Vés al contingut

Nimm von uns, Herr, du treuer Gott, BWV 101

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalNimm von uns, Herr, du treuer Gott, BWV 101
Títol originalNimm von uns, Herr, du treuer Gott (de) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica
cantata coral Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts7 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 101 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena13 agost 1724 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: d9c9f554-e316-4fb5-956d-bf994f00cca5 IMSLP: Nimm_von_uns,_Herr,_du_treuer_Gott,_BWV_101_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002356123 Modifica el valor a Wikidata

Nimm von uns, Herr du treuer Gott, BWV 101 (Allunya de nosaltres, Senyor, Déu fidel),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al desè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig el 13 d'agost de 1724.

Origen i context

[modifica]

L'autor desconegut aprofita l'himne de Martin Moller (1584) escrit amb motiu de l'epidèmia de pesta present en aquella època, que és una glosa del text llatí Aufer inmensan, Deus, aufer iram. La primera i l'última estrofa són, literalment, el primer i darrer número de la cantata; les altres estrofes s'usen de manera més lliure per als recitatius, números 3 i 5, i les àries. El text, molt dramàtic, té una clara relació amb l'evangeli del dia Lluc (19, 41-48), que anuncia la destrucció de Jerusalem i narra l'Expulsió dels mercaders del Temple. Per a aquest diumenge es conserven altres dues cantates, la BWV 46 i la BWV 102.

Anàlisi

[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; cornetto, tres trombons, flauta travessera, dos oboès, oboe da caccia, corda i baix continu. Consta de set números.

  1. Cor: Nimm von uns, Herr du treuer Gott (Allunya de nosaltres, Senyor, Déu fidel)
  2. Ària (tenor): Handle nicht nach deinen Rechten (No ens tractis segons la teva llei)
  3. Coral i recitatiu (soprano): Ach! Herr Gott, durch die Treue dein (Ah! Senyor, fes pel teu amor)
  4. Ària (baix): Warum will du so zornig sein? (Perquè treus foc pels queixals?)
  5. Coral i recitatiu (tenor): Die Sünd hat uns verderbet sehr (El pecat ens ha envilit fora mida)
  6. Ària, duet (soprano i contralt): Gedenk an Jesu bittern Tod! (Recorda l'amarga mort de Jesús!)
  7. Coral: Leit uns mit deiner rechten Hand (Mena’ns amb la teva mà recta i justa)

El cor inicial, és una variació polifònica sobre la melodia del coral, la del “Pare nostre” de Luter de 1539 en aquest cas, com és habitual en les cantates corals; de fet, és un motet sobre cantus firmus, disposició una mica arcaica en aquell moment. Els sopranos són doblats pel cornetto i la flauta, i les altres veus pel trombó. El número 2, l'ària de tenor, és l'únic número de la cantata que no fa ús de la melodia del coral; la veu va acompanyada dels pizzicatos del violoncel i el violí, però en la versió del dia de l'estrena ho estava per la flauta. En el número 3, el continu introdueix la melodia del coral i dona pas al soprano que canta la resta del text amb la intercalació de comentaris en forma de recitatiu. L'ària de baix, número 4, de gran força, quasi apocalíptica, la veu i el sorprenent trio d'oboès citen successivament el coral, passant d'un tempo vivace a un d'andante. A l'ària de tenor, número 5, que és una rèplica completa del recitatiu anterior, li segueix l'última ària, en què un duet de soprano i contralt per un costat i un de la flauta i l'oboè da caccia per l'altre, s'intercanvien els temes, sempre relacionats amb el coral, a ritme de siciliana. En el número final, amb una disposició polifònica sòbria, es torna a cantar la melodia original del “Pare Nostre”. Té una durada aproximada d'uns vint-i-cinc minuts.

Discografia seleccionada

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia

[modifica]
  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nimm_von_uns,_Herr,_du_treuer_Gott,_BWV_101&oldid=34188803»