Vés al contingut

Erfreut euch, ihr Herzen, BWV 66

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalErfreut euch, ihr Herzen, BWV 66
Títol originalErfreut euch, ihr Herzen (de) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts6 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 66 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena10 abril 1724 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 826a4c3e-e4e1-4972-8e0f-e867a970ce82 IMSLP: Erfreut_euch,_ihr_Herzen,_BWV_66_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002373034 Modifica el valor a Wikidata

Erfreut euch, ihr Herzen, BWV 66 (Alegreu-vos, cors),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al dilluns de Pasqua, estrenada a Leipzig, el 10 d'abril de 1724.

Origen i context

[modifica]

Aquesta cantata és una paròdia d'una de profana, avui dia perduda, escrita a Köthen l'any 1718 per a l'aniversari del Príncep Leopold, amb el títol Der Himmel dacht auf Anhalts Ruhm und Gluck (BWV 66a), a partir d'un text de Christian Friedrich Hunold, que estava estructurada en forma de diàleg entre la Felicitat (contralt) i la Fama (tenor). L'autor desconegut d'aquesta cantata, tingué el problema de mantenir en l'esfera religiosa el format de diàleg, i el transforma en un entre el Temor (contralt) i l'Esperança (tenor). En el nou text es mantenen bastants números de la primera versió i s'hi afegeix un coral final que conté la tercera estrofa de l'himne Christ ist erstanden conegut des del segle x. En general, el text s'ajusta a les lectures del dia, en concret de l'evangeli, quan narra l'episodi en què dos deixebles camí d'Emmaús, es troben amb Jesús però són incapaços de reconèixer-lo Lluc (24, 13-35). Per a aquest segon dia de Pasqua es conserva, només, la BWV 6.

Anàlisi

[modifica]

Obra escrita per a contralt, tenor, baix i cor; trompeta aguda, dos oboès, fagot, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Cor: Erfreut euch, ihr Herzen (Alegreu-vos, cors)
  2. Recitatiu (baix): Es bricht das Grab und damit unsre Not (S'ha trencat el sepulcre i amb ell la nostra aflicció)
  3. Ària (baix): Lasset dem Höchsten ein Danklied erschallen (Deixem que ressoni un himne al Déu suprem)
  4. Recitatitu (contralt i tenor): Bei Jesu Leben freudig sein (La joia de poder viure prop de Jesús)
  5. Ària (contralt i tenor): Ich fürchte nicht des Grabes Finsternissen (A mi m'espanta la foscor de la fossa)
  6. Coral: Alleluja! Alleluja! Alleluja! (Al·leluia! Al·leluia! Al·leluia!)

El cor inicial de la cantata és el número que cloïa la versió profana, és una peça concertant amb estructura da capo i riquesa instrumental, amb una trompeta aguda; la part central ofereix un conjunt de progressions amples i contrastades, de gran audàcia cromàtica, associades als mots “temor i “angoixa”. Després d'un breu recitatiu, el mateix baix s'encarrega de l'ària, número 3, amb un aire indubtable de dansa, provinent de la versió profana original. En el número 4, un recitatiu a dos – contralt i tenor – comença el diàleg entre el temor i l'esperança, on les dues veus canten un text molt semblant, fet que en justifica la mateixa música, amb vocalitzacions llargues sobre la paraula “lligams”. A l'ària da capo del número 5, a càrrec del violí solista i el continu, amb les dues veus, temor i esperança, que canten pràcticament de manera homòfona. La cantata acaba amb un coral típic de les cantates religioses amb la melodia indicada, en lloc del cor habitual en les cantates profanes. Té una durada aproximada de pràcticament mitja hora.

Discografia seleccionada

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia

[modifica]
  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Erfreut_euch,_ihr_Herzen,_BWV_66&oldid=32072397»