Viquipèdia:La taverna/Propostes

A l'apartat de propostes de la Taverna busquem millorar la Viquipèdia, interpretar criteris i normes o aplicar noves idees que encara no s'han dut a terme. (Vegeu els arxius anteriors i l'arxiu de l'historial)

La taverna: Novetats | Propostes | Ajuda | Multimèdia | Tecnicismes

Bon dia. En la wiki en francès, quan mireu els municipis, resulta que de normal, tots els articles de municipis, sense importar si es tracta de París o de Prada de Conflent o Alenyà, tots sempre tenen la mateixa estructura. A vegades poden afegir alguna cosa o treure si no es rellevant, però sempre està la mateixa estructura.

Quan vaig a la wiki en català em trobo amb una cosa molt curiosa, i es que no existeix cap tipus de patró únic. Sí que és cert que de normal les parts bàsiques són semblants, però l'ordre no sempre és el mateix.

Per donar un exemple, en la wiki en català he mirat a l'atzar unes quantes ciutats del principat que se m'han acudit: Barcelona, Girona, Reus, Lleida, Manlleu, Tortosa i Cardona.

La majoria tenen apartats de geografia, historia, demografia, política i govern, patrimoni, persones il·lustres, etc. però no hi ha un ordre clar, hi han apartats que en un article estan separats i en un altre estan inclosos en un mateix apartat, etc.

La pregunta és si existeix algun lloc de la Viquièdia que proporcioni un esquema clar de la estructura i apartats d'un article de municipi específicament, que doni un ordre precís i ben detallat?

Obviament no tots els municipis són iguals i no tindran apartats idèntics Porqueres o Llançà que Tarragona o Barcelona, però crec que un esquema bàsic i ordre hauríen de tenir-ne tots.

Després obviament s'aplicaran canvis a cada municipi, de forma que potser algun no tindrà un apartat d'hidrografia o barris i entitats.

No és només per estantdaritzar la estructura dels municipis que ja existeixen, però també de cares a futurs articles de municipis, crec que és imprescindible tenir una estructura.

Basant-se amb molts articles en varis idiomes he pensat que un esquema bàsic podria ser el següent, exempre d'un municipi de la Catalunya del Nord: (en cursiva indica que és opcional)

Plantilla:Intotaula geografia política Nom és un municipi de la comarca nord-catalana del Nom de la comarca, situat administrativament al cantó de nom del cantó del districte de Nom en el departament francès dels Pirineus Orientals, a la regió administrativa francesa d'Occitània.

Té una població de 00000 habitants (any) i una superfície 00 km2. Els seus habitants s'anomenen [nom del gentilici]. Es troba ubicat a [regió geogràfica, rius, mar, etc.].

[Quatre dades bàsiques sobre clima, història (fundació, proto, medieval), indústries principals, altres dades.]

Geografia

[Localització, municipis limítrofs]

Urbanisme

Toponímia

Política i administració

Població i societat

Demografia

antiga, contemporània

Economia

Activitats

empreses i comerços

Cultura i patrimoni

Llocs d'interès

Monuments religiosos, museus, biblioteques, cine, etc.

El que tenim relacionat amb aquest tema és a Viquipèdia:Estructura d'un article o a Viquiprojecte:Municipis de Catalunya/guia pràctica.

Tal i com ja he dit, es la meva visió d'una estructura completa, que obviament, en cada cas es poden treure o afegir coses. Seria de molta ajuda que es pugui trobar una pàgina de Viquipèdia que doni una estructura completa, ja que la pàgina Viquipèdia:Estructura d'un article no proporciona informació específica per a municipis, i si una tal pàgina no existeix, crear-la. Espero propostes i discussió constructiva. Gràcies.

Potser es podria treballar a Viquiprojecte:Municipis de Catalunya/guia pràctica per tal de completar el que ja hi ha. Ara bé, no crec que hagi de servir per estandaritzar els articles existents en bloc, sinó per facilitar la creació de nous articles. Probablement, cap municipi haurà de tenir tots els apartats ni tenir-los exactament d'aquesta manera. Però veig bé la proposta.

A favor de crear un manual específic per a municipis, que serveixi de guia per a escriure nous articles i també per a ampliar els que ja tenim.

Tots els articles de municipis de Catalunya ja existeixen, encara que n'hi ha que són força curts. Suposo que el mateix deu passar al País Valencià, les Illes, i els altres territoris de parla catalana. Potser es podria fer un cop d'ull als sis articles de qualitat sobre municipis de Catalunya.

En molts casos, a la Viquipèdia en francès no es que els municipis tinguin una estructura sinó que hi ha un contingut posat amb bot o gairebé per tal que sembli que hi ha un article. D'aquí a que si et mires aquests articles veuràs que la major part són estadístiques posades en prosa i que unes quantes d'aquestes seccions són prescindibles.

Per la resta, no estic segur d'entendre la proposta. Si el que estàs dient és que vols ampliar tots els municipis dels Països Catalans (més de 1000), endavant. Ara bé, jo no els agafaria tots de cop sinó que aniria d'un en un, fent l'ampliació mirant d'aprofitar i respectar el que ja hi ha. Per cada municipi serà diferent l'estructura que s'adaptarà a les fonts que tinguis, al contingut que ja hi hagi i al que sigui més important del municipi.

En canvi, si la proposta és canviar els articles que tenim per seccions d'estadístiques robotitzades seguint l'esquema proposat i el model de la viquipèdia en francès, o afegir aquesta mena de seccions al que ja tenim, aleshores en contra, naturalment.

Jo entenc que es tracta simplement de fer una proposta d'estructura model per ajudar als qui vulguin millorar un article d'un municipi a saber quins aspectes podrien treballar o com podrien organitzar millor l'article.

En aquest cas:

• No veig en quina mena de pàgina ha d'anar la proposta per arribar als que pretén ajudar, i si els arriba no veig gaire com fer-ho perquè sigui una ajuda i no una restricció.
• La major part de les seccions proposades gairebé sempre només són estadístiques, com a la Viquipèdia en francès i no haurien de ser en una proposta d'estructura pensada per a tots els municipis.

Per si serveix, el model francès està definit a fr:Projet:Communes de France/Conseils pour la rédaction (version 2024)#Plan-type d'un article de commune amb un format estàndard i un de simplificat.

Hola,

Precisament avui he obert el tema Sobre l'estructura dels articles de municipis a la secció d’ajuda de la Taverna.

La proposta em sembla correcte i també l’esquema de les seccions principals. Estic actualitzant i ampliant municipis de Mallorca i no sé com és a altres parts però allí la heterogeneïtat és total. Moltes vegades l’article no és dolent però la falta de coherència fa que sembli molt pitjor.

No estic a favor de robotitzat res ja que cada cas és únic i crec que les coses com canvis del cens, coordenades o mesures, gentilicis, ja hi són a les infotaules.

