Usuari:Alejandruna/proves

Aquesta pàgina pretén ser una ajuda pràctica pel taller de les wikidones. Està estructurada en apartats que responen als diferents aspectes que cal treballar a l'hora de crear pàgines a la Viquipèdia.

Els articles ja generats per les talleristes els podem trobar en l'apartat Feina feta!

Podem ajudar fent alguna de les següents entrades: Viquipèdia:Viquimarató dones científiques

Com editar un article

Assegureu-se que l'article no existeix. Si un article pot respondre a diferents cerques cal fer un redireccionament.
Podem crear-lo des d'un enllaç en roig, escriure la URL de la pàgina i prémer enter, o generar-lo des de la pàgina de resultats de la cerca.
Un article estàndard ha de contenir les següents seccions:
- Introducció: Una secció introductòria que resumeixi el contingut més rellevant sense cap encapçalament.
- (Navegació automàtica)
- Seccions: Si l'article conté alguns paràgrafs caldrà afegir seccions per a desenvolupar els diferents aspectes del tema principal (element de pàgina: Encapçalament).
- Seccions finals i complementàries:
  - Referències (notes a peu de pàgina) que es generen a través de la funcionalitat "Cita.^[1]
  - Bibliografia (llistat de les fonts utilitzades per redactar l'article) que també es generen amb la funcionalitat "Cita.
  - Vegeu també: informació relacionada amb el tema de l'article que trobem d'interès.
  - Enllaços externs (rellevants pel contingut de l’article) també generats des de "Cita.
  - Categories.

Com eliminar una pàgina

Podeu demanar la supressió de la pàgina posant-hi {{destrucció|motiu per esborrar}}.

Com reanomenar una pàgina

Ajuda:Reanomenar una pàgina és senzill: opció superior Més > Reanomenar

Sobre les biografies de persones vives a la Viquipèdia

Com citar referències bibliogràfiques

Referència llarga

COGNOMS (en versaleta), Nom de l’autor o nom de l’entitat responsable. Títol (en cursiva). Altres responsables: traductor, editor, etc. (opcional). Edició. Lloc de publicació: Editorial, any. Extensió en pàgines o volums del llibre (opcional). (Col·lecció; núm.) (opcional). [Notes] (opcional). Número ISBN.

Exemple: BAYONA ROCAMORA, Antoni. El Dret a legislar en l'estat autonòmic. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola d'Administració Pública de Catalunya, 1993. 361 p. (Estudis; 12). ISBN 84-393-2367-0.

Referència curta:

Autor. Títol del llibre. Barcelona: Wikimedia, 2013. ISBN xx-7826-nnnn.

Enllaços externs:

Autor. Títol enllaçat. Obra. Editor, data obra. [Data de la consulta].

Doe, John. «My favorite things part II». Encyclopedia of things. Open Publishing, 30-04-2005. [Consulta: 6 juliol 2005].

Si necessiteu més informació, podeu consultar la pàgina de l'ajuda de la Viquipèdia: Referència bibliogràfica.

Com agafar les dades de la infotaula de la viquidata

Anar a la viquidata: https://www.wikidata.org/wiki/Wikidata:Main_Page
Cercar al cercador el personatge que estem treballant per esbrinar si hi és a la viquidata. Des d'allà vincular amb la nostra entrada a la Viquipèdia (part inferior de la fitxa).
Cal editar la pàgina des de la vista codi per afegir a la primera línia, és a dir, és el primer que es veu: {{Infotaula persona}}
I en teoria hauria d'aparèixer la informació que consta a la Wikidata.

Feina feta!

La pàgina del projecte la podeu trobar en aquesta adreça. I les fitxes generades fins a data d'avui són:

L'Acabadora, personatge llegendari de Sardenya.
Adelaida Abarca Izquierdo (1923 - ? ), republicana, activista JSU de l'expedient de las Tretze Roses, que es va fugar de la presó de les Corts.
Acilia Plecusa (segle II D.C. - ?), esclava lliberta de la província romana de la Bètica que va esdevenir una influent matrona.
Adi Enberg (1901-1988), periodista barcelonina d'origen escandinau, aventurera i espia.

