Vés al contingut

Quítxua

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Llengua quítxua)
Infotaula de família lingüísticaQuítxua
Tipusfamília lingüística, llengua natural, macrollengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaAndes i Amazonia occidental
Nadius8.900.000 Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Quítxua I
Quítxua II
Distribució geogràfica
Codis
ISO 639-1qu Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-2que
ISO 639-3que Modifica el valor a Wikidata
Codi Glottologquec1387 Modifica el valor a Wikidata

El quítxua és una família de llengües indígenes d'Amèrica del Sud. És parlada per uns 10 milions de quítxues a Colòmbia, Equador, el Perú, Bolívia, Xile i l'Argentina.[1] En quítxua la llengua s'anomena Runa Simi (que vol dir 'la llengua de l'home') i, en castellà, quechua al Perú i a Bolívia, quichua a l'Equador, a Colòmbia i a l'Argentina.

Són llengües aglutinants molt regulars, que utilitzen multitud de prefixos, infixos i sufixos per a modificar el significat de l'arrel. La variació dialectal és actualment bastant forta, a causa de la incomunicació tradicional entre les diferents àrees en què es parla. S'hi poden identificar dos grups dialectals principals: el central o waywash, parlat a la regió central del Perú, i el perifèric o wamp'uy, parlat a l'àrea de Cusco, a Bolívia, a l'Equador i a l'Argentina.

Nombre de parlants

[modifica]

Segons dades actualitzades el seu nombre de parlants és de:

  • Perú (cens de 2017): 3.799.780 parlants com a primera llengua (13,6 % de la població), tot i que 5.176.809 persones s'identifiquen com a ètnicament quítxues (22,32 %)[2]
  • Equador (cens de 2010): 591.448 parlants[3]
  • Bolívia (cens de 2012): 1.837.105 parlants, el 18 % de la població.[4][5]
  • Argentina: Segons dades de la Unesco els parlants podrien oscil·lar entre 80.000 i 100.000, sense comptar 1.400.000 parlants més entre els emigrants de Bolívia i Perú.[6][7]
  • Xile: 6.175 parlants segons dades de cens de 2002 (no hi ha dades més actualitzades).[8]
  • Colòmbia: parlat pels membres de l'ètnia inga (15.450 persones el 2005).[9]

Perú

[modifica]
Distribució geogràfica de les persones amb el quítxua com a llengua materna per districtes

Segons el cens de 1993, hi havia 3.199.474 parlants de quítxua de més de 5 anys d'edat, el 16,6% de la població (els aimara eren 412.705, un 2,1% de la població); tanmateix, els percentatges no inclouen als parlants bilingües (Chirinos 2001: 35). D'ells 2.395.007 parlaven quítxua meridional i 695.888 parlaven quítxua central, 53.788 quítxua Wanka i 52.203 quítxua septentrional. El quítxua era present a les 24 regions del país, i aquelles on era més present eren Apurimac (76,6%), Ayacucho (70,6%), Huancavelica (66,5%), Cusco (63,2%) i Puno (43,2%).[10]

Però a Can Quechua Survive? Anna Saroli cita el mateix cens proporcionat per l'Institut Nacional d'Estadística i Informàtica: Censos Nacionals, 1993, però estima que el nombre de parlants de quítxua és de 4.500.000, aproximadament un 19% de la població total, manifestant que la classificació lingüística de la població pel cens de 1993 està basada en la llengua materna de la gent entrevistada, i no en les llengües que es parlen veritablement a la llar.[11] Segons un estudi del 2015, el 78% dels parlants de quítxua viu a l'interior del país (al centre i al sud hi viu el 64%), i el 46% prové de l'àmbit rural de diverses regions. El 82% dels parlants pertany al nivell socioeconòmic molt baix i només el 5% al mitjà alt. Endemés, el 66% dels parlants tenia 40 anys o més, i només l'11% tenia entre 18 i 24 anys (el 23% restant té entre 25 i 39 anys).[12]

Segons el cens del 2017, hi havia al Perú 3.799.780 parlants com a primera llengua (13,6 % de la població), el que suposa un augment respecte al cens de 2007 (3.360.331 parlants i el 13,02 % de la població).[13][2] D'aquests, uns 727.000 vivien a la regió de Lima, d'ells 107.000 al Districte de San Juan de Lurigancho.[14] El percentatge de parlants segons els diferents districtes o regions fou:[15]