Tema:Ygdspy1bysifk3b3

Ja hem parlat altres vegades dels problemes d'accessibilitat que comporten les plantilles i la viquisintaxi de formatació de text, com ara el «chem» de les fórmules químiques.

He pensat, doncs, a passar el bot per substituir totes les plantilles {{segle}} i {{Romanes}}, que es fan servir per codificar les versaletes dels segles, per una codificació directa de les versaletes en Unicode.

Per exemple, passaríem de tenir {{segle|XIX}} a tenir segle xɪx.

Què us semblaria?

A favor Ho veig bé. Per mi endavant.

A favor

També em sembla bé.

Quin problema té la versaleta?

No estic segur si és apropiat usar l'equivalent Unicode quan ells mateixos diuen: "The use of these composite symbols is discouraged where their presence is not required by compatibility [...] For most purposes, it is preferable to compose the Roman numerals from sequences of the appropriate Latin letters." (The Unicode Standard: Symbols: 15.3 Number Forms)

El problema no és la versaleta, sinó com la generem. Si fem servir les plantilles citades més amunt, els sistemes de lectura assistida per a persones amb deficiències visuals llegeixen en veu alta el codi que genera la plantilla: segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span>.

Per altra banda, això que cites de l'Estàndard Unicode es refereix a fer servir caràcters Unicode de numerals romans (Ⅰ, Ⅴ, Ⅹ, Ⅼ, Ⅽ, Ⅾ i Ⅿ). Jo el que proposo és justament el que recomanen ells: fer servir les lletres llatines corresponents en versaleta (I, V, X, L, C, D i M).

O sigui, el que jo plantejo és substituir {{segle|XIX}} per segle xɪx (lletres llatines en versaleta), no per segle ⅩⅠⅩ (numerals romans). Visualment, el resultat seria exactament el mateix que ja tenim ara, però sense la complexitat afegida i els problemes d'accessibilitat que comporta l'ús de les plantilles.

Sobre els lectors de pantalla, el que fan és ignorar els atributs de text. La negreta, la cursiva i d'altres simplement es llegeixen en pla sense cap èmfasi ni pausa, sigui amb format html o amb format style css. Segur que font-variant també es deu ignorar i es deu llegir "segle ics". En canvi, és possible que amb un caràcter ja modificat no siguin capaços de llegir-ho.

El problema real amb lectors de pantalla és que ho llegeixen com a lletres: "segle XIX" és "segle ics i ics".

Havia entès que deies de substituir-ho per caràcters Unicode. Per "lletres llatines en versaleta" entenc que és copiar la versaleta generada pel teu navegador amb una font determinada en lloc de deixar que el navegador de cadascú faci la conversió amb la seva font. Això és limitar l'accessibilitat.

És precisament el que estic dient, substituir-ho per caràcters Unicode. Però és que hi ha dos conjunts de caràcters Unicode: els numerals romans (que és el que no volem emprar, pel motiu que assenyales tu en el teu primer missatge) i les lletres llatines en versaleta (ᴀ, ʙ, ᴄ, ᴅ...), que és el que sí que volem emprar.

Ningú no ha proposat «copiar la versaleta generada pel teu navegador amb una font determinada».

Ok, està clar que no ens acabem d'entendre. Les lletres que mostres són diferents de les meves amb plantilla versaleta: a, b, c, d - ᴀ, ʙ, ᴄ, ᴅ. No és el mateix una transformació a versaleta, que el meu ordinador amb les meves fonts farà d'una determinada manera, que aquests caràcters Unicode. Aquests caràcters estan definits per a transcripcions AFI i desaconsellats en altres contextos. Per exemple, Latin Letter Small Capital A és del bloc Phonetic Extensions. Mira en:Small caps#Unicode, amb una nota que diu, entre altres problemes: generalment no els interpreten els lectors de pantalla ni els reconeixen les eines de traducció. També diu que no n'hi ha per la ics, imagino que la treus dels numerals romans, no n'he trobat cap altra.

Coneixes alguna manera, doncs, de fer la transformació a versaleta sense recórrer a la plantilla? En discussions anteriors, ens havien dit que aquestes coses sí que confonen els lectors de pantalla.

L'únic problema que hi veig no és per la versaleta sinó pels numerals romans. Un lector de pantalla no distingeix si MIX són sigles ema-i-ics o bé mil nou. El que recomanen a W3C:

1. Evitar numerals romans. En aquest cas no és una opció.
2. Afegir un marcatge semàntic com amb MathML. Tenim una extensió Math per a fórmules matemàtiques, però no veig opcions per marcatge de numerals romans.
3. Usar tècniques d'expansió d'abreviacions. Implica millorar la plantilla per usar correctament el paràmetre title. Per exemple, <abbr title="19">XIX</abbr> mostra XIX amb un text emergent que pot ser usat per altres dispositius.

Ara bé, hi ha dues qüestions a clarificar:

• Té la versaleta algun problema que se'ns escapi? Ping Unjoanqualsevol.
• Per alguns comentaris, és una plantilla que molesta? Si és així, l'eliminem i que quedi en text pla. No em semblaria cap daltabaix, però no té punt de comparació amb la molèstia de les plantilles de referències en el codi font.

Exemple (amb edició manual) de com seria el canvi.

A favor

Jo mai he entès perquè fem servir versaleta pels segles i a més amb plantilla, quan penso que es poden fer servir perfectament els numerals romans. Les meves preferències per ordre serien: numerals romans, versaletes i en cap cas la plantilla actual que ho dificulta tot molt. Però estic a favor d'eliminar les plantilles en favor de les versaletes sense plantilla.

És el que estipulen la grandíssima majoria de fonts fiables en català, inclosa la Gramàtica de l'IEC.

Sí, ja ho sé. Sé que estic en infinita minoria. Per això, essent possibilista, dono suport a la proposta.

Em sumo a la minoria, preferiria text pla i posar segle XIX que és més natural i fàcil, però... Plantilles evidentment no

1. Com hem de fer per escriure en versaleta?
2. Si s'ha de fer el canvi amb un bot, tingueu en compte que la plantilla segle té el camp 3=s, amb el resultat d'enllaçar-hi l'article del segle en qüestió, i s'hauria de respectar.

1. Per facilitat, els usuaris humans poden continuar fent servir la plantilla, jo aniré passant el bot periòdicament per canviar-ho.
2. Sí, és clar.

Doncs

A favor

Bon dia. Fa temps que van comentar el cas de l'Edifici del Crèdit Mercantil i la Casa Antoni Guix, units a la mateixa fitxa del Catàleg, però no a l'IPAC, que ignora el segon, igual que la llista de la VP. Ara tenim un altre cas, el del Palau Robert i la Torre Muñoz (Barcelona), que estan units tant al Catàleg com a l'IPAC, però la llista de la VP ignora el segon.

Notifico en @Vriullop i en @Pere prlpz.