Albina Francitorra Aleñà (1912-2013), escriptora i periodista catalana, secretària, administradora i arxivera de la seva filla Montserrat Roig Fransitorra.
Alfonsina Bueno Vela (1915-1979), exiliada a França, deportada a Ravensbruck, supervivent de l'Holocaust.
Alice Havers (1850-1890), pintora i il·lustradora anglesa.
Alicia Vela Cisneros (1950), artista pintora, gravadora i docent.
Alki Zei (1925-2020), escriptora grega per a la infància i joventut.
Amalia Lobato Rosique (1914-1936), primera dona de les Milícies Antifeixistes Femenines caiguda en combat al front de Mallorca en defensa de la Segona República Espanyola.
Amicie de Digoine (1887-1923), francesa de naixement, membre per casament d'una família noble de l'Hospitalet de Llobregat, filantropa.
Ana París García (1900-1938), líder sindicalista de la UGT executada al garrot vil a Sevilla, víctima de la repressió franquista.
Anita Conti (1899-1997), oceanògrafa i fotògrafa francesa.
Ana Ruiz Hernández (1854-1939), mare del poeta Antonio Machado Ruiz, morta tres dies després d'ell a l'exili. Comparteixen tomba a Cotlliure.
Anna Foà (1876-1941?,1944?), zoòloga, parasitòloga italiana, expulsada de la universitat per les lleis racials del feixisme.
Anna Klein (1883-1941), pintora alemanya d'origen jueu, víctima de l'Holocaust.
Anna Solà i Sardans (1918-2004), activista republicana PSUC-Unió de dones Antifeixistes, presa de les Corts.
Anna Weber-von Bosse (1852-1942), botànica neerlandesa, especialitzada en l'estudi d'algues.
Anselma Manuela Hernández Flores (1894-1936), llevadora republicana (afusellada).
Antònia Guitart Orriols (188?- 1960), anarcosindicalista, col·laboradora de la guerrilla antifranquista.
Antonieta Feliu i Miró (1896-1968), política catalana, fundadora del grup femení d'Esquerra Republicana a Manresa, oradora i articulista. Presa de les Corts. (Revisió i ampliació)
Araceli Zambrano (1912-1972), germana i col·laboradora de Maria Zambrano.
Àurea Cuadrado (1894-1969), militant anarquista feminista.
Aurora Perea Mené (1910-1969), companya i musa de Josep Pla Casadevall.
Assumpció Puigdelloses Vila (1906-1940), activista republicana, presa de les Corts, afusellada al Camp de la Bota.
Barbara Cassin (1947- ), filòloga, hel·lenista i filòsofa francesa.
Cándida Antonia Bueno Iso (1912-1936), mestra progressista, assassinada el 1936.
Blasa Jiménez Chaparro (1899-1940) Política republicana, primera alcaldessa de la Espanya rural (prov.ciudad Real) represaliada del Franquisme, morta a la presó d'Amorebieta.
Carme Claramunt i Barot (1897-1939), republicana, presa de les Corts, primera dona afusellada al Camp de la Bota.
Carme Juanós Sampé (1912-1944), republicana del PSUC, exiliada a França, enllaç de la resistència, que fou cremada viva pels nazis a la massacre d'Orador de Glana.
Carme Puche i Moré (1977- ), periodista, guionista i directora de cinema catalana.
Carmen Agredano González (1956 ), filòloga, poetessa i cantant.
Carmen Delgado Vicente (1899-1936), mestra republicana, assassinada per un escamot falangista.
Carmen Martín Belinchón (1912-1996), dirigent sindicalista i militant PCE, exiliada i membre destacat la resistència francesa i del Maquis.
Carmen Martínez-Illescas Naveiras (1889-1973), actriu teatral i locutora pionera.
Carmen Pujals (1916-2003), botànica argentina d'origen català, membre de las cuatro de Melchor, les quatre primeres investigadores argentines que van fer treball de camp a l'Antàrtida.
Carmen Schrader Angerstein (1913-2012), reconeguda Justa entre les Nacions per haver salvat tres dones jueves de morir a l'Holocaust.
