Mikira
| Tipus | llengua  |
|---|---|
| Ús | |
| Estat | Perú |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües jívaro-capahuanes llengües cahuapanes | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | - |
| Glottolog | - |
El mikira (Miquira, Shuensampi, Suensampi) és una llengua cahuapana avui extingida que havia estat parlada a la vila de Maucallacta al riu Paranapura al nord del Perú. Està molt estretament relacionada amb el jebero.[1][2]
Llista de paraules
[modifica]La llista de paraules mikira va ser recollida per l'explorador txec Enrique Stanko Vráz. En el moment de la recopilació de dades, la llengua i la tribu ja estaven gairebé extingides, i Vráz només havien trobat cinc cases al poble de Maucallacta. La llista de Vráz es va publicar posteriorment per Loukotka (1949):[2]:59–61
Francès
(original)Anglès
(traduït)Mikirá bande à cheveux hair band akča cannot canoe nunga chauve-souris bat mašu chien dog nini coq cock guatadi crécelle rattle gingile crocodile crocodile tára eau water íde écorce bark, skin mapa feu fire punga gourdin club, cudgel nara hamac hammock taila lune moon rúki maïs but čiči manger eat káki nuit night rupiye ornement d’escarbots scarab ornament kurišundu ornement de roseau jaune yellow reed ornament pelantse ornement de plumages et d’os de dindon turkey feather and bone ornament tayatudlú ornement de grands fruits secs large dried fruit ornament pinganamuyu pierre stone napi poison de flèches poison arrow pišuaya singe monkey kamuka soleil sun kogua tête head humato tête-trophée trophy head huma vêtement de femmes women's clothing pampayina vêtement fait de plumages de toucan clothing made of toucan feathers kalinga viande meat lulunga
Referències
[modifica]- ↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
- ↑ 2,0 2,1 Loukotka, Čestmír. 1949. Sur Quelques Langues Inconnues de l'Amerique du Sud. Lingua Posnaniensis I: 53-82.
| Varietats castellanes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Famílies lingüístiques i aïllades |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Famílies proposades |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
| Àrees lingüístiques | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Països | |||||||||||||||||||||||||||||||