Vés al contingut

Lobe den Herren, den mächtigen König der Ehren, BWV 137

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalLobe den Herren, den mächtigen König der Ehren, BWV 137
Títol originalLobe den Herren, den mächtigen König der Ehren (de) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts5 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 137 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 8a706eef-e87f-4dff-9cae-2a0ef4ff4aaa IMSLP: Lobe_den_Herren,_den_mächtigen_König_der_Ehren,_BWV_137_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002356076 Modifica el valor a Wikidata

Lobe den Herren, den mächtigen König der Ehren, BWV 137 (Lloa al Senyor, el puixant Rei Gloriós), [1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al dotzè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig, el 19 d'agost de 1725.

Origen i context

[modifica]

El text copia literalment les cinc estrofes l'himne de Joachim Neander, de l'any 1680, que recorda el salm Laudate Dominum in Sanctis ejus. L'obra es proposa lloar Déu amb diferents instruments, mitjançant un conjunt instrumental significatiu. L'alegria que transmet està relacionada amb l'evangeli del dia, Marc (7, 31-37), que narra la curació d'un sordmut. Tots els números de la cantata tenen el mateix començament: “Lloa al Senyor...” Encara que és una cantata basada en un coral no pertany al cicle de les Cantates corals, que va de l'11 de juny de 1724, Diumenge de Trinitat, a l'11 de febrer de l'any següent; no ho és només per criteris cronològics, sinó perquè té una estructura més antiga en mantenir totes les estrofes de l'himne, en aquest aspecte s'assembla més a les cantates de Dietrich Buxtehude que a les pròpies de Bach. Per a aquest diumenge es conserven dues cantates més, la BWV 35 i la BWV 69a.

Anàlisi

[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; tres trompetes, timbals, dos oboès, corda i baix continu. Consta de cinc números, cap dels quals és un recitatiu.

  1. Cor: Lobe den Herren, den mächtigen König der Ehren (Lloa al Senyor, el puixant Rei Gloriós)
  2. Ària (contralt): Lobe den Herren, der alles so herrlich regieret (Lloa al Senyor, que governa magnífic sobre tot)
  3. Ària (duet de soprano i baix): Lobe den Herren, der künstlich und fein dich (Lloa al Senyor, que t'ha fet capaç de pensar i de sentir)
  4. Ària (tenor): Lobe den Herren, der deinen Stand sichtbar gesegnet (Lloa al Senyor, que ha beneït clarament la teva condició)
  5. Coral: Lobe den Herren, was in mir ist, lobe den Namen! (Lloa al Senyor, que tot en mi glorifiqui el seu nom!)

L'obra comença amb un concertant brillant de les tres trompetes, els dos oboès, la corda i el continu; el text a càrrec dels soprano es troba intercalat per interludis orquestrals. En el segon número, l'ària de contralt, la veu s'encarrega de la melodia del coral i de manera gradual es va incrustant, frase a frase, en el concertant del violí amb el continu. Bach transcrigué aquest número en un dels corals per a orgue, coneguts com a col·lecció Schübler, (BWV, 650). El número 3, és un duet de soprano i baix acompanyats pels dos oboès, on hi destaca una vocalització del soprano sobre el mot gebreitet (estendre). En el número 4, s'observa la superposició de dos plans sonors, l'ària de tenor amb el continu, sobre la qual se sent la trompeta tocant la melodia del coral. En el coral final, a més de les veus hi participen les trompetes i timbals, que li donen un final molt brillant. Té una durada aproximada d'un quart d'hora.

Discografia seleccionada

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia

[modifica]
  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lobe_den_Herren,_den_mächtigen_König_der_Ehren,_BWV_137&oldid=34187728»