Vés al contingut

Nimm, was dein ist, und gehe hin, BWV 144

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalNimm, was dein ist, und gehe hin, BWV 144
Títol originalNimm, was dein ist, und gehe hin (de) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts6 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 144 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 16736ba6-4e62-49ff-9594-06058f860844 IMSLP: Nimm,_was_dein_ist,_und_gehe_hin,_BWV_144_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002356150 Modifica el valor a Wikidata

Nimm, was dein ist, und gehe hin, BWV 144 (Agafa el que és teu, i vés-te’n!), [1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al diumenge de Septuagèsima, estrenada a Leipzig, el 6 de febrer de 1724.

Origen i context

[modifica]

L'autor anònim – ha estat atribuïda a Picander – utilitza en el cor inicial un versicle de l'evangeli del dia, Mateu (20, 14), que narra la Paràbola dels treballadors de la vinya; per al tercer número empra la primera estrofa de l'himne Was Gott tut, das ist wohlgetan de Samuel Rodigast (1674) i per al coral final la primera estrofa de l'himne Was mein Gott will, d'Albrecht von Preusen, marcgravi de Brandenburg (1547). Inicialment es dubtà de l'autenticitat d'aquesta cantata, però avui dia se sap que fou composta per Bach i estrenada el 6 de febrer de 1724, dia en què caigué el diumenge de Septuagèsima, és a dir, el diumenge de la setmana de carnaval, tres diumenges abans de l'inici de la Quaresma. Per aquest dia es conserven dues altres cantates, la BWV 84 i la BWV 92.

Anàlisi

[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor i cor; dos oboès, oboè d'amor, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Cor: Nimm, was dein ist, und gehe hin (Agafa el que és teu, i vés-te’n!)
  2. Ària (contralt): Murre nicht (No et queixis)
  3. Coral: Was Gott tut, das ist wohlgetan (Tot el que Déu fa, està ben fet)
  4. Recitatiu (tenor): Wo die Genügsamkeit regiert (Allí on la moderació)
  5. Ària (soprano): Genügsamkeit (La moderació)
  6. Coral: Was mein Gott will, das gscheh allzeit (El que el meu Déu vol, sempre es fa)

El cor inicial és una fuga clàssica, en què els instruments doblen les veus, amb el tema del primer versicle, i un contrapunt sobre gehe hin (vés-te'n). El número 2, és una ària de contralt amb els violins i els oboès, amb un aire de dansa clar, un minuet. Segueix el coral que canta el text indicat amb una melodia de Severus Gastorius (1681). El recitatiu de tenor següent, comença en secco i acaba en arioso; l'ària de soprano, número 5, és el passatge més important, amb l'oboè d'amor i el baix continu, es repeteix de manera insistent la paraula Genügsamkeit (moderació) i presenta una vocalització sobre allen (tota). L'obra acaba amb el coral habitual, que canta el text indicat amb la melodia de Claude de Sermisy (1529). Té una durada aproximada d'un quart d'hora.

Discografia seleccionada

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia

[modifica]
  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nimm,_was_dein_ist,_und_gehe_hin,_BWV_144&oldid=34188802»