Yine

Yine
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	5.000 (2004 )
Autòcton de	Junín i Departament d'Ucayali
Estat	Perú
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües indígenes d'Amèrica del Sud; llengües arawak; llengües piro
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-3	pib
Glottolog	yine1238
Ethnologue	pib
UNESCO	732
IETF	pib
Endangered languages	1636

El yine o 'piro és una llengua arawak del subgrup piro parlada al Perú. El grup també comprèn les llengües iñapari (†) i apurinã. Se'n parlen diverses varietats, la principal és la yine. Els machineris que viuen al Brasil (Acre) i s'ha informat que també a Bolívia parlen el que podria ser un dialecte del yine (Aikhenvald, Kaufman). Un vocabulari amb l'etiqueta Canamaré és "tan propera al piro [Yine] que es pot considerar com piro", però ha estat causa de confusió amb el kanamarí que no té relació.^[1]

Noms

Aquesta llengua també és nomenada Contaquiro, Pira, Piro, Pirro, Simiranch, o Simirinche. S'ha informat que "Cushichineri" és una llengua, però en realitat és un nom de família que s'utilitza amb els blancs (Matteson 1965). El nom "Mashco" de vegades s'ha aplicat incorrectament al Yine. (Vegeu Mashco Piro.)

Varietats

Varietats extingides de Piro (Yine):^[2]^:244

Chontaquiro (Simirinche, Upatarinavo): riu Ucayali
Manchineri (Manatinavo): riu Purus
Kushichineri (Kuxiti-neri, Kujigeneri, Cusitinavo): alt riu Purus al Perú (el 1886, parlada al riu Curumahá o riu Curanja, i probablement també al riu Cujar)
Kuniba (Kunibo): riu Juruá
Katukina: Juruá River. Documentada per Natterer (1833). No s'ha de confondra amb el Katukina amb la que no té relació.
Canamare (Canamirim, Canamary): riu Iaco, un tributari del riu Purus. Documentat per Spix (1819). No s'ha de confondre amb el Kanamarí amb la que no té relació.
Mashco-Piro: riu Madre de Dios

Demografia

Cap el 2000 bàsicament tots els 4.000 ètnics parlen l'idioma. Viuen al departament d'Ucayali i al departament de Cusco, prop del riu Ucayali i prop del riu Madre de Dios, a la regió de Madre de Dios. al Perú. L’alfabetització és comparativament alta. S'ha publicat un diccionari en l'idioma i l'idioma s'ensenya al costat de castellà en algunes escoles yine. També hi ha mil parlants de Machinere.^[3]

Fonologia

Vocals

	Anterior	Central	Posterior
Tancada	i iː		ɯ ɯː
Mitjana	e eː		o oː
Vocal tancada		a aː

Les vocals són nasalitzades després d'/h̃/.

Consonants

	Labial	Alveolar	Postalveolar	Palatal	Velar	Glotal
Oclusiva	p	t			k
Africada		t͡s	t͡ʃ	c͡ç
Fricativa		s	ʃ	ç		h̃
Nasal	m	n
Bategant		ɾ
Aproximant	w	l		j

/w/ s’escolta com a aproximant bilabial [β̞] quan es troba davant d’una vocal tancada.
/n/ se sent com [ŋ] abans de /k/.
/ɾ/ es pot identificar [r] quan es troba en posició inicial de paraula.^[4]

Sintaxi

Piro té una sintaxu activa–estativa.^[5]

Notes

↑ Harald Hammarström (2013) Review of the Ethnologue, 16th Ed.
↑ Ramirez, Henri. Enciclopédia das línguas Arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. 3. 1. Curitiba: Editora CRV, 2020. DOI 10.24824/978652510234.4. ISBN 978-65-251-0234-4. ^{[Enllaç no actiu]}
↑ Yine a Ethnologue
↑ Urquía Sebastián & Marlett, (2008)
↑ Aikhenvald, "Arawak", in Dixon & Aikhenvald, eds., The Amazonian Languages, 1999.

Referències

Campbell, Lyle. American Indian languages: the historical linguistics of Native America. Oxford: Oxford University Press, 1997.
Matteson, Esther. (1965). The Piro (Arawakan) language. University of California Publications in Linguistics, 42. Berkeley y Los Angeles: University of California Press. (Es la tesis para doctorado presentada en 1963 a la University of California, Los Angeles.)
Nies, Joyce, compilador. (1986). Diccionario piro (Tokanchi gikshijikowaka-steno). Serie Lingüística Peruana, 22. Yarinacocha: Ministerio de Educación and Instituto Lingüístico de Verano.
Parker, Stephen. (1989). "Un análisis métrico del acento en el piro". Estudios etno-lingüísticos, Stephen Parker (ed.), pp. 114–125. Documento de trabajo 21. Yarinacocha, Pucallpa: Ministerio de Educación e Instituto Lingüístico de Verano.
Solís Fonseca, Gustavo. (2003). Lenguas en la amazonía peruana. Lima: edición por demanda.
Urquía Sebastián, Rittma. «La situación sociolingüística de la lengua yine en 2006». A: Situaciones sociolingüísticas de lenguas amerindias, ed. Stephen A. Marlett. Lima: SIL International and Universidad Ricardo Palma. [1], 2006.
Urquía Sebastián, Rittma. (2006). Yine. Ilustraciones fonéticas de lenguas amerindias, ed. Stephen A. Marlett. Lima: SIL International and Universidad Ricardo Palma.
Urquía Sebastián, Rittma; Marlett, Stephen A. «Yine». Journal of the International Phonetic Association, 38, 3, 2008, pàg. 365–369. DOI: 10.1017/S0025100308003356.
Urquía Sebastián, Rittma and Wagner Urquía Sebastián. (2009). Diccionario yine–castellano
(tesi).

[1] Harald Hammarström (2013) Review of the Ethnologue, 16th Ed.

[Ramirez-2020-3-2] Ramirez, Henri. Enciclopédia das línguas Arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. 3. 1. Curitiba: Editora CRV, 2020. DOI 10.24824/978652510234.4. ISBN 978-65-251-0234-4. ^{[Enllaç no actiu]}

[e18-3] Yine a Ethnologue

[4] Urquía Sebastián & Marlett, (2008)

[5] Aikhenvald, "Arawak", in Dixon & Aikhenvald, eds., The Amazonian Languages, 1999.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]