UBIGEO Departament Població Ubicació
Cens 2017 Parlants de quítxua Parlants de quítxua (%)
1 Amazonas 379.384 820 0,2 %
2 Áncash 1.083.519 301.744 30,5 %
3 Apurímac 405.759 261.849 70,8 %
4 Arequipa 1.382.730 227.600 17,9 %
5 Ayacucho 616.176 357.308 63,6 %
6 Cajamarca 1.341.012 6.975 0,6 %
7 Callao 994.494 49.923 5,5 %
8 Cusco 1.205.527 609.659 55,2 %
9 Huancavelica 347.639 206.087 65,2 %
10 Huánuco 721.047 185.799 28,4 %
11 Ica 850.765 51.494 6,7 %
12 Junín 1.246.038 153.795 13,6 %
13 La Libertad 1.778.080 5.573 0,3 %
14 Lambayeque 1.197.260 25.536 2,3 %
15 Lima 9.485.405 724.775 8,2 %
16 Loreto 883.510 4.154 0,5 %
17 Madre de Dios 141.070 24.391 19,3 %
18 Moquegua 174.863 14.388 8,9 %
19 Pasco 254.065 24.943 10,8 %
20 Piura 1.856.809 3.313 0,2 %
21 Puno 1.172.697 464.231 42,9 %
22 San Martín 813.381 9.940 1,4 %
23 Tacna 329.332 10.580 3,5 %
24 Tumbes 224.863 593 0,1 %
25 Ucayali 496.459 10.236 2,3 %

Bolívia

[modifica]
Mapa lingüístic de Bolívia, la zona de quítxua és de color blau.
Distribució del quítxua per municipis

Segons el cens bolivià de 2012 hi havia 1.837.105 persones que es definien com a quítxues, de les quals 1.613.210 parlaven la llengua, el 18 % de la població. Es reparteixen en les següents regions:[4][5]

Departament Població Ubicació
Cens 2012 Parlants de quítxua Parlants de quítxua (%)
Beni 261.500 4.345 1,66 %
Chuquisaca 476.200 194.464 40,84 %
Cochabamba 1.426.129 526.254 36,9 %
La Paz 2.199.911 61.349 2,78 %
Oruro 388.323 50.171 12,92 %
Pando 68.609 1.300 1,89 %
Potosí 676.390 342.880 50,69 %
Santa Cruz 1.913.160 141.412 7,39 %
Tarija 372.717 17.744 4,76 %

Equador

[modifica]

Segons el cens del 2010 hi havia 591.448 parlants de quítxua[16] tot i que Álvarez i Montaluisa (2017, p. 68) els fan augmentar a 724.721 parlants.[17] La majoria dels parlants són a les províncies de Chimborazo, Cotopaxi i Imbabura. Segons el cens de l'INEC, d'ells 109.000 eren situats a les sis províncies amazòniques (46.213 a Napo, 29.987 a Orellana, 17.211 a Pastaza,, 13.210 a Sucumbíos, 1.528 a Zamora Chinchipe i 810 a Morona Santiago).[18]

Xile

[modifica]

Segons el cens de Xile del 2017 hi havia 33.868 individus que s'identificaven com a quítxua,[19] principalment a les comunes d'Ollagüe i Calama, a la Regió d'Antofagasta.[20] Tot i que no hi ha dades fiables sobre l'ús i el coneixement de la llengua, es calcula que només el 20 % parla regularment la llengua (6.180 individus), sense comptar amb els emigrants bolivians i peruans establerts al país. Darrerament les autoritats han fomentat els tallers de conversa i un Consejo Lingüístico Quechua a 15 comunitats de la província d'El Loa.[21]

Història

[modifica]

El quítxua va ésser adoptat pels inques com la seva llengua i fou expandit per les conquestes inques i aviat es convertí en la llengua estàndard de comunicació a tots els Andes. La conquesta espanyola i, especialment, l'Església Catòlica, en promogué l'ús com a lingua franca per a la predicació a tota l'àrea andina. Amb l'arribada de la dinastia borbònica, però, es prohibí l'ús de la llengua oficialment. Els processos d'independència dels estats sud-americans, liderats per l'aristocràcia criolla, no modificaren la situació i, en general, el quítxua (com les altres llengües indígenes) fou deixat de banda de les reivindicacions nacionals. Els darrers anys hi ha una certa revalorització del quítxua a les comunitats indígenes del Perú, Bolívia i l'Equador.

Com que el quítxua no tenia escriptura abans de la conquesta, ens han arribat pocs testimonis de la literatura anteriors al 1530, només alguns fragments recollits pels primers cronistes. De l'època colonial cal destacar-ne el teatre, especialment l'obra Apu Ollantay, punt culminant de la literatura quítxua del segle xvii, o l'Atawallpaq puchukakuyninpa wankan ("La tragèdia de la fi d'Atahualpa"), de temàtica indígena, així com les versions de mites clàssics com el rapte de Prosèrpina.

Classificació

[modifica]
Subgrups del quítxua

El lingüista històric Joseph Greenberg classificà el quítxua dins d'una família hipotètica que anomenà "ameríndia", la qual molts lingüistes consideren dubtosa. Greenberg el va classificar dins del subgrup andina, on també són l'aimara i l'araucà, entre moltes altres. Convencionalment, tanmateix, el quítxua és classificada com a família en si.

