Fluoroflogopita

Fluoroflogopita
Fórmula química	KMg₃(AlSi₃O10)(F,OH)₂
Epònim	fluor i flogopita
Localitat tipus	Mont Calvario, Biancavilla, Complex volcànic de l'Etna, Ciutat metropolitana de Catània, Sicília, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.20
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,3094(4) Å; b = 9,1933(7) Å; c = 10,1437(4) Å; β = 100,062(3)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	groc clar
Exfoliació	perfecta en {001}
Fractura	micàcia
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2 a 3
Lluïssor	vítria, resinosa
Densitat	2,83 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,543 nβ = 1,568 nγ = 1,569
Birefringència	δ = 0,026
Pleocroisme	no pleocroica
Angle 2V	mesurat: 17° (2)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2006-011
Any d'aprovació	2006
Símbol	Fphl
Referències

La fluoroflogopita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la biotita. Rep el nom per la seva relació amb la flogopita.

Característiques

La fluoroflogopita és un silicat de fórmula química KMg₃(AlSi₃O₁₀)(F,OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2006. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, efesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont Calvario, dins la localitat de Biancavilla, pertanyent a la Ciutat metropolitana de Catània (Sicília, Itàlia). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta, inclosa l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana només ha estat descrita a Jumella, un municipi de la comarca de l'Altiplà, a la Regió de Múrcia.