Vés al contingut

Jesu, der du meine Seele, BWV 78

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalJesu, der du meine Seele, BWV 78
Títol originalJesu, der du meine Seele (de) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata coral
cantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts7 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 78 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena10 setembre 1724 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 99c3f2a2-94ad-4f47-a76d-5a7aeb22d025 IMSLP: Jesu,_der_du_meine_Seele,_BWV_78_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002390685 Modifica el valor a Wikidata

Jesu, der du meine Seele, BWV 78 (Jesús, tu amb la teva mort acerba),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al catorzè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig, el 10 de setembre de 1724.

Origen i context

[modifica]

D'autor desconegut, empra l'himne de Johann Rist (1641) que dona títol a la cantata, la primera i l'última estrofa es mantenen, respectivament, en el cor inicial i en el coral final, mentre que en els altres números s'aprofiten diversos versos del text. Forma part del primer cicle de cantates corals (vg. BWV 1), començat l'11 de juny de 1724, primer diumenge després de la Trinitat. Les lectures del dia són un passatge de la Carta als Gàlates (5, 16-24) que parla l'esperit o els desigs terrenals i de l'evangeli de Lluc (17, 11-19) que ho fa de la curació dels deu leprosos, però no hi ha gaire relació amb el text de la cantata, en tot cas alguna al·lusió a l'estat d'indigència del pecador, la lepra del pecat davant el poder salvador de Jesús. Per a aquest diumenge es conserven, també, la cantata BWV 17 i la BWV 25.

Anàlisi

[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; trompa, flauta de bec, dos oboès, corda i baix continu. Consta de set números.

  1. Cor: Jesu, der du meine Seele (Jesús, tu amb la teva mort acerba)
  2. Ària (duet de soprano i contralt): Wir eilen mit schwachen, doch emsigen Schritten (Venim corrents, però amb pas segur)
  3. Recitatiu (tenor): Ach! ich bin ein Kind der Sünden (Ai las! Sóc jo un hereu del mal)
  4. Ària (tenor): Das Blut, so meine Schuld durchstreicht (La sang que ha esborrat els meus pecats)
  5. Recitatiu (baix): Die Wunden, Nägel, Kron und Grab (Ferides, claus, corona i fossa)
  6. Ària (baix): Nun du wirst mein Gewissen stillen (Tu la consciència m'has asserenat)
  7. Coral: Herr, ich glaube, hilf mir Schwachen (Crec en tu, Senyor, aida ma feblesa)

El cor inicial és d'una gran força expressiva i una mostra clara de la tècnica bachiana que utilitza magistralment la música al servei del text; es tracta d'una passacaglia o xacona, basada en un motiu cromàtic descendent, que reflecteix la idea de sofriment, subjecte a variacions contrapuntístiques; aquest tema ja l'havia emprat Bach en la BWV 12 alguns mesos abans, i seria reprès en el Crucifixus de la Missa en si menor (BWV 232). Després del cor apareix una seqüència alternada de tres àries i tres recitatius, afirmatives de la fe les primeres i dubitatives de la naturalesa humana els últims. En el duet de soprano i contralt, número 2, es troben referències simbòliques a la curació dels deu leprosos, tema de l'evangeli “Tu aculls, benigne, malalts i pecadors”. El recitatiu de tenor, número 3, expressa dramàticament l'angoixa i la desesperació i a l'ària número 4, també de tenor acompanyat de la flauta i el continu es descriu com esborrar els pecats, i la veu s'atura pausadament sobre la paraula stehen (tenir). El recitatiu de baix acompanyat de tota la corda destaca per la seva simplicitat, i posar èmfasi especial sobre els quatre mots inicials: Wunden (ferides), Nägel (claus), Kron (corona) i Grab (fossa). L'ària de baix, número 6, de fort caràcter dramàtic és un concertant de veu, oboè i un ripieno de corda i continuo que recorda l'allegro d'un concert, i el coral final canta a cappella la melodia de Johann Crüger publicada a Praxis pietatis melica l'any 1662. Té una durada aproximada d'uns vint minuts llargs.

Discografia seleccionada

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia

[modifica]
  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jesu,_der_du_meine_Seele,_BWV_78&oldid=34186838»