Malgrat que es solgui parlar del quítxua com una unitat, actualment és més típic entre experts descriure'l com una família de llengües diferents. De totes maneres, no hi ha acord sobre com dividir-la; el quítxua és un exemple de continu dialectal, un fenomen d'un conjunt de varietats lingüístiques, cadascuna intel·ligible amb les varietats parlades a prop però de poca mútua intel·ligibilitat amb varietats més llunyanes. Per això, no hi ha divisions entre els dialectes (o bé les llengües) quítxua.

Gramàtica

[modifica]

Ordre dels mots:

SOV: Uwiha pumata qhawan : L'ovella mira el puma

Casos:

El quítxua té un sistema de casos molt ric. Prenem com a exemple el substantiu wasi, 'casa'. A partir d'aquest es poden afegir sufixos per expressar diferents funcions en les frases:
Nominatiu --: '-' - wasi: 'la casa'
Acusatiu -ta: '-' - wasita: 'la casa'
Comitatiu -wan: 'amb' - wasiwan: 'amb la casa'
Datiu -paq: 'a' - wasipaq: 'a la casa'
Genitiu -p: 'de' - wasip: 'de la casa'
Perlatiu/causatiu -rayku: 'per' - wasirayku: 'per la casa'

- Casos locatius:

-pi: 'a' - wasipi: 'a la casa'
-piwan: 'al costat' - wasipiwan: 'al costat de la casa'
-kama: 'fins a' - wasikama: 'fins a la casa'
-nta: 'a' - wasinta: 'per/a través de la casa'
-manta: 'des de' - wasimanta: 'des de la casa'; Qusqumanta 'des de Cuzco'
-man: 'cap a' - wasiman: 'cap a la casa'

Nombre:

El plural dels noms es fa afegint-hi el sufix -kuna: wasikuna: 'cases'. Així, wasikunamanta seria 'des de les cases'.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Definition of Quechua» (en anglès). Oxford Living Dictionaries. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 8 maig 2019].
  2. ↑ 2,0 2,1 Diez noticias sobre el quechua en el último censo peruano, Letras vol.90 no.132 Lima jul./dic 2019
  3. ↑ Kichwa, un idioma ancestral en desuso en comunidades, El Universo, 27 de gener de 2013 amb dades del cens lingüístic equatorià del 2010
  4. ↑ 4,0 4,1 Característica de Población 2012, pàgina 30
  5. ↑ 5,0 5,1 Etnicidad en los censos de Bolivia, p. 10
  6. ↑ 700.000 personas mantienen vivas 15 lenguas indígenas en Argentina, sudamericarural.org, 4 d'abril de 2019
  7. ↑ Lengua española y lenguas indígenas de América per Yolanda Lastra de Suárez]
  8. ↑ Lenguas en el norte grande de Chile: antecedentes históricos y situación actual per Víctor Fernández, Université de Montréal
  9. ↑ Inga a onic.org
  10. ↑ ¿El castellano, el quechua o el inglés? El porqué de la actitud de los estudiantes peruanos hacia estos idiomas. Anita Herzfeld, University of Kansas
  11. ↑ Can Quechua Survive?, Cultural Survival Quarterly Magazine, juny de 2001
  12. ↑ Quechua: según estudio, sigue siendo un idioma muy difundido, El Comercio, 20 d'octubre de 2015
  13. ↑ ¡Kachkaniraqmi!: El último censo y el quechua, Luis Andrade Ciudad, El Comercio, 20 de setembre de 2018
  14. ↑ Casi medio millón de personas más hablan quechua, El Comercio, 23 de febrer de 2019
  15. ↑ Importancia Estadística de la Población Peruana Quechua, Aymara y Nativa de la Amazonía, y Legislación sobre Escaños Reservados para Pueblos Originarios en América Latina, Informe del Congrés del Perú, vegeu gràfic 17
  16. ↑ Lenguas a l'Arxiu de Llengües i Cultures d'Equador
  17. ↑ LAS COMUNIDADES VIRTUALES DEL QUICHUA ECUATORIANO: REVALORIZANDO LA LENGUA EN UN ESPACIO APROPIADO, Punto Cero v.25 n.40 Cochabamba sep. 2020
  18. ↑ Kichwa, un idioma ancestral en desuso en comunidades, El Universo, 17 de gener de 2013
  19. ↑ Síntesis del Resultado del censo chileno de 2017 Arxivat 2020-11-12 a Wayback Machine., a la pàgina 16
  20. ↑ Tabla 6: Cantidad y distribución porcentual de personas que se consideran pertenecientes a un pueblo indígena u originario según región de empadronamiento y pueblo: Quechua y Colla, p. 10
  21. ↑ Lenguas indígenas en Chile: viejas historias, nuevos actores y un epílogo para el futuro, per Fernando Wittig, p. 12, Universitat Catòlica de Temuco.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quítxua
Hi ha una edició en quítxua de la Viquipèdia

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Quítxua&oldid=34036120»