Si es tracta d'editar Llista de monuments de l'Eixample de Barcelona (dreta) per afegir un segon enllaç on diu "Palau Robert, Casa Robert, Torre Julio Muñoz", no entenc quin és el problema o la proposta.

Doncs que fa temps que vam tenir una discussió i els companys @Pere prlpz i @Isidre blanc van optar per eliminar de la Llista de monuments del Barri Gòtic els enllaços de la Casa Antoni Guix i Rectoria del Pi. En la meva opinió, això es com escombrar la pols (duplicats) sota de la catifa (llista de monuments).

D'acord amb en Vriullop. A la llista hi ha una entrada per monument, segons el criteri de l'IPAC i el de l'Ajuntament. Si per un monument de l'IPAC tenim més d'un article podem enllaçar els dos des del nom al mateix registre, sobretot si tots dos surten esmentats al nom del monument. Si no surten al nom pot ser que sigui millor enllaçar-los des de l'article del monument principal.

Un altre tema és que a Wikidata poden tenir diferents elements (si tenen articles diferents ja en tindran i si no també es poden crear) i aleshores tindrem més d'una entrada a les llistes de topònims.

I el cas que esmentes no es tractava d'esborrar enllaços sinó d'esborrar registres de la llista.

Jo discrepo i considero que es tracta d'un error a l'IPAC i al Catàleg de Patrimoni.

El cas de la Torre Muñoz és diferent perquè s'esmenta explícitament a les fitxes, però en canvi no té una categoria pròpia a Commons.

A l'IPAC hi podem trobar errors factuals obvis o comprovables (com ara duplicar un element o posar-lo a l'adreça equivocada) i diferències de criteri (com ara no posar un monument que hi hauria de ser o ajuntar el que podrien ser dos monuments). Que el primer són errors és clar i podem assenyalar-los o esmenar-los. Que el segons siguin errors no és clar i la Viquipèdia no és ell lloc d'esmenar-los perquè no fem investigació original, o no n'hauríem de fer. Aquesta és la llista segons el criteri de l'IPAC i si no ens agrada podem demanar-li a l'IPAC que el canviï o podem no llegir les llistes de monuments i anar a llegir les llistes de topònims, on hi cap més tot.

I sobre les categories que manquen a Commons, si no hi són és només perquè ningú les ha creades. Si vols crear-les, endavant.

No crec que sigui "investigació original" citar les fitxes del llibre del Catàleg del 1979 editat per l'Ajuntament on figuren aquests edificis (11 i 155, respectivament).

Per cert, la fitxa del Catàleg de Patrimoni de la Sagrada Família també inclou les Escoles, al contrari que l'IPAC.

En la meva opinió, tal com estan concebudes, les llistes de monuments són un desastre i difícils de mantenir (ja n'hi ha prou feina amb els mateixos articles), així que em desmarco del projecte.

Sí, a la Sagrada Família, com al Palau Robert, sembla que el criteri de l'IPAC i el criteri actual de l'Ajuntament coincideixen (el del 1979 no ho sé), i és el que veig reflectit a les llistes.

Sobre la constatació de la dificultat, i per tant el mèrit, de mantenir les llistes, gràcies per la petita part que em toca.

I completament d'acord que amb una part del projecte (siguin els articles, les fotos, les llistes, les categories de fotos o Wikidata) ja hi ha prou feina per estar ocupat unes quantes vides.

Bon dia. Les plantilles dels municipis d'una regió (comarca, departament, etc.) quina utilitat tenen? O sigui, si un municipi està a la categoria del municipis d'una regió, per a què serveix, a més dublicar-ho amb una plantilla a part?

Molt sovint, potser no a Espanya, però sí a França, com a exemple, fa 50 anys hi havia un poble que tenia, per exemple 10 mil habitants o 5 mil, no vé al cas. Ha passat temps, i resulta que ara, per les raons que siguin, aquest poble i un altre del costat i un altre han perdut molta població i per questions administratives i estadístiques, s'ha decidit de juntar aquests pobles en un sol municipi.

A França mateixa cada any passa aquest fenòmen, i com que són pobles que a la gent que no viu allà no els preocupen massa, doncs no s'apliquen eixos canvis i seguim tenint en la wiki en català pobles que ja no són municipis indepentents, sinó que estan incorporats en un altre municipi. A més, molt sovint l'article corresponent no te res a part de quatre dades comptades i algunes irrellevants com els alcaldes, que en molts articles surt un alcalde que no se sap res d'ell a la wiki en català i surt com a alcalde del poble, quan a lo millor el poble ja ha canviat 4 alcaldes i la informació ha quedat obsoleta fa 15 anys.

Llavors la pregunta és: si ningú fa modificacions als articles, ni encara menys a les plantilles, lo que fa que les plantilles es quedin obsoletes, de que serveixen aquestes plantilles, si a més, per lo que entenc, s'ha de donar prioritat a que estiguin en una categoria i no pas en la plantilla?

Com a solució proposo d'esborrar aquestes plantilles dels municipis i només deixar la categoria. A més, coma mesura addicional, lo que es pot fer, un cop assegurst que la plantilla no es troba en cap municipi, es fer la redirecció de la plantilla dels municipis de lo que sigui a la categoria dels municipis de lo que sigui.

Espero propostes i una discussió constructiva, ja que potser se m'escapen detalls important. Gràcies.

Podries posar qualque exemple? Et refereixes a plantilles de navegació (que solen ser a la part inferior de l'article) a o a infotaules (que són a dalt de tot)?

Les que son a la part inferior. Les infotaules obrviament que són útils. Exemples:

• Plantilla:Municipis del Camp de Túria
• Plantilla:Municipis del Camp de Morvedre
• Plantilla:Poblacions del Carxe
• Plantilla:Municipis del Capcir
• Plantilla:Municipis Dordonya que inclou altres dues platilles que no entenc la seva utilitat.
• Plantilla:Municipis de Nord
• Plantilla:Municipis Pas de Calais

i moltíssimes altres plantilles semblants....

El que es podria fer és actualitzar o corregir les plantilles si hom hi detecta un error. No crec que n'hi hagi moltes que ni tan sols valgui la pena arreglar.

Les categories les usen els editors i els usuaris avançats, no els lectors. Una plantilla de navegació és útil. Si dos municipis s'agreguen en un de nou, es poden produir diferents casos:

• Ningú se n'adona i continuen havent-hi dos articles. La categoria continuarà estant malament. Es podria comprovar amb eines de Wikidata si tots els elements d'una categoria són realment municipis.
• Es fusionen els articles i no s'actualitza la plantilla. És un error en el procés de fusió. Un bot podria comprovar si certes plantilles tenen enllaços a redireccions.

(conflicte d'edicions) D'acord amb en Pau. No veig el problema amb aquestes plantilles i s'hi pot corregir el que calgui.

