Vés al contingut

Herr Gott, dich loben alle wir, BWV 130

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalHerr Gott, dich loben alle wir, BWV 130
Títol originalHerr Gott, dich loben alle wir (de) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata coral Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts6 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 130 Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 0952c465-1134-4bcf-9813-a2173fe85c2b IMSLP: Herr_Gott,_dich_loben_alle_wir,_BWV_130_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002400786 Modifica el valor a Wikidata
Partitura de la cantata.

Herr Gott, dich loben alle wir, BWV 130 (Senyor Déu tots et lloem),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per a la festa de Sant Miquel, estrenada a Leipzig, el 29 de setembre de 1724.

Origen i context

[modifica]

L'autor desconegut, aprofita l'himne del mateix títol de Paul Eber (1554), que al seu torn és una traducció lliure a l'alemany del cant llatí Dicimus grates tibi, feta per Philipp Melanchthon el 1539, estret col·laborador de Luter. La primera estrofa i les onzena i dotzena es mantenen, literalment, en el primer i darrer moviment de la cantata, les altres estrofes s'aprofiten lliurement per als números intermedis. El llibret es basa en el passatge de l'Apocalipsi (12, 7-12) on es narra la lluita entre l'arcàngel Sant Miquel amb el seu enemic tradicional, el drac, imatge de Satanàs. La cantata té un aire militar, expressat en el mode major i la presència de trompetes i timbals, d'acord amb les idees luteranes de considerar els àngels com a guerrers contra el dimoni. Per al dia de Sant Miquel, a més d'aquesta, es conserven les cantates BWV 19, BWV 50 i BWV 149.

Anàlisi

[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; tres trompetes, timbals, flauta travessera, tres oboès, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Cor: Herr Gott, dich loben alle wir (Senyor Déu tots et lloem)
  2. Recitatiu (contralt): Ihr heller Glanz und hohe Weisheit zeigt (La seva esplendor i alta saviesa)
  3. Ària (baix): Der alte Drache brennt vor Neid (El vell Drac crema d'enveja)
  4. Recitatiu (duet de soprano i tenor): Wohl aber uns, dass Tag und Nacht (Afortunadament per a nosaltres)
  5. Ària (tenor): Lass, o Fürst der Cherubinen (Permet, oh príncep dels Querubins)
  6. Coral: Darum wir billig loben dich (És per això que justament et lloem)

El cor inicial ja reflecteix l'esperit militar de la lluita entre els àngels i els dimonis pròpia de la teologia luterana, amb l'aleteig de les cordes i les fanfares de trompetes i timbals que vol representar la grandesa del regne del cel. Un recitatiu secco de baix porta a l'ària, també de baix, molt singular, ja que la veu està acompanyada per les trompetes i els timbals, a destacar la vocalització que es fa sobre trennet (desfer). A aquesta pàgina molt moguda, s'hi oposa la calma i la tranquil·litat del número 4, un recitatiu de soprano i tenor, on les dues veus, envoltades per un fons suau de les cordes, tradueixen la seguretat i la serenitat dels fidels, sota la protecció dels àngels. L'ària de tenor amb la flauta travessera, número 5, transmet la joia del creient amb un clar ritme de gavota. El coral final, amb un compàs ternari, símbol de la joia i del goig, i la fanfara de trompetes i timbals assenyalant les últimes frases, clou la cantata que té una durada aproximada d'un quart d'hora.

Discografia seleccionada

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia

[modifica]
  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs

[modifica]