Vés al contingut

Bekennen will ich seinen Namen, BWV 200

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalBekennen will ich seinen Namen, BWV 200
Títol originalBekennen will ich seinen Namen (de) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 200 Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: c985d8fc-f98a-407d-b65c-557598b0fde1 IMSLP: Bekennen_will_ich_seinen_Namen,_BWV_200_(Bach,_Johann_Sebastian) Modifica el valor a Wikidata

Bekennen will ich seinen Namen, BWV 200 (Confessaré el seu Nom),[1] és un fragment d'una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach, probablement per a la festivitat de la Purificacio estrenada a Leipzig cap a l'any 1742.

Origen i context

[modifica]

D'autor desconegut, aquesta obra no és una cantata en un únic moviment sinó el fragment restant d'una cantata perduda descobert l'any 1924, això no obstant, avui dia no se sap on és. Sembla destinada a la Festa de la Purificació de la Mare de Déu, ja que el text al·ludeix al càntic que Lluc (2, 29-32) posa en boca de Simeó en la presentació de Jesús al Temple. Pel que fa a la datació es proposa com a més probable el 1742, però del que no hi ha dubte és de l'autoria de Bach, ja que es disposa d'un esborrany manuscrit. Aquesta obra és l'última, en el catàleg de Bach (BWV), de les dues-centes cantates religioses; a continuació comença el conjunt de cantates profanes. Per a aquesta festa es conserven altres tres cantates, la BWV 82, BWV 83 i BWV 125; altres cantates religioses que Bach interpretà aquesta dia són, BWV 157, BWV 158 i BWV 161.

Anàlisi

[modifica]

Obra escrita per a contralt, dos violins i baix continu. Consta d'un sol número.

  1. Ària (contralt): Bekennen will ich seinen Namen (Confessaré el seu Nom)

La composició té un vigor que recorda els himnes de Händel, amb un tractament instrumental en part homòfon i en part imitatiu i una estructura pròpia de l'última època de Bach. Té una durada aproximada de gairebé cinc minuts.

Discografia seleccionada

[modifica]

Aquest fragment no està inclòs en la gravació integral de les cantates religioses de Nikolaus Harnoncourt i Gustav Leonhardt per a Teldec.

Referències

[modifica]
  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia

[modifica]
  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs

[modifica]