Tot i això, si creus que la Viquipèdia estaria millor sense aquestes plantilles de navegació el procés per demanar-ne l'esborrat és a Viquipèdia:Esborrar pàgines.

La plantilla de la Dordonya té una edició estranya com si algú hagués volgut canviar el format i al final hi hagués deixat l'antic i el nou. S'hauria de comprovar que els municipis estiguin bé i deixar un dels dos desplegables. Notifico en @Servitje per si de cas és actiu.

A favor de mantenir les plantilles de navegació per regió (si pot ser actualitzades, però millor una de desactualitzada que no tenir-ne cap).

Bona tarda,

Com bé sabeu una de les col·laboracions que es fa des de la Viquipèdia catalana amb la versió en èuscar són la traducció i doblatge dels vídeos de filosofia del projecte Ikusgela. Estem a punt de publicar els tres que es van editar per aquesta temporada i que algunes persones voluntàries han ajudat en el procés. A més a més, el dilluns passat, 17 de setembre, van començar a publicar la sèrie de vídeos sobre cultura basca, que potser podríem subtitular. Del llistat previst penso en la història de la prohibició de la llengua basca, previst pel 15 d'octubre, com a vídeo d'especial interès per a la nostra comunitat. Aquests vídeos tenen un major impacte quan la publicació és conjunta i ja està prevista en èuscar, anglès i castellà? Ens hi volem sumar?

Si algú s'anima a participar (en aquest o algun altre), podeu enviar un correu a coordinacio (a) wikimedia.cat

Faig ping a les persones que ja heu participat en el projecte: Pilardenou999, AlbertRA, Jordi Roqué, Tiputini, Xavier Dengra

Moltes gràcies!!

Jo també hi puc col·laborar.

Pel que s'hagi de fer sobre filosofia, compta amb mi.

Observo que està en marxa la Viquimarató d'Informació i Comunicació 2024 i a la proposta d'articles per a fer hi apareixen alguns noms del professorat de la mateixa facultat que l'organitza. Potser m'equivoco però sembla un conflicte d'interessos força evident, com a mostra Anna Rubio. Aviso a Guille Soler (Amical) que n'ha fet la formació.

El cas d'Anna Rubio és espectacular. Si ha estat editat en aquest viquiprojecte de la seva facultat és un CI flagrant, però és que a més està referenciat a la memòria i els directoris de la mateixa facultat.

A la pàgina del viquiprojecte potser caldria canviar la descripció de l'objectiu "fer créixer el nombre d'articles de la Viquipèdia en llengua catalana relatius als ensenyaments que s'imparteixen a la Facultat" perquè es pot entendre que es tracta de fer articles sobre aquests ensenyaments (i de retruc sobre la Facultat i els seus professors) i no articles sobre els mateixos temes que s'estudien en aquests estudis.

De fet, sembla que parlar de si mateixos sigui una tendència universal de les institucions que munten viquiprojectes i costa gestionar-ho.

He afegit una plantilla de CI (+ discussió) a la pàgina Anna Rubio.

En la darrera versió hi ha nou noms més que suposen un CI evident que són definits com professores de la FIMA.

És la 10a edició d'aquest projecte i encara seguim així?

D'aquest viquiprojecte, vaig esborrar directament Núria Ferran Ferrer, Paloma Hidalgo i Biblioteca del Campus del Baix Llobregat. Addicionalment, veig que Alice Keefer i Estudios sobre el mensaje periodístico, que s'han creat recentment en el marc d'aquest projecte, tenen avisos de que cal verificar-ne la seva admissibilitat.

No sé com estava Biblioteca del Campus del Baix Llobregat però aquí no és evident un conflicte d'interessos. Si estem parlant de la mateixa biblioteca, no és ni de la mateixa universitat que la FIMA.

Cap dels tres articles el vaig esborrar per conflicte d'interessos, que no és un motiu de supressió directa.

Els motius són a Especial:Registre/delete. El primer va ser per G11, el segon per G2 i el tercer (la biblioteca), per A5, tot i que segurament tots tres haguessin complit més d'un criteri a la vegada.

El cas d'Alice Keefer veig que ve de lluny. És una professora de la Facultat, i l'article s'ha creat ara però porten demanant-lo als viquiprojectes de la Facultat des del 2015.

I Estudios sobre el mensaje periodístico ve a ser una traducció (automàtica o no) del web de la revista.

Doble combo amb la Núria, exmembre de la junta d'Amical.

Es va parlar en edicions anteriors que s'havia d'evitar crear articles amb un conflicte d'interessos evident, sigui professorat de la FIMA o de la mateixa facultat. Sembla que la majoria d'edicions l'han fet alumnes i és probable que no s'hagi matisat aquest aspecte tan important. Per altra banda, també és preocupant la violació dels drets d'autors que he detectat en alguns casos amb el mètode copia i enganxa.

Algú hauria d'haver validat la llista d'articles abans de començar el projecte.

Companys:

Entono el mea culpa de no haver estat prou vigilant sobre aquesta qüestió, sobretot la revisió del llistat d'articles proposats. Durant l'estona de formació vaig posar èmfasi en el conflicte d'interessos, però està clar que no prou sobre fins on arriba aquest conflicte. Sí que parlant amb les bibliotecàries de la facultat, que són les que organitzen l'activitat, van comentar que no hi ha un article sobre la seva biblioteca però tenien clar que no ho podien fer elles.

En tot cas, parlaré amb elles perquè de cara a properes edicions es descartin d'arrel continguts tan directament vinculats a la facultat.

Pel que fa a les edicions, efectivament, les han fet alumnes que en la majoria de casos estaven experimentant per primer cop amb la Viquipèdia.

Bé, el problema greu el tenim ara mateix en aquesta edició, on estan encoratjant uns quants estudiants a fer articles que no hauries d'estar a la Viquipèdia i que acabaran esborrats.

Què fem? Proposem ja per esborrar els que estiguin començats perquè no hi perdin més el temps? Els esborrem de la pàgina del viquiprojecte? Els hi deixem amb un avís que segurament seran esborrats?

El que no podem fer és deixar tot el dia el viquiprojecte com està per tal d'anar tenint una massa cada cop més gran d'estudiants editors frustrats.

Si s'esborren els articles ja creats i s'eliminen de la llista aquells que incorren en CI, caldria afegir alguna mena d'avís, on s'expliqui el problema que hi ha, bé a l'inici de la pàgina mateixa del viquiprojecte (no només a la de discussió), bé abans de la llista.

O a l'entrada de cada article problemàtic a la llista d'articles.

La sessió pròpiament va ser dimecres: en teoria els estudiants a aquestes alçades ja haurien d'haver escollit l'article que volen fer. Per tant, si hi ha propostes d'article amb CI sense iniciar-se, no crec que ningú els esculli ara, però potser és millor assegurar-se'n i eliminar-los per si de cas.

