Vés al contingut

Es ist euch gut, daß ich hingehe, BWV 108

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalEs ist euch gut, daß ich hingehe, BWV 108
Títol originalEs ist euch gut, daß ich hingehe (de) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts6 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 108 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena29 abril 1725 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: f0dec6a5-f56f-4215-8f53-286c2b156695 IMSLP: Es_ist_euch_gut,_dass_ich_hingehe,_BWV_108_(Bach,_Johann_Sebastian) Modifica el valor a Wikidata

Es ist euch gut, dass ich hingehe, BWV 108 (És bo per vosaltres que jo me’n vagi),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al quart diumenge després de Pasqua, estrenada a Leipzig el 29 d'abril de 1725.

Origen i context

[modifica]

Aquest quart diumenge després de Pasqua es coneix també com a diumenge Cantate, perquè l'introit de la missa llatina comença amb les paraules Cantate Dominum canticum novum (Canteu al Senyor un càntic nou). El text està relacionat amb l'evangeli del dia Joan (16, 5-15), en què Jesús fa una sèrie de consideracions als deixebles sobre la vinguda de l'Esperit Sant, entre elles la conveniència d'anar-se’n amb Déu, que dona títol a la cantata. L'autoria és la poetessa Marianne von Ziegler, de qui Bach empra altres textos per a les cantates del mateix any 1725; es fa ús de dos passatges de l'evangeli de Joan, el versicle 16, 7, en el primer número i el 16, 13 en el quart, i en el coral final s'empra la desena estrofa de Got Vater, sende deinen Geist de Paul Gerhardt (1653). Es conserva una altra cantata per a aquest diumenge a BWV 166, que també comença amb un versicle de l'evangeli del dia.

Anàlisi

[modifica]

Obra escrita per a contralt, tenor, baix i cor; dos oboès d'amor, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Ària (baix):Es ist euch gut, dass ich hingehe (És bo per vosaltres que jo me’n vagi)
  2. Ària (tenor): Mich kann kein Zweifel stören (Cap recel em trasbalsa, Senyor)
  3. Recitatiu (tenor): Dein Geist wird mich also regieren (Així, l'Esperit teu em dreçarà)
  4. Cor: Wenn aber jener, der Geist der Wahrheit (Però, quan arribi l'Esperit veritable)
  5. Ària (contralt): Was mein Herz von dir begehrt (Ah! fes que em sigui concedit)
  6. Coral: Dein Geist, den Gott vom Himmel gibt (Tu, l'Esperit, que Déu des del cel ens ha donat)

El primer número és un passatge llarg, entre l'arioso i l'ària, en què la Vox Christi, interpretada com és habitual pel baix, canta els versicles de l'evangeli que anuncien la vinguda de l'Esperit Sant; la part instrumental és a càrrec de l'oboè d'amor que desenvolupa una melodia graciosa i virtuosa, mentre que el continu queda en un segon pla. El solista expressa amb unes vocalitzacions específiques, les dues idees bàsiques del text, la marxa de Crist (“gehen”) i la vinguda de l'Esperit Sant (senden). L'ària de tenor, número 2, acompanyat d'un soo de violí i del continu en ostinato, té dues seccions vinculades per un ritornello. Un recitatiu secco, també de tenor, porta al cor del número 4, punt central i base ideològica de la cantata, un motet fugat en tres episodis sobre el text de l'evangeli de Joan indicat. A l'última ària de contralt, amb l'acompanyament del continu i la corda, destaca la part del primer violí, molt virtuosa, recolzada per la resta del conjunt instrumental. Al coral final, homòfon i ricament harmonitzat, es canta la melodia de Kommt her zu mir, spricht Gottes Sohn. Té una durada aproximada d'una mica més ‘un quart d'hora.

Discografia seleccionada

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia

[modifica]
  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Es_ist_euch_gut,_daß_ich_hingehe,_BWV_108&oldid=34185234»