Catalina Mayoral Arroyo (1901-1993), llevadora i infermera republicana, represaliada pel franquisme.
Caterina Casas Maymó (1888-1974), primera regidora de l'Ajuntament de Molins de Rei, presa de les Corts
Catharina Helena Dörrien (1717-1795), botànica i educadora alemanya.
Charlotte Margolin (1896-1941), metgessa jueva-alemanya, membre de les brigades internacionals, presa de les Corts. Es suicidà a Irun,
Cholitas escaladores de Bolívia, grup de dones aimares que es dediquen a escalar muntanyes amb els seus vestits tradicionals.
Cinta Font Margalef (1905-1986), llevadora i infermera d'ERC, funcionària de la Generalitat, exiliada a França i a Mèxic.
Cirila Ubaldina García Díaz (1893-1936), mestra republicana, assassinada pels feixistes el 1936.
Clara Arnheim (1865-1942), pintora alemanya, víctima de l'Holocaust.
Clara Pueyo Jornet (1914- ? ), activista política PSUC, presa de les Corts, desapareguda el 1943.
Coloma Seró Costa (1912-1996), mestra i regidora republicana, exiliada, membre de la resistència i supervivent de Ravensbrück.
Concepció Guillén Martínez (1907-1943), miliciana CNT, segona dona afusellada a Lleida, víctima de la repressió franquista.
Concepció Piniella i Blanqué (1877-1953), professora de cant i solfeig de l'Orfeó Manresà des dels seus inicis, impulsora de la sardana i pintora.
Concepción Cáceres Jurado (1886-1936) Llevadora republicana afusellada el 1936
Consol Escarrà i Piera (1944-), il·lustradora catalana.
Constanza Martínez Prieto (1917-1997), militant del PSUC, exiliada, membre de la resistència francesa i deportada als camps nazis.
Cristina Fernández Pereda (1900-1939), republicana, presa de les Corts, afusellada al Camp de la Bota.
Desideria Giménez Moner (1919-1936), activista republicana de disset anys, sindicalista i militant de la JSUC, assassinada el 1936.
Dolors Giorla Laribal (1912-1939), republicana, presa de les Corts, afusellada al Camp de la Bota.
Dolors Lleonart i Casanovas (1866-1936), una de les primeres metgesses catalanes.
Dolors Majoral i Puig (1951), actriu i directora teatral catalana i representant històrica del feminisme radical.
Dolors Martí Domènech (1901-1970), política catalana. Delegada de la Conselleria d'Economia de la Generalitat (1937-1939) a Tarragona.
Dolors Masferrer i Bosch (1857-1905), mecenes barcelonina.
Dolors Peñalver Valenzuela (1914-1986), líder anarcosindicalista,veïnal i feminista. Represaliada pel franquisme, presa de les Corts.
Dolors Prat Coll (1905-2001), líder anarcosindicalista.
Dora Lush (1910-1934), microbiòloga australiana que va morir mot jove, en infectar-se quan investigava un bacteri en el laboratori.
Dorothy Thomas (1922-2015), investigadora en hematologia (recerca trasplantament medul·la òssia).
Ekaterina Lermontova (1889-1942), paleontòloga russa.
Elena García Armada (1972-), enginyera industrial que ha generat el primer exoesquelet biònic.
Elionor Malich Salvador (18..? - 1939), republicana, presa de les Corts, afusellada al Camp de la Bota.
Elisa Cardona Ollé (1918-1939), primera dona afusellada a Tarragona, víctima de la repressió franquista.
Elisabeth Selbert (1896-1986), la Clara Campoamor de les dones alemanyes. És una de les quatre 'mares' de la Constitució de la República Federal Alemanya i va haver de lluitar perquè el text de la Constitució reconegués que homes i dones tenen els mateixos drets.
Ellekappa (pseudònim de Laura Pelegrini), ninotaire italiana.
Ellen Hutchins (1785-1815), pionera de la botànica a Irlanda.