Quant als articles que ja estan en marxa, el tema és més delicat perquè a més, si no m'equivoco, fer-los és una tasca avaluada dins una assignatura.

Vosaltres teniu més criteri sobre com s'hauria de procedir, però en aquest cas jo potser optaria per un avís i deixar l'esborrament per una mica més endavant.

Si voleu que faci alguna mena de notificació als organitzadors de l'activitat, m'ho dieu.

La notificació als organitzadors em sembla urgent.

Esborrar de la llista els professors de la FIMA que no hagin estat escollits em sembla urgent també. Si convé molt podem esperar uns minuts perquè s'hagi pogut avisar abans els organitzadors, però cada minut que passa hi ha un risc que un estudiant els triï i es trobi en un problema.

Els organitzadors haurien de decidir com volen avaluar aquests estudiants que ja han començat i no poden seguir editant els articles.

Puc notificar als organitzadors però dubto que ho llegeixin abans de dilluns, ja que el contacte que tinc és correu corporatiu.

Jo esborraria els professors de la FIMA no escollits ja i ho donaria per fet als organitzadors, justament com una mesura per evitar que el problema augmentés. Igualment, els notificaria que hi ha la possibilitat que els articles ja començats acabin sent esborrats una mica més endavant.

Esborrats els no escollits, fins on he vist.

Com a mínim en queden dos d'escollits (un començat i l'altre no). Miro de posar-hi com a mínim un avís.

Fets els casos més flagrants, però tinc la impressió que estem deixant penjats els estudiants que estan fent articles que segur que no són acceptables de cap manera.

He escrit ja a la persona de contacte per part de FIMA per l'activitat, explicant-li la detecció del problema i les solucions adoptades fins el moment. Li he comentat també que l'ideal seria que les persones que havien escollit articles amb CI optin per uns altres, ja que els primers acabaran gairebé segur esborrats.

Gràcies a l'AlbertRA per l'avís, al Pere prlpz per la diligència en la resolució i a tots els que heu intervingut per les vostres contribucions. Reitero les disculpes per no haver aturat el problema abans que es produís.

En tot cas, sovint se n'apren a base d'errors.

Guille, has fet el possible amb l'experiència que tens a dia d'avui i t'estàs menjant un marró que no hauria d'haver estat responsabilitat teva. Tutelar un projecte escolar o universitari no és senzill.

I segurament estem detectant en aquesta edició problemes greus que hauríem d'haver detectat fa anys en edicions anteriors.

Hola. M'agradaria saber quina és la política de retirada de plantilles de manteniment, ja que no ho trobo enlloc.
Gràcies per endavant.

La de sempre: el consens.

Si és evident que el problema s'ha resolt, es pot treure. Si creus que s'ha de treure però no és evident que tothom hi estarà d'acord, proposa-ho a la discussió de l'article.

Ok. Gràcies per la resposta.

Potser ja s'ha discutit i no he estat el cas. Perquè les categories de "Naixements del xxxx" apareix i la de "Morts el xxxx", no?

Diria que la diferència és que les categories per any de mort es van parlar i les d'any de naixement les va començar a fer algú sense preguntar.

Per això les categories per any de mort les posa automàticament la infotaula i es consideren de manteniment i les d'any de naixement es consideren enciclopèdiques.

Sincerament, jo faria el mateix amb les dues i les posaria automàticament, sigui amb la infotaula o sigui amb un robot, perquè de les dues maneres es podrien posar molt ràpid.

D'acord amb en Pere.

La de Morts és una categoria oculta, no? A la configuració tinc l'opció de mostrar categories ocultes i sí que em surt (en petit, en una línia apart sota la resta de categories).

Sí, les de morts són categories ocultes i les de naixements no.

D'acord a fer que siguin visibles i que es posin automàticament.

Notifico @Jey, @Pdg, @Dostojewskij, @Banyeres que els he vist treballant en aquestes categories i potser tenen interès en aquest fil (tot i que segur que m'estic deixant altres editors que també hi han fet feina).

Mirant-m'ho millor, la categoria per any de la mort no la posa la infotaula, tot i que alguns centenars o milers d'articles hi són automàticament per una altra plantilla.

Estic d'acord que s'ha d'unificar. Jo he anat seguint el que estava fet. Estic d'acord.

Veient Categoria Discussió:Biografies per data de defunció notifico també @Arnaugir i @Leptictidium, per si de cas.

A favor d'automatitzar-les. En contra de fer-les visibles, ja que a la pràctica són categories de manteniment. No hi ha un nexe significatiu entre les diferents biografies en aquestes categories que faci pensar que a un usuari que acabi de llegir «Imagawa Yoshimoto» li vinguin ganes de llegir sobre «Andrea Doria» pel simple fet que morissin el mateix any.

Diria que això es pot dir de moltes altres categories i no per això les amaguem. Tampoc és probable que algú que hagi llegit Imagawa Yoshimoto li interessi llegir Hiroyuki Shirai pel simple fet que tots dos siguin de Shizuoka.

De fet, si hi hagués raó per pensar els lectors de Imagawa Yoshimoto han d'estar interessats en Andrea Doria o Hiroyuki Shirai, els posaríem al vegeu també, o estarien enllaçats dins de l'article.

O sigui, si són categories basades en fets enciclopèdics com la data de naixement o de mort, no veig motiu per amagar-les.

Idealment, aquests articles que dius no estarien a la categoria mare «Persones de Shizuoka», sinó a «Clergues de Shizuoka» i «Futbolistes de Shizuoka», on sí que tindria sentit que un lector que acabi un article vagi a buscar-ne altres de similars.

En canvi, encara que algun dia arribéssim a tenir categories tan específiques com «Morts el 1890 d'un atac de cor un dimarts al matí», continuaria sense haver-hi una relació significativa.

Hi ha moltes coses a la Viquipèdia que no se m'ocorre quin interès poden tenir per algú, però això només demostra que tinc poca imaginació.

I si mai es divideixen les categories de morts per any no crec que sigui en «Morts el 1890 d'un atac de cor un dimarts al matí» sinó en "Persones de Shizuoka mortes el 1890".

És més, amb PetScan es pot combinar categories poc interessants per trobar-hi coses amb més relació, com escriptors en català morts el 1890. Això sí, com seguim entestant-nos a posar dins de les categories altres categories no contingudes en temes de les categories superiors, el PetScan servirà de poc.

Exactament el que dic: per molt que dividim les categories de morts en «Persones de Shizuoka mortes el 1890», o fins i tot en coses arbitràriament concretes com «Persones de Shizuoka mortes a casa seva a les 11:59 del 17 d'abril del 1890», segueix sense haver-hi un nexe conceptual real que uneixi aquestes persones (tret que sigui per una causa de mort peculiar i notable, però aleshores el que els uneix és aquesta causa de mort, no la data de la mort).

