Vés al contingut

Àcid sòrbic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Sorbats)
No s'ha de confondre amb àcid ascòrbic, vitamina C.
Infotaula de compost químicÀcid sòrbic

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular112,052429 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Estructura química
Fórmula químicaC₆H₈O₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CC=CC=CC(=O)O Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

C/C=C/C=C/C(=O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Punt de fusió134 ℃ Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

L'àcid sòrbic o àcid 2,4-hexandienoic és un compost orgànic natural, de color blanc i amb un gust àcid moderat. S'utilitza com a conservant alimentari (E 200),[1] com que evita l'aparició de fongs, floridures o llevats en aliments i begudes[2] i com a intermedi en la fabricació de lubrificants i plastificants.[3] Utilitzat en la producció del vi, pot produir una olor de gerani.[4] S'utilitza també en el tractament de la constipació.[5]

El 1859, el químic alemany August Wilhelm von Hofmann va hidrolitzar l'àcid d'una substància oleaginosa (la lactona 5,6-Dihydro-6-methyl-2H-pyran-2-on) extreta de les baies immadures de la moixera de guilla. El nom prové del nom científic d'aquest arbre: sorbus aucuparia.[6]

Referències

[modifica]
  1. BOE «Reial decret 1466/2009, de 18 de setembre, pel qual s'estableixen les normes d'identitat i puresa dels additius alimentaris diferents dels colorants i edulcorants utilitzats en els productes alimentaris. Annex: criteris d'identitat i puresa: “E 200 Àcid sòrbic”» (pdf). Butlletí Oficial de l'Estat, N° 243, 8 octubre 2009 (2009-10-08), pàg. 3 [Consulta: 26 juliol 2014].
  2. «Salses de vuit tipus, analitzades». Consumer Eroski, 3-2006 [Consulta: 22 juliol 2014]. «Aquesta anàlisi ha comprovat si les 16 salses estudiades contenien àcid sòrbic i àcid benzoic, dos conservants molt utilitzats en aquest tipus de productes, tot i que fan servir molts altres additius. L'àcid sòrbic (i les seues sals: E-200 a l'E-203) i l'àcid benzoic (i les seues sals: E-210 a l'E-213) són conservants que impedeixen el creixement de la majoria dels microorganismes que ataquen els aliments i en causen el deteriorament.»
  3. «Àcid sòrbic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Valiente i Maseu, Josep «Anomalies causades per material enològics». Expressió dels defectes del raïm al celler, Incavi, 15 març 2011 (2011-03-15) [Consulta: 26 juliol 2014].
  5. Gómez-Batiste, Xavier; Madrid Juan, Fedrico. «Mesures de confort». A: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Guia d'actuació en la situació d'agonia del malalt terminal (pdf), Desembre 2000, p. 14 (Quaderns de la bona praxi). 
  6. Bützer, Peter «Sorbinsäure [(E,E)-2,4-Hexadiensäure]» (pdf) (en alemany). Molekulare Dynamik - Systemdynamik, 2009. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 26 juliol 2014]. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.