Vés al contingut

Àcid isovalèric

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicÀcid isovalèric
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular102,068 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Rolmetabòlit Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₅H₁₀O₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CC(C)CC(=O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Punt de fusió−33 ℃
−29,3 ℃ Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició176,55 ℃ (a 101,325 kPa) Modifica el valor a Wikidata

L'àcid isovalèric o àcid 3-metilbutanoic, és un compost orgànic amb la fórmula (CH₃)₂CHCH₂CO₂H. De vegades es classifica com un àcid gras. És un líquid incolor poc soluble en aigua però molt soluble en els dissolvents orgànics més comuns. Aquest compost es troba de manera natural incloent en olis essencials.

L'àcid isovalèric fa una olor forta a formatge, però els seus èsters volàtils tenen aromes plaents i es fan servir en perfumeria. S'ha proposat que és l'agent anticonvulsiu de la valeriana.[1] És el principal component de la desagradable pudor dels peus i a la pell es produeix per bacteris quan metabolitzen la leucina.[2]

L'àcid isovalèric és la causa principal de les aromes del vi pel llevat Brettanomyces.[3] Es pot produir per oxidació de les resines del llúpol, o per presència del llevat Brettanomyces.

Referències

[modifica]
  1. Eadie, Mervyn J. «Could Valerian Have Been the First Anticonvulsant?». Epilepsia, 45, 11, 11-2004, pàg. 1338–1343. DOI: 10.1111/j.0013-9580.2004.27904.x. PMID: 15509234 [Consulta: 22 desembre 2012].
  2. Ara, Katsutoshi «Foot odor due to microbial metabolism and its control». Canadian Journal of Microbiology, 52, 4, 4-2006, pàg. 357–364. DOI: 10.1139/w05-130. PMID: 16699586 [Consulta: 22 febrer 2014].
  3. Jackson, Ron S. Wine Science: Principles and Applications. 3rd. Academic Press, 2008, p. 495. ISBN 9780123736468 [Consulta: 22 desembre 2012].