Vés al contingut

Allein zu dir, Herr Jesu Christ, BWV 33

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalAllein zu dir, Herr Jesu Christ, BWV 33
Títol originalAllein zu dir, Herr Jesu Christ (de) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica
cantata coral Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts6 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 33 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena3 setembre 1724 Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: e21914e7-658f-3b40-b66b-8402c85d884e IMSLP: Allein_zu_dir,_Herr_Jesu_Christ,_BWV_33_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002657558 Modifica el valor a Wikidata

Allein zu dir, Herr Jesu Christ, BWV 33 (Només en Tu, Senyor Jesucrist),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al tretzè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig el 3 de setembre de 1724.ima

Origen i context

[modifica]

D'autor anònim, parteix de l'himne de Konrad Huber (1540) del mateix títol, del que se n'aprofiten la primera i l'última estrofa, mentre que els quatre números intermedis s'han reescrit com a dues parelles de recitatiu i ària. La relació amb l'evangeli del dia, que narra la paràbola del bon samarità, (Lluc 10, 23-37) és molt feble, en tot cas pot veure's en el vers del número 5: “Estimi als altres més que a mi mateix”. Pertany al primer cicle de les anomenades cantates corals, iniciat l'11 de juny de 1724, el primer diumenge després de la Trinitat i que acaba el final de l'any; d'aquest cicle se'n conserva una trentena de cantates; i en conjunt, per a aquest diumenge la BWV 77 i la BWV 164.

Anàlisi

[modifica]

Obra escrita per a contralt, tenor, baix i cor; dos oboès, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Cor (coral): Allein zu dir, Herr Jesu Christ (Només en Tu, Senyor Jesucrist)
  2. Recitatiu (baix): Mein Gott und Richter, willt du mich aus dem Gesetze fragen (Déu i Jutge meu: Si em preguntes per les teves lleis)
  3. Ària (contralt): Wie furchtsam wankten meine Schritte (Les meves passes són vacil·lants i tremoloses)
  4. Recitatiu (tenor): Mein Gott, verwirf mich nicht (Déu meu, no te'm treguis del davant)
  5. Ària (duet de tenor i baix): Gott, der du die Liebe heißt (Déu, el nom del qual és Amor)
  6. Coral: Ehr sei Gott in dem höchsten Thron (Gloria al Senyor en la Trona Suprema)

El primer número presenta una fusió típica inserint el coral, vers a vers, en un moviment concertant de tema autònom. Les dues àries de la cantata són introduïdes per uns recitatius secco, el primer de baix i el segon de tenor. L'ària de contralt, número 3, és d'una gran plasticitat, amb els primers violins amb sordina i la resta de la corda en pizzicato; l'altra ària, el número 5, és un duet de tenor i baix introduït i acompanyat pels dos oboès, les parts vocal i instrumental es fonen en una atmosfera intensa, les dues veus marxen conjuntament o bé se succeeixen en cànon, com a imatge de la relació amorosa amb el proïsme. La melodia del coral final correspon al cançoner de Valentin Babst publicat a Wittenberg l'any 1545. Té una durada d'uns 22 minuts.

Discografia seleccionada

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach.[1]

Bibliografia

[modifica]
  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs

[modifica]