Else Berg (1877-1942), pintora jueva neerlandesa d'origen alemany, víctima de l'Holocaust.
Elvira Altés, periodista feminista i professora universitària de periodisme.
Emilia Fernández Rodriguez (1914-1939), primera dona gitana màrtir.
Emma Becker (1988-), escriptora francesa.
Emma Strada, enginyera italiana, la primera dona que va obtenir el títol d'enginyera a Itàlia.
Encarnació Llorens Pérez (1894-1939), militant UGT presa de les Corts, afusellada al Camp de la Bota juntament amb el seu marit i fill.
Ernesta Di Capua (1875-1943), botànica, taxònoma i exploradora italiana d'origen jueu, víctima de l'Holocaust.
Eugenia González Ramos (1919-1939), sindicalista, presa de les Corts, afusellada a Barcelona per les seves idees polítiques.
Eva Laufer (1912-1991), infermera jueva de les brigades internacionals. Presa de les Corts, periodista BBC, professora i traductora.
Eva Mameli Calvino (1886-1978), botànica, naturalista i acadèmica italiana.
Evangelina Bottero (1859-1950), ensenyant i divulgadora científica italiana.
Fanny Hesse (1850-1934), introductora de l'agar com a mitjà de cultiu de microorganismes.
Feigla Vera Luftig (1909-1959), infermera jueva belga, voluntària a la Guerra d'Espanya. Agent secret de l'espionatge antinazi durant la Segona Guerra Mundial
Felisa de Castro (1898 -1981), anarcosindicalista, feminista i fundadora del Grupo Cultural Femenino, integrat a Mujeres Libres.
Franca Pieroni Bortolotti (1925-1985), historiadora italiana (dones i gènere) i antifeixista.
Francesca Vergés i Escofet (1898-1976), activista republicana i catalanista, represaliada pel franquisme. Presa de les Corts
Francesca Vidal i Puig (1880-1955), violoncel·lista catalana, companya i esposa de Pau Casals.
Gattara (la dona dels gats a Itàlia i en general)
Gavina Viana Viana (1891-? ), líder republicana, militant del PSUC, dirigent i organitzadora de les Milícies Antifeixistes Femenines i del Socors Roig Internacional.
Generosa Cortina Roig (1910-1987), membre de la resistència antinazi, integrant de la línia SOL i les xarxes d'informació i evasió. Deportada al camp de Ravensbrück. Va sobreviure i fou condecorada pels Governs dels EUA i de França.
Genoveva Puig i Vilà (1900-1986), professora de música i cantant d'òpera.
Golda Luftig (1903-1942), infermera belga de les Brigades Internacionals. Deportada a Auschwitz, morí a la cambra de gas amb la filla de quatre anys, els pares, la germana i gran part de seva família.
Guillermina Peiró i Olives (1924-2019), exiliada republicana, activista sindical, lluitadora antifranquista i refundadora històrica de l'Esquerra Republicana de Mataró. Condecorada diverses vegades.
Henriette Vincent (1786-1830), artista pintora botànica francesa.
Hermínia Puigsech Puig (1926-2013) Membre de la Resistència francesa, Legió d'honor
Humira Saqib (1980-), periodista i activista afganesa.
Ida Baccini (1850-1911), pedagoga, escriptora i periodista italiana.
Ida Ørskov (1922-2007), bacteriòloga danesa que va fer el primer estudi científic sobre el risc d'infeccions creuades en els hospitals.
Ilaria Capua (1966-), viròloga italiana impulsora de la ciència oberta.
Inés Jiménez Lumbreras (1915-1940), última dona republicana de la presó de les Corts afusellada al camp de la Bota.
Irene Miguel-Aliaga (1973-), bioquímica catalana establerta al Regne Unit.
Irene Manton (1904-1988), botànica britànica.
Isabel Compter i de Sagarriga (?-1653), poetessa rossellonenca.
Isabel Esteban Nieto (1893-1936), mestra republicana d'ideologia socialista, assassinada per un escamot feixista el 1936.
