Vés al contingut

Liebster Jesu, mein Verlangen, BWV 32

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalLiebster Jesu, mein Verlangen, BWV 32
Títol originalLiebster Jesu, mein Verlangen (de) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalobra de composició musical Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Lletra deGeorg Christian Lehms (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Gènerecantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts6 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 32 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena13 gener 1726 Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 6906e5f9-4529-4a91-8b40-ef7b247867b0 IMSLP: Liebster_Jesu,_mein_Verlangen,_BWV_32_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002356306 Modifica el valor a Wikidata

Liebster Jesu, mein Verlangen, BWV 32(Estimat Jesús, desig meu),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al primer diumenge després del dia de Reis, estrenada a Leipzig el 13 de gener de 1726.

Origen i context

[modifica]

Pertany al tercer cicle de cantates compostes a Leipzig i el llibret és de Georg Christian Lehms (1684-1717), bibliotecari i poeta de la cort de Darmstadt. És, de fet, un diàleg entre l'ànima creient i Jesús, cantats com és habitual pel soprano i el baix, respectivament, que vol simbolitzar que l'allunyament de Déu i el consol en Déu, són els estats fonamentals de la vida humana. Segueix l'evangeli del dia Lluc (2, 40-52), que narra l'episodi de Jesús nen en el Temple discutint amb els doctors de la Llei. El llibretista no havia previst el coral final i Bach hi afegí la dotzena estrofa de l'himne Weg, mein Herz, mit den Gedanken de Paul Gerhardt (1647). Probablement Bach aprofità materials d'una cantata profana composta a Köthen. Les altres dues cantates conservades per a aquest diumenge són la BWV 124 i la BWV 154.

Anàlisi

[modifica]

Obra escrita per a soprano, baix i cor; oboè, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Ària (soprano): Liebster Jesu, mein Verlangen (Estimat Jesús, desig meu)
  2. Recitatiu (baix): Was ists, dass du mich gesuchet? (Per què em busques?)
  3. Ària (baix): Hier, in meines Vaters Stätte (Aquí, a la Llar de mon Pare)
  4. Recitatiu (duet de soprano i baix): Ach! heiliger und großer Gott (Ah, Sant i Gran Déu!)
  5. Ària (duet de soprano i baix): Nun verschwinden alle Plagen (Ja se'n van tots els dolors)
  6. Coral: Mein Gott, öffne mir die Pforten (Déu meu, obre'm les portes)

L'ària de soprano que obre l'obra, té un cert aire d'obertura, l'oboè desenvolupa un diàleg intens amb la veu, sobre el fons harmònic dels violins i la viola; dues idees, umfange mich (abraça'm) i erfreue mich (fes-me content) trenquen el discurs melòdic amb uns melismes. El recitatiu de baix, número 2, és pràcticament la resposta que, segons l'evangeli, dona Jesús als seus pares, quan el troben en el temple. El diàleg místic entre l'anima i Jesús, comença en el recitatiu número 4, sostingut per la corda i el continu, i porta a l'ària que amb la incorporació de l'oboè arrodoneix la sensació de joia i exaltació. El coral que clou la cantata és obra del mateix Bach, i ressalta l'ambient d'alegria amb la melodia de Freu dich sehr, o meine Seele que es troba, també, en altres cantates. Té una durada d'uns vint minuts.

Discografia seleccionada

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia

[modifica]
  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs

[modifica]