En canvi, «Futbolistes de Shizuoka de la dècada del 1990» pot tenir un interès enciclopèdic real perquè segurament un bon grapat d'aquests jugadors es van formar a la mateixa pedrera, etc.

A favor de que es mostri. No tenim per què decidir què l'interessarà llegir a l'usuari i tampoc fa cap nosa, allà abaix.

I a favor d'automatitzar tot el que es pugui automatitzar (#PereBotForever).

Sí que fa nosa si provoca que els usuaris triguin més a trobar les categories que sí que tenen un nexe conceptual real que les uneixi.

Espero que em disculpeu l'ús d'aquesta expressió, però trobo que no hem de caure en una síndrome d'acumulació compulsiva (enciclopèdica) on la informació més important costa de trobar entre una pila de trastos vells que hem anat acumulant perquè «no fan nosa».

Off-topic: @Amadalvarez pel pòdcast, ús del Petscan per fer cerques creuant categories.

Prenc nota, tot i que és per usuaris avantatjats.

Gràcies, @Cataleirxs

Tampoc és necessari un coneixement gaire alt: "Si entreu en una categoria, veureu una caixa amb 4 enllaços. Premeu "Intersecció" per obrir el Petscan, on (si funciona) podreu fer cerques combinades".

La veritat és que perquè funcioni el PetScan per fer interseccions primer cal que la categoria i les seves categories continguin el que diu que contenen. Mentre ens entestem a posar tots els marxistes xinesos dins de filòsofs alemanys, els resultats del PetScan seran aleatoris força sovint. Aleshores, no sé si jo en publicitaria gaire les virtuts sinó que més aviat trauria la plantilla de consultes per gènere d'algunes categories on és.

A favor de fer-les de manteniment, automàtiques

Són dues categories que tenen totes les Viquipèdies, i no les tenen ocultes. I ja posats, jo posaria "Nascuts el xxxx".

D'acord amb en Lohen. Veig que les dues categories mare tenen 104 i 105 interviquis.

Sobre el canvi de nom d'acord en principi però reconec que en aquestes alçades la idea de reanomenar 650 categories i moure desenes de milers d'articles i un bon grapat de subcategories em faria molta mandra fins i tot si sabés fer-ho amb bot.

No sé ni si es pot fer amb bot... Ho vaig preguntar per a les categories dels Jocs Olímpics i em van dir que no, que cada categoria ha de fer-se manualment.

Amb bot se m'ocorre moure les pàgines, crear la categoria nova (no sé que hi hagi una manera de reanomenar amb bot, tot i que potser existeix) i marcar les 650 categories velles per suprimir per tal que un administrador amb molta paciència les vagi esborrant. La part del bot em fa mandra, però la part d'esborrar, si m'imagino en la pell de l'administrador em fa més mandra encara.

Segurament es podria donar (no sé com) poders d'administrador a un bot perquè esborri les categories velles. Si algun administrador botaire té ganes de dedicar-se a aquesta part potser és viable tot plegat. Si no, jo ja no remenaria els noms.

Hi ha una manera de reanomenar les categories amb bot (i, de fet, d'esborrar-les també), però massivament sembla que no.

A favor de fer-les automàtiques i en contra de canviar-ne el nom.

Tampoc veig clar el canvi de nom que proposa en Lohen. En canvi, proposo substituir "Morts el" per "Morts del", tal i com ja tenim "Naixements del".

Si hem de canviar, hauria de ser a "nascuts el" i mantenir "morts el". El que hi ha a les categories no són naixements i defuncions sinó biografies de nascuts o morts un any donat.

A Plantilla_Discussió:Infotaula_indret#Canvis_a_la_infotaula hi ha el resum de com han acabat els canvis finalment implantats.

Hola. Estic fent millores a la Infotaula Indret (geografia física) i un dels meus objectius recurrents és eliminar paràmetres manuals que no poden ser obtinguts des de WD.

Potser penseu que, si no poden existir a WD es justifica que siguin manuals. Cert. Si són importants i els tenim ben carregats i mantinguts, continuaran. No patiu.

Però tenim un grapat que són una herència de temps pre-Wikidata on posar coses a la infotaula no tenia més límits que la imaginació de qui feia l'article. Molts d'aquests paràmetres han anat quedant oblidats des de que ens hem acostumat a posar {{Infotaula ABCABC...}} i se'ns emplena sola. I, com el seu creador ja no s'hi dedica al tema o ha deixat la VP, ningú els manté.

Us passo la llista, els meus arguments i em dieu quins voleu salvar.

Paràmetre	Argument
Nomenclator (470)	Indica si l'indret apareix al Nomenclàtor de Catalunya. Els valors que hi ha carregats, majoritàriament, són de Claudefa qui va deixar d'editar el 2020. Argument: Crec que si no podem donar cobertura a aquest concepte pel conjunt de territoris de parla catalana i mantenir la informació amb les actualitzacions, no té massa sentit. El paràmetre no apunta a cap informació externa, tan sols indica si hi figura o no.
Parcel·la (34)	Indica el codi de parcel·les del Cadastre incloses en l'indret de l'article. Com el cas anterior, el creador és Claudefa. Argument: El poc volum i l'extrema especificitat el fa poc necessari.
Insolacio (1)	Hores de sol anual. Només està informat a Sàhara. Argument: Ja ha quedat clar que el seu manteniment no era realista i després del primer cas, va ser oblidat.
temperatura_minima (6) temperatura_maxima (7) precipitacio_any (12) defichidric (167) tempaigua (1)	Aquest bloc es caracteritza per la seva dificultat de manteniment, ja que es tracta d'informació molt volàtil que no té gaire sentit tenir si no es pot comprometre una actualització continuada. A WD no es poden crear propietats com les que coneixem perquè corresponen a sèries històriques que tenen altre tractament (durant la COVID, els registres diaris d'afectats i defuncions van fer servir aquest model). El tractament de sèries requereix que hi hagi fórmules de càrrega automatitzats des de fonts especialitzades que garanteixi la continuïtat i format. La seva recuperació és menys versàtil que el que tenim per la resta, però no és en si un problema. Proposta: eliminar paràmetres i continguts.
primers_navegants (10) primers_exploradors (41) excavacions (182) arqueolegs (71) paleontolegs (3) troballes (130) restauracions (7)	Aquests paràmetres es poden moure a Esdeveniment significatiu (P793) o a Persona rellevant (P3342), segons es pugui tractar des de la perspectiva d'una activitat o d'un persona. Fa uns mesos vaig fer proves amb els exploradors, però no vaig engegar una migració. Proposta: mantenir-los fins acabar migració continguts a WD.

Espero els vostres comentaris/aprovacions/discrepàncies, etc.

Si algú s'anima a arremangar-se amb aquest darrer bloc per traspassar dades a WD, li donaré suport als dubtes que tingui.

Gràcies

D'acord amb tot plegat.

