Vés al contingut

José María Beránger y Ruiz de Apodaca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosé María Beránger y Ruiz de Apodaca
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1824 Modifica el valor a Wikidata
Cadis (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 gener 1907 Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
carrer Serrano (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Isidro Modifica el valor a Wikidata
Ministre de Marina
23 març 1895 – 4 octubre 1897
← Manuel Pasquín y de JuanSegismundo Bermejo y Merelo →
Ministre de Marina
11 març 1892 – 11 novembre 1892
← Florencio Montojo y TrilloJosé López Domínguez →
Ministre de Marina
5 juliol 1890 – 5 novembre 1891
← Juan Romero MorenoAntonio Cánovas del Castillo →
Ministre de Marina
27 novembre 1885 – 10 octubre 1886
← Manuel de la Pezuela y Lobo-CabrillaRafael Rodríguez de Arias y Villavicencio →
Ministre de Marina
13 juny 1872 – 24 febrer 1873
← Juan Bautista TopeteJacobo Oreyro y Villavicencio →
Ministre de Marina
20 març 1870 – 5 octubre 1871
← Juan Bautista TopeteJosé Malcampo y Monge →
Senador al Senat espanyol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, militar, oficial naval Modifica el valor a Wikidata
PartitMilitar
Carrera militar
Rang militarCapità General de l'Armada Espanyola Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

José María Beránger y Ruiz de Apodaca (Cadis, 1824Madrid, 23 de gener de 1907) va ser un militar i ministre espanyol. Va ocupar el càrrec de Ministre de Marina en sis ocasions entre 1870 i 1897.[1]

Al comandament de la Vitoria, es va unir a la causa del general Prim en 1868, capturant al vapor de guerra Colón, en el qual viatjava l'almirall Pavía, Capità General del Departament de Ferrol.[2]

Entre el 20 de març de 1870 i el 4 de gener de 1871 va ocupar la cartera de Ministre de Marina durant el període de regència del general Francisco Serrano Domínguez després de la Revolució de 1868.

Ja sota el regnat d'Amadeu I ocuparà aquesta mateixa cartera ministerial en tres ocasions. La primera d'elles, sense solució de continuïtat amb l'anterior, abastarà des del 4 de gener fins al 24 de juliol de 1871 al govern presidit pel general Francisco Serrano. Posteriorment ocuparà la citada cartera entre el 24 de juliol i el 5 d'octubre de 1871, així com entre el 13 de juny de 1872 i l'11 de febrer de 1873, en ambdues ocasions en governs presidits per Manuel Ruiz Zorrilla.

Després de la renúncia al tron d'Amadeu I i la proclamació de la Primera República Espanyola va formar part del primer govern de la mateixa presidit per Estanislau Figueras i de Moragas, encarregant-se novament del ministeri de Marina entre l'11 de febrer i el 24 de febrer de 1873.

El cop d'estat protagonitzat pel general Manuel Pavía el 2 de gener de 1874, seguit pel pronunciament que el 29 de desembre d'aquest mateix any realitzarà el general Martínez Campos, provocaran la caiguda de la Primera República Espanyola i la restauració monàrquica. José María Beránger y Ruiz de Apodaca, que havia col·laborat en el cop del general Pavía, serà escollit senador per Almeria en 1876 i per La Corunya en 1881. En 1883 el rei Alfons XII el nomena senador vitalici.

El 27 de novembre de 1885 va tornar a ocupar la cartera del ministeri de Marina al govern presidit per Sagasta, cessant en la mateixa el 10 d'octubre de 1886 per la seva negativa a acceptar l'indult al general Villacampa. En 1890 i 1892 va ocupar de nou la citada cartera ministerial, amb un parèntesi entre ambdues etapes, amb Cánovas. En aquesta etapa es va ocupar de destruir el projecte del submarí d'Isaac Peral. Entre 1895 i 1897 va tornar de nou a la mateixa cartera el mateix president de govern. Va passar a la reserva en 1896.

Va morir el 23 de gener de 1907 a Madrid, a l'edat de 83 anys, en el seu domicili al carrer de Serrano.[3] Fou enterrat el 25 de gener al cementiri de San Isidro.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Marina, Ministerio de». Instituto de Historia — CSIC. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 18 març 2015].
  2. Rodríguez González, 1993, p. 93.
  3. «El almirante Beránger». La Correspondencia Militar [Madrid], 8.861, 24-01-1907, pàg. 1. ISSN: 1132-6441.
  4. «Entierro del almirante Beránger». La Correspondencia Militar [Madrid], 8.862, 25-01-1907, pàg. 3. ISSN: 1132-6441.

Bibliografia

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Juan Bautista Topete
Juan Bautista Topete
Manuel de la Pezuela y Lobo-Cabrilla
Juan Romero Moreno
Florencio Montojo y Trillo
Manuel Pasquín y de Juan
Ministre de Marina

1870-1871
1872-1873
1885-1886
1890-1891
1892
1895-1897
Succeït per:
José Malcampo y Monge
Jacobo Oreyro y Villavicencio
Rafael Rodríguez de Arias y Villavicencio
Antonio Cánovas del Castillo
José López Domínguez
Segismundo Bermejo y Merelo