Vés al contingut

Was Gott tut, das ist wohlgetan, BWV 99

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalWas Gott tut, das ist wohlgetan, BWV 99
Títol originalWas Gott tut, das ist wohlgetan (de) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica
cantata coral Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Basat enWas Gott tut, das ist wohlgetan (en) Tradueix ↔(Severus Gastorius) Modifica el valor a Wikidata
Creació1724 Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts6 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 99 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena17 setembre 1724 Modifica el valor a Wikidata
EscenariLeipzig, Saxònia
Musicbrainz: d0fe1950-2dad-45ee-bd35-cc86a875ee70 IMSLP: Was_Gott_tut,_das_ist_Wohlgethan,_BWV_99_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002356226 Modifica el valor a Wikidata

Was Gott tut, das ist wohlgetan, BWV 99 (Tot el que Déu fa, està ben fet),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al quinzè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig el 17 de setembre de 1724.

Origen i context

[modifica]

L'autor, anònim, es basa en l'himne de Samuel Rodigast (1674) que li dona títol; la primera i l'última estrofa passen a ser, literalment, el primer i últim número de la cantata, mentre que en els altres números es fa una adaptació lliure de les altres estrofes. Es conserven altres dues cantates amb el mateix títol, l'anterior i posterior en el catàleg compostes posteriorment, la BWV 98 l'any 1726 i la BWV 100 entre 1732 i 1735. El tema de la cantata està molt relacionat amb l'evangeli el dia Mateu (6, 24-34) dedicat al fragment del Sermó de la muntanya, en què Jesús proposa als creients posar-se en mans de la Providència: “ No us preocupeu per a vostra vida, pensant què menjareu o què beureu [...] No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja es preocuparà d'ell mateix”;[2] de fet l'himne de Rodigast és una paràfrasi d'aquestes idees. Per a aquest diumenge es conserven dues altres cantates, la BV 51 i la BWV 138.

Anàlisi

[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; trompa, flauta travessera, oboè d'amor, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Cor: Was Gott tut, das ist wohlgetan (Tot el que Déu fa, està ben fet)
  2. Recitatiu (baix): Sein Wort der Wahrheit stehet fest (La seva paraula s'aferma en la veritat)
  3. Ària (tenor): Erschüttre dich nur nicht, verzagte Seele (No tremolis, doncs, ànima descoratjada)
  4. Recitatiu (contralt): Nun, der von Ewigkeit geschloss'ne Bund (Ara, l'aliança segellada per l'Eternitat)
  5. Ària (duet de soprano i baix):Wenn des Kreuzes Bitterkeiten (Quan l'amarga tristor de la creu)
  6. Coral: Was Gott tut, das ist wohlgetan (Tot el que Déu fa, està ben fet)

En el cor inicial el conjunt instrumental s'organitza a la manera d'un concerto grosso amb un concertino que agrupa la flauta, l'oboè d'amor i el primer violí, per la seva banda el soprano, reforçat per la trompa, fa el contrapunt; En el recitatiu següent de baix, destaca l'”arioso” sobre la paraula wenden (foragitar) de l'última frase. L'ària de tenor, número 3, igual que en el primer i cinquè números, hi destaca el paper de la flauta, de gran virtuosisme, indicant que Bach devia disposar en aquella tardor de 1724 d'un flautista excel·lent. El recitatiu de baix, número 4, acaba com l'altre amb un arioso sobre l'última paraula erscheinet (mostrar). El número 5, és un duet de soprano i contralt al que s'hi contraposa un altre de la flauta i l'oboè; En el coral final se sent la melodia de Severus Gastorius, que ja s'ha sentit en el cor inicial, reforçada per la flauta, oboè, trompa i violí; el cor només intervé per doblar la veu del soprano. Té una durada aproximada d'uns vint minuts.

Discografia seleccionada

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]
  2. ↑ Bíblia Catalana. Traducció intercofessional. Printer indústria gràfica. Barcelona, 2011

Bibliografia

[modifica]
  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Was_Gott_tut,_das_ist_wohlgetan,_BWV_99&oldid=34191828»