Vés al contingut

Schwingt freudig euch empor, BWV 36

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalSchwingt freudig euch empor, BWV 36
Títol originalSchwingt freudig euch empor (de) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Lletra deMartí Luter Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts8 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 36 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena2 desembre 1731 Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 7e46dbea-f4a6-4567-ab56-45572303e4c1 IMSLP: Schwingt_freudig_euch_empor,_BWV_36_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002401657 Modifica el valor a Wikidata
Església de Thomaskirche (Leipzig), lloc on es va estrenar l'obra.

Schwingt freudig euch empor, BWV 36 (Eleveu-vos amb joia fins als estels),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al primer diumenge d'Advent, estrenada a Leipzig, el 2 de desembre de 1731.

Origen i context

[modifica]

Aquesta és la cantata de la que es coneixen més versions, tres de profanes i dues de religioses, fet que fa pensar que Bach li tenia una especial predilecció. La primera versió, profana, és de l'any 1725 amb el mateix títol (BWV 36c) i amb text de Picander, composta en honor d'un professor universitari. L'any següent, el 1726, Bach n'utilitza la música per a una cantata per a l'aniversari de la princesa Charlotte Friederike Wilhelmmine, amb el títol Steigt freudig in die Luft (BWV 36 a). Finalment, l'any 1735, en fa una nova reelaboració per a un altre aniversari, amb un text nou i el títol Die Freude reget sic (BWV 36b). De la versió religiosa, se’n coneixen dues versions, la primera adaptada entre 1726 i 1730, consta de cinc números, i la de 1731, acceptada per la Societat Bach com a BWV 36 en conté vuit. El material musical comú a totes les versions és el cor inicial i les àries números 3, 5 i 7. Curiosament aquesta versió religiosa no té cap recitatiu, els quals han estat substituïts per variacions del coral típic del temps d'advent Nun komm der Heiden Heiland de Luter (1524). Per a aquest diumenge es conserven, a més, la BWV 61 i la BWV 162.

Anàlisi

[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; dos oboès d'amor, corda i baix continu. Consta de vuit números, dividits en dues parts.

Primera part

  1. Cor: Schwingt freuding euch empor (Eleveu-vos amb joia fins als estels)
  2. Coral (soprano i contralt): Nun komm, der Heiden Heiland (Vine ja, Salvador dels Gentils)
  3. Ària (tenor): Die Liebe zieht mit sanften Schritten (L'Amor guia amb dolces i suaus passes)
  4. Coral: Zwingt die Saiten in Cythara (Feu sonar les cordes de la Cítara)

Segona part

  1. Ària (baix): Willkommen, werter Schatz! (Benvingut, preuat Tresor!)
  2. Coral (tenor): Der du bist dem Vater gleich (Tu, que ets igual al Pare)
  3. Ària (soprano): Auch mit gedämpften, schwachen Stimmen (Fins i tot amb veu suau i feble)
  4. Coral: Lob sei Gott, dem Vater ton (Lloat sia Déu, el Pare)

El número inicial, en ser una paròdia d'una cantata profana, no elabora una melodia de coral, sinó que comença amb un cor exultant i festiu provinent de la versió profana però adaptat perfectament a la litúrgia del primer diumenge d'advent, en què l'evangeli narra l'entrada triomfal a Jerusalem de Jesús, (Mateu (21, 9-29). El número 2, un duo de soprano i tenor, reforçats cadascú per un oboè d'amor, presenta una variació del coral indicat; aquest coral se sent també en el número 6, propi de la versió religiosa, cantat pel tenor i en l'últim número de l'obra. El número 3, una ària típica da capo per a tenor i oboè d'amor, es lloa la imatge de Jesús com a espòs de l'ànima creient. En el coral número 4, s'utilitza la sisena estrofa de l'himne de Philipp Nicolai Wie schön leuchtet der Morgenstern que clou la primera part. En el número 5, ària de baix, s'aprofita la versió profana aplicada ara a la benvinguda exultant a Jesús. En conjunt, la versió definitiva d'aquesta cantata es caracteritza per l'alternança entre la joia i l'alegria dels desitjos de benvinguda a Jesús, expressats pel cor, les àries i el coral final de la primera part, i de la meditació profunda davant del misteri de l'encarnació de Crist, en les parts noves del coral. Té una durada aproximada d'una mitja hora.

Discografia seleccionada

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia

[modifica]
  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane". L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs

[modifica]