Niksergievita

Niksergievita
Fórmula química	(Ba,Ca)₂Al₃(AlSi₃O10)(CO₃)(OH)₆·nH₂O
Localitat tipus	Mina de Pb-Zn de Tekeli, Província d'Almati, Kazakhstan
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.75
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.75
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,176Å; b = 8,989Å; c = 16,166Å; β = 96,44°
Color	blanc amb tonalitat verdosa
Exfoliació	perfecta en (001)
Fractura	micàcia
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	1 a 1,5
Lluïssor	nacrada
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	translúcida
Densitat	3,16 g/cm³ (mesurada); 3,21 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,580 nβ = 1,625 nγ = 1,625
Birefringència	δ = 0,045
Pleocroisme	no pleocroica
Fluorescència	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2002-036
Símbol	Nsg
Referències

La niksergievita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor del geòleg Nikolai Grigorievich Sergiev (Николай Григорьевич Сергиев) (Vyatka, Imperi Rus, 23 d'abril de 1901 – Alma-Ata, URSS, 26 d'agost de 1960), per les seves contribucions a la geologia del Kazakhstan. Va ser professor al departament de cristal·lografia, mineralogia i petrografia de l'Institut Politecnic de Kazakh.

Característiques

La niksergievita és un silicat de fórmula química (Ba,Ca)₂Al₃(AlSi₃O₁₀)(CO₃)(OH)₆·nH₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2002, i la primera publicació data del 2005. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 1,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la niksergievita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita i kegelita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina de plom i zinc de Tekeli, una localitat situada a la província d'Almati, al Kazakhstan. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.