Vés al contingut

Ich armer Mensch, ich Sündenknecht, BWV 55

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalIch armer Mensch, ich Sündenknecht, BWV 55

Modifica el valor a Wikidata
Títol originalIch armer Mensch, ich Sündenknecht (de) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts5 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 55 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena17 novembre 1726 Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 95cc9328-a789-4cf2-b054-339575ec7baf IMSLP: Ich_armer_Mensch,_ich_Sündenknecht,_BWV_55_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002356224 Modifica el valor a Wikidata

Ich armer Mensch, ich Sündenknecht, BWV 55 (Soc un infeliç esclau del pecat),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al vint-i-dosè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig, el 17 de novembre de 1726.

Origen i context

[modifica]

D'autor anònim, empra per al coral final la sisena estrofa de Werde mutter, mein Gemüte de Johann Rist de l'any 1642. L'evangeli del dia Mateu (18, 23-25), narra la paràbola del servent despietat a qui el rei li va perdonar un deute molt gran i en canvi, ell no ho va fer amb un company seu. El llibretista ho aprofita per enfrontar la idea de la duresa del cor de l'home (números 1 i 2) amb la de la misericòrdia de Déu (números 3 i 4). Els tres últims números són adaptacions d'una cantata anterior perduda, possiblement de l'època de Weimar. L'obra pertany al grup de cantates per a una sola veu que Bach compongué aquest any. Per a aquest diumenge es conserven, a més, la cantata BWV 89 i la BWV 115.

Anàlisi

[modifica]

Obra escrita per a tenor i cor (només en el coral final); flauta travessera, oboè d'amor, corda i baix continu. Consta de cinc números i és l'única cantata de Bach només per a tenor solista.

  1. Ària: Ich armer Mensch, ich Sündenknecht (Soc un infeliç esclau del pecat)
  2. Recitatiu: Ich habe wider Gott gehandelt (Jo he obrat en contra de Déu)
  3. Ària: Erbarme dich! (Tingues pietat!)
  4. Recitatiu: Erbarme dich! (Tingues pietat!)
  5. Coral: Bin ich gleich von dir gewichen (Encara que em separés de Tu)

Com s'ha apuntat els dos primers números, ària i recitatiu, expressen el sentiment de culpabilitat de l'home; en l'ària inicial, la flauta i l'oboè, en dos plans sonors, dialoguen amb els violins que actuen de la mateixa manera, representant l'enfrontament entre els dos mons explicat en el text. El recitatiu, diu cada paraula de la manera més expressiva possible i, així, en mencionar la “mà del Totpoderós” arriba a l'extrem agut de la tessitura. La segona part implora la misericòrdia de Crist; a l'ària el tenor acompanyat de la flauta travessera desenvolupa una melodia molt àmplia. Un recitatiu, sostingut per tota la corda, dona pas al coral indicat, que asserena completament l'ambient. Té una durada aproximada que no arriba al quart d'hora.

Discografia seleccionada

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia

[modifica]
  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs

[modifica]