Àcid triacontanoic
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 452,459 Da |
Trobat en el tàxon | Rhizophora apiculata, blat dur, Dicliptera roxburghiana, Traversia baccharoides, Achillea santolinoides, tabaquera, Morina kokanica, Achillea biserrata, Adenophora, Ampelopsis japonica, Artemisia roxburghiana, Bongardia chrysogonum, Carapa guianensis, Chlorophytum arundinaceum, Cornus capitata, Hellenia speciosa, Echinops niveus, Emilia sonchifolia, Panax pseudoginseng, Pedalium murex, Pertusaria ophthalmiza, Petrosia pellasarca, Schefflera rhododendrifolia, Morró, Terminalia chebula, Monosis parishii, Vachellia jacquemontii, Eucalyptus risdoni, Haloxylon salicornicum, Piper lolot, Piper sarmentosum, llorer-cirer, Radermachera sinica, Vitex divaricata, Lepra ophthalmiza i Eucalyptus risdonii
|
Estructura química | |
Fórmula química | C₃₀H₆₀O₂ |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
L'àcid triacontanoic (anomenat també, de forma no sistemàtica, àcid melíssic) és un àcid carboxílic de cadena lineal amb trenta àtoms de carboni, la qual fórmula molecular és . En bioquímica és considerat un àcid gras, i se simbolitza per C30:0.
L'àcid triacontanoic a temperatura ambient és un sòlid que fon a 93,6 °C. El seu índex de refracció val 1,4323 a 100 °C. És soluble en cloroform, disulfur de carboni i metanol. El seu nom comú, àcid melíssic, deriva de la paraula greca μέλισσα, que significa abella, ja que és present en el nèctar de les flors que atreuen les abelles.[1] A la natura se'l troba en ceres animals, vegetals i minerals.[2]
L'àcid triacontanoic, juntament amb d'altres àcids grassos de cadena molt llarga (de 20, 22, 24, 26, 28 i 30 àtoms de carboni) apareixen en pacients que pateixen malalties hereditàries del metabolisme, com ara la síndrome de Zellweger, la malaltia de Refsum, la malaltia de Menkes, l'adrenoleucodistrofia d'enllaç X.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Wu, Guoyao. Principles of Animal Nutrition (en anglès). CRC Press, 2017-11-22. ISBN 9781351646376.
- ↑ «LipidBank - Fatty acid(DFA0030)». Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 14 febrer 2018].
- ↑ Hanninen, Osmo Otto Paivio; Atalay, Mustafa. Physiology and Maintenance - Volume II: Enzymes: The Biological Catalysts of Life, Nutrition and Digestion (en anglès). EOLSS Publications, 2009-09-23. ISBN 9781848260405.