Sobre els paràmetres meteorològics, veient el que hi ha, crec que no són sèries, però el que veig és:

• Paràmetres sense referències que no se sap d'on venen i tampoc s'aclareix gaire com cal entendre'ls.
• Paràmetres trets d'un atles. Aquí els valors no són els de l'indret (com seria si hi hagués un observatori meteorològic) sinó trets d'un mapa i corresponen a la zona. Em temo que això va ser un intent de bona fe de posar més informació en articles dels què es posava en dubte l'admissibilitat, però que tenen poca relació amb el punt concret de l'indret.

Aleshores, d'acord amb treure'ls també.

I sobre el Nomenclàtor, és cert que no té una propietat a Wikidata (perquè no es pot enllaçar una paraula del Nomenclàtor, que si es pogués ja el tindríem com a propietat) però el que més s'hi assembla és la propietat "nom en la llengua original" o "nom oficial" que es poden posar fent servir el Nomenclàtor com a referència, i es podria fer el mateix amb els seus equivalents per altres territoris. Ara bé, que es pugui posar a Wikidata no vol dir que hagi d'anar a la infotaula.

Un aclariment sobre el que comentes "que no són sèries". Certament, el que hi ha ara no ho són. Quan vaig preguntar per fer una propietat em van dir que tal com ho tenim no tenia sentit, perquè un únic valor no serveix per a res i que, si estava interessat en el tema, ho hauria d'abordar per la via de la sèries de dades, tal com ho fan/tenen les bases de dades especialitzades, que de fet, serien les fonts a utilitzar. Òbviament, la resposta em va fer aparcar la idea, perquè no era l'objecte del meu interès. Gràcies pel suport.

Les sèries es poden resumir amb estadístics, i tindria sentit guardar-los a Wikidata. Per exemple, del registre de temperatures d'un observatori els meteoròlegs en treuen la mitjana, la mitjana de les màximes i mínimes diàries, la mínima i la màxima absolutes i unes quantes més.

Ara bé, entenc que això només tindria sentit per aplicar-ho a un observatori meteorològic (que en tenim uns quants amb element a Wikidata) i no a qualsevol indret.

I tampoc és gaire del meu interès, si més no comparat amb coses que em semblen més interessants i que poden tenir-me ocupat algunes dècades.

D'acord també amb tot, bona feina i proposta. Dels paràmetres de Esdeveniment significatiu (P793) i Persona rellevant (P3342), @Amadalvarez entenc que tots estan configurats per aparèixer a la taula o bé només una part? Jo no em puc comprometre en temps i forma, però m'apunto les cerques per anar traspassant a estones a WD la informació manual de les infotaules.

@Quetz72 gràcies per l'oferiment. De moment només tracta la P793; a la documentació tens la llista de qualificadors que sap tractar.. La idea era aprofitar un fet (excavació) que fa de paraigües d'altres elements: arqueòlegs, troballes, ... però està poc treballat i vaig ampliant els qualificadors a tractar segons la casuística que em trobo. Hi ha un parell d'exemples que et permetrien avançar amb els exploradors i navegants: Golf de la Coronació i Estret del Príncep Guillem. En paral·lel, jo aniré preparant un parell de casos de jaciments i similars, i després ja veurem que ens queda per tractar amb la P3342, que ens serviria per gent no vinculada amb altra fet amb altres continguts creuats, sinó per una característica més personal, per exemple, un conservacionista que va defensar la protecció de l'àrea. Aquesta propietat encara no la tracta la infotaula.

Bona feina !

Va bé, fet per Empúries per provar, sembla que funciona. En les cronologies és cert que no ordena per data automàticament, ni tampoc no tracta normalment en moltes plantilles l'ordre dins la sèrie. Si s'introdueixen esdeveniments intermedis quedarà una mica estrany.

L'ordre el pots ajustar fàcilment a mà a Wikidata si t'actives el giny Rearrange Values. Ho he fet a Empúries.

Compta només que entre afegir valors i fer servir el giny (o entre giny i giny) has d'actualitzar la pàgina (F5).

Bon dia!

la problemàtica del tema de dades meteorologiques (incloent-hi la insolació) és la que comenta en Pere, que a més és díficil trobar-ne fonts, en trobarem per divisions administratives: països, regions i municipis. En aquest sentit, d'acord amb fer-ho en les fonts que permetin si hi ha interés.

Respecte la parcel·la, no tenim cap propietat que ens permeti posar-hi el cadastre? Trobo que seria interessant.

Pel que fa a la resta, tot d'acord!

Gràcies, @KajenCAT. Igual que en el seu dia els experts de WD van fer un "pasapalabra" del tema, jo tampoc m'interesso per temes massa específics que, als especialistes, no els hi cal WD per accedir a la informació.

Sobre la parcel·la: mira alguns dels casos on es fa servir, perquè no és una informació del cadastre com el fem servir en trama urbana. Sembla que els continguts que tenim són de partides rurals. No sé si 34 casos és representatiu.

Sí, no he acabat d'entendre que era, ja que no té el format normal de cadastre. En tot cas, not a big deal per la meva part.

Em sembla que mirant el mapa del cadastre i els números que hi surten s'acaba entenent.

De tota manera, no veig que a Wikidata hi hagi una propietat semblant a la referència cadastral en altres països. El més semblant que he trobat és Identificador d'objectes estructurals de Txèquia (P11351) i Número de conscripció (P4856).

D'acord amb l'eliminació, però caldria veure millor com queda el tema d'esdeveniment significatiu i afins.

@Quetz72, @Barcelona et al. He ampliat el funcionament que tenia Esdeveniment significatiu (P793) per documentar millor els jaciments/excavacions de forma que puguem prescindir d'alguns dels paràmetres del darrer bloc. Recordem que P793 té una orientació cronològica i els fets es poden il·lustrar amb els qualificadors que la infotaula sap tractar.

Complementàriament, he fet un tractament nou per Lloc arqueològic de (P9047), que és una forma estranya de dir "troballa arqueològica". En aquest cas, l'orientació és a inventari d'objectes, des de muralles fins a monedes. Els qualificadors amplien dades de l'objecte, però també de l'excavació on es va trobar.

D'aquesta forma si tenim informació de troballes, però no sabem com i quan es van obtenir, amb la P9047 ho podem fer. Si, per contra, tenim informació de les expedicions, però no estan vinculades amb les troballes arqueològiques, treballarem més la P973.

Trobareu les propietats i qualificadors disponibles a la documentació (cronologia i troballes). He fet dos exemples: he completat Empúries que havia començat en @Quetz72; ara mostra cronologia i troballes; l'altre és Poblat ibèric de Puiggraciós on incorpora informació de les troballes dins la narració cronològica, perquè no hi ha tant contingut com per fer els dos blocs, com en el cas d'Empúries.

Ja em fareu els vostres comentaris (i ajuda a la migració !).

Gràcies,

Bona feina.

