Vés al contingut

Was frag ich nach der Welt, BWV 94

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalWas frag ich nach der Welt, BWV 94
Títol originalWas frag ich nach der Welt (de) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica
cantata coral Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatre major Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llibretistavalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts8 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 94 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena6 agost 1724 Modifica el valor a Wikidata
EscenariLeipzig, Saxònia

Musicbrainz: acaa5fbd-0ea1-44d6-a393-468247123e69 IMSLP: Was_frag_ich_nach_der_Welt,_BWV_94_(Bach,_Johann_Sebastian) Modifica el valor a Wikidata

Was frag ich nach der Welt, BWV 94 (No m'importa del món res),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al novè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig el 6 d'agost de 1724.

Origen i context

[modifica]

D'autor desconegut, el llibret està basat en l'himne homònim de Balthasar Kindermann de 1664; la primera estrofa en el primer número de la cantata i les dues últimes que s'empren en el coral final es mantenen literalment, mentre que de les altres estrofes se'n fa un ús més lliure. El tema de l'himne és la confiança en Déu i el llibretista planteja la contraposició entre el món de l'esperit i el material; òbviament, l'elecció és clara tal com es reflecteix en el final de cinc números de la cantata que a manera de tornada acaben amb el text Was frag ich nach der Welt! (No m'importa del món res). Hi ha una relació amb les lectures del dia, que exhorten a no cobejar els béns terrenals en la Primera carta als Corintis (10, 6-13) i amb l'evangeli de Lluc (16, 1-9) que explica la Paràbola de l'administrador astut. Per a aquest diumenge es conserven, a més, la BWV 105 i la BWV 168.

Anàlisi

[modifica]

[Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; flauta travessera, dos oboès, dos oboès d'amor, corda i baix continu. Consta de vuit números.

  1. Cor: Was frag ich nach der Welt (No m'importa del món res)
  2. Ària (baix): Die Welt ist wie ein Rauch und Schatten (El món és com l'ombra i la fumera)
  3. Coral i recitatiu (tenor): Die Welt sucht Ehr und Ruhm (El món cerca honors i glòria)
  4. Ària (contralt): Betörte Welt, betörte Welt! (Món enganyós, món enganyós!)
  5. Coral i recitatiu (baix): Die Welt bekümmert sich (El món es neguiteja)
  6. Ària (tenor): “Die Welt kann ihre Lust und Freud” (Cal que el món no s'estimi tan)
  7. Ària (soprano): Es halt es mit der blinden Welt (Qui es lliura a cegues al món)
  8. Coral: Was frag ich nach der Welt! (No m'importa del món res!)

L'obra comença amb una variació coral-instrumental del coral que protagonitza tota la cantata on hi destaca la flauta amb uns solos intercalats entre les seccions del coral presentades de manera senzilla. El baix acompanyat del continu, canta la rapidesa amb què tot passa i tot s'oblida. A l'ària número 3 el tenor amb el continu i els oboès, intercala textos nous, amb música de tipus recitatiu, entre les frases del coral. En el número 4, a l'ària de contralt reapareix la flauta que ho fa amb un perfil rebuscat per tal de descriure la mentida i la falsedat del món, en l'esperit tant barroc del vanitas vanitatum, per canviar, després, a un perfil més clar i diàfan quan dona veu als que es queden amb Jesús. A continuació apareixen dues àries, la de tenor de caràcter pastoral i la de soprano amb l'oboè d'amor amb ritme de dansa (bourré); en aquesta última es contraposen dos temes, recollits en el text, l'oboè representa la seducció per tot allò terrenal i el solista representa l'adhesió i la confiança del fidel a Jesús. El coral final canta les dues últimes estrofes de l'himne amb la melodia de O Gott, du frommer Gott. Té una durada aproximada d'uns vint-i-cinc minuts.

Discografia seleccionada

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia

[modifica]
  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs

[modifica]