A Empúries veig alguna cosa per polir, com que els diferents qualificadors s'enganxen i una mica es barregen. Potser caldria afegir més encapçalaments als qualificadors, com el del museu on es troba l'Asclepi.

I una cosa que em grinyola és el bloc final Activitat, amb Creació 575 aC i Gestor/operador Generalitat de Catalunya. Entenc que les dues coses són correctes però es refereixen a dues activitats diferents. Potser caldria que a Wikidata la propietat "gestor" portés un qualificador "s'aplica a" "jaciment arqueològic" o alguna cosa així, i que la infotaula ho sabés mostrar.

Ben vist, @Pere prlpz.

Arreglat el tema format.

La data creació surt a "Activitat" i junt amb el gestor perquè estava pensat pels parcs naturals, on la data creació correspon al de la declaració com a parc junt amb l'entitat que el gestiona i no a la part de natura en si, perquè no en té.

Amb els jaciments queda com un anacronisme. Quan m'hi torni a posar, faré que el concepte tingui una ubicació variable (on és ara o a "Història") segons correspongui.

Salut !

Mini-votació sobre les opcions possible. Es vota no fer cap canvi al format actual.

Tenim una petició d'@AlbertRA per modificar la {{IniciBio}} de forma que eviti repetir el lloc de defunció si coincideix amb el de naixement.

No he sabut trobar si en algun lloc (llibre d'estil,...) ja està regulat aquest aspecte.

Si algú sap on és, que ens ho mostri, farem el que allà digui i aquí acaba la meva petició.

---

Si no està regulat i va una mica a gust de l'editor, podria fer el canvi, però hauria de deixar una acció per defecte (repetir com ara / NO repetir) i hauria de permetre que a la crida de la plantilla dins l' article es pogués indicar amb un paràmetre si es vol el contrari.

Per tant, voldria conèixer el vostre parer d'una d'aquestes 4 opcions excloents:

1. No ho fem mai (ho sento Albert) ........................... 8 vots
2. Ho aplicarem sempre (gràcies Albert, com no havíem pensat abans)....... 0 vots
3. Poder triar què fer si lloc de naixement i mort són iguals:
   1. Aplicar la simplificació quan li indiquem (és a dir, per defecte es mostraran sempre el lloc de naixement i mort).........0 vots
   2. NO aplicar la simplificació quan li indiquem (és a dir, si no indiquem res comporta que surti només un cop)...............1 vot
4. Ibiden.................... 2 vots

Gràcies !

Voto per 3.2

En aquesta proposta, com es diferenciaria entre la coincidència del lloc de naixement i defunció, i si no se sap el lloc de defunció? Si no hi ha diferència, estem perdent informació i fer-ho d'aquesta manera portarà a equívocs.

Tries la 1, doncs?

En aquest moment, sí. No em sembla que la proposta millori el que tenim.

La meva proposta: Lloc de naixement, data - Ibidem, data

+1. Salut!

Amb el que gastem de paper i tinta no ens cal forçar les coses per estalviar espai. La solució de l'ibid. o ibidem em sembla que afegeix complicació pel lector per estalviar molt poc espai (o gens, pels nascuts i morts a Reus o Vic).

Si algú fes una proposta més natural on no es confongués la repetició de lloc amb un lloc desconegut i fos clara i senzilla potser em convenceria.

La meva proposta: lloc de naixement, data – lloc de defunció, data. Tant és que siguin iguals com diferents.

El raonament: l'íbidem és una substitució que al capdavall ni escurça excessivament ni de caire gaire generalista; en molts casos obliga a fer clic al seu article perquè molts lectors sàpiguen què vol dir. I no posar el lloc de mort explícitament a l'inici, tot i que aparegui en la infotaula de la versió escriptori, no és visible fins a la fi del primer paràgraf en versions app i mòbil (requereix un excés de lliscar la pantalla) i pot deixar entendre que és una informació que no tenim disponible. Que és exactament el cas en moltíssimes noves defuncions en què no es fa públic el lloc de mort. Precisament quan piulem a xarxes una mort recent posem un "– ?, 2024" per a fer encara més evident aquesta mancança d'informació pública als mitjans i rascar aviam si algun finalment ho esmenta.

És a dir, trio l'opció 1.

Hi ha casuístiques per les quals es fa necessari mantenir el lloc de defunció encara que sigui repetitiu, entre altres les mateixes que sovint ens trobem amb el lloc de naixement. Si no tenim l'obituari en premsa, les notícies de la mort sovint no informen del lloc i passa el que esmenta @Medol. També es dóna tota la casuística, idèntica al naixement (avui dia com a mínim), de quan una persona mor mentre és ingressada en un hospital. Oficialment hauria de constar el lloc de residència o empadronament (sinó no moriria ningú, ni naixeria, en ciutats i pobles en què no hi ha hospital, que són la majoria), però si la família no ho indica específicament, l'hospital pot simplement comunicar a la funerària que s'hi ha mort sense més indicació (com pot comunicar que hi ha nascut) la persona i llavors constarà, oficialment, que és morta al municipi de l'hospital. També passa a l'inrevés: la persona pot estar empadronada al seu lloc de residència al moment de la mort, però si traspassa de viatge o lluny de ca seva en definitiva, en aquest cas s'acostuma a fer constar el lloc de l'accident o de l'hospital (en aquest cas qui ho comunica són les funeràries). Per això, a parer meu, la repetició és informació pertinent i no duplicada.

Tries la 1, doncs?

Sí correcte.

Per simplicitat m'inclinaria per la solució 1 (posar sempre el lloc i la data de naixement i de mort) perquè, tot i ocupar més espai, a priori em sembla la manera més clara i senzilla pels lectors i pels editors, perquè no permet confusions entre quan el lloc és el mateix i quan el lloc és desconegut.

Ara bé, potser no és que així sigui més clar sinó que a mi em falta imaginació per trobar altres maneres clares. Si els que volen treure les repeticions ho veuen clar, potser amb uns exemples de com quedaria quan els llocs són diferents, quan són repetits i quan un o tots dos llocs o dates són desconeguts, ens convencerien de la millora.

Trio la 1, pels motius exposats. Si no agrada aposto per ibíd..

Molt partidari de mantenir el criteri 1 (lloc de naixement, data de naixmement - lloc de defunció, data de defunció).

Les omissions per coincidència només fan que portar a confusió ja que sovint es desconeix el lloc de defunció exacte i es deixa en blanc fins que apareix informació més concreta temps després. D'altra banda, qui és partidari d'ocultar el lloc de defunció en cas de coincidència amb el lloc de naixement, també ho està quan el dia i el mes de defunció coincideixen amb el de naixement?

A favor del criteri 1 per evitar confusions.

Ara bé, les omissions es deixen en blanc, però quan es desconeix el lloc se sol deixar un interrogant o similar.

A favor del criteri 1, més simple i enciclopèdic.