Janina Altman (1931- ), química i escriptora polonesa/israeliana, supervivent de l'Holocaust.
Jelena Radjenovic (1980- ), enginyera química sèrbia, establerta a Catalunya, Premi Nacional de Recerca Talent Jove 2021.
Jenny Kher Lazarus (1895-1942), jueva alemanya, víctima de la persecució nazi i franquista, es suïcidà a la Presó de les Corts, abans de ser lliurada a la Gestapo.
Jenny Markelin-Svensson (1882-1929), primera dona enginyera de Finlàndia.
Jessie Gray (1910-1978), cirurgiana de càncer canadenca/estatunidenca, educadora i investigadora.
Joana Matia Borau (1908-1998) mestra i primera alcaldessa republicana d'Alpens, presa de les Corts
Joaquina Dorado Pita (1917-2017), anarcosindicalista, col·laboradora de la guerrilla antifranquista, presa de les Corts.
Josefina Amalia Villa (1918-2006) Infermera, militant PCE, Presa de Ventas
Judith Esser-Mittag (1921-2020), ginecòloga alemanya, va dissenyar els tampons o.b. per absorbir el flux de la menstruació.
Julia Manzanal Pérez (1915-2012), militant comunista, primera dona comissari polític del Cinquè Regiment.
Julia Romera Yáñez (1916-1941), anarcosindicalista i membre de la resistència antifranquista, que va morir a la presó de les Corts.
Junia Rufina (Segle II dC.), influent matrona de la ciutat de Baelo Claudia, a la província romana de la Bètica.
Karolina Babecka Pons (1922-2009), polonesa-catalana, membre del Consolat Honorari de Polònia i de la Creu Roja internacional. Activista antinazi, als vint anys fou acusada d'espionatge i reclosa a la Presó de Dones de les Corts.
Kate Gleason (1865-1933), enginyera, empresària i filantropa estatunidenca.
Kristine Munch (1873-1959), una de les primeres dones metgesses de Noruega.
La Fadulla (?-1688), primera activista rebel de Manresa, va morir a la forca pels fets de «l'Avalot de les Faves».
Leone N. Farrell, microbiòloga i bioquímica canadenca, va contribuir a la producció en massa de la vacuna de la poliomielitis.
Libreria delle Donne di Milano, llibreria referent del feminisme italià i internacional.
Lídia Camprubí (1946-1968), nedadora d'elit.
Liliana Maffiotte i Olivencia (1942), pianista catalana, concertista i pedagoga.
Lini Bunjes (1918-2016), activista neerlandesa, membre de les Brigades Internacionals i fotògrafa.
Lisa-Maria KellerMayr (1985-2022), metgessa austríaca, assetjada i amenaçada de mort per membres d'una organització antivacunes pel seu activisme en favor de la vacunació de la covid-19, no va poder resistir la situació i es va suïcidar.
Lola González Ruiz (1946-2915) Advocadessa laboralista víctima supervivent matança d'Atocha 1977
Lolita Pluma (1904-1987) Personatge peculiar, artista, venedora i amant dels animals
Łucja Frey (1889-1942?), metgessa neuròloga polonesa, víctima de l'Holocaust.
Ludovica Mosca Bencini (1953), pianista i pedagoga italiana, ballarina, coreògrafa, concertista de castanyoles i pintora.
Lluïsa Duran Cama (1899-1989), llibretera i activista política i cultural. Presa de les Corts.
Magdalena Nolla Montseny (1904-1939), militant d'ERC, presa de les Corts. Afusellada al Camp de la Bota.
Manuela Díaz Cabezas «La Parrillera» (1920-2006), lluitadora antifranquista i guerrillera del maquis de la Sierra de Córdoba.
Margaret Pittman (1901-1995), bacteriòloga estatunidenca; va contribuir al desenvolupament de les vacunes de la tosferina i altres malalties infeccioses.
Margaret Todd (1859-1918), metgessa i escriptora escocesa.
Margot Friendländer (1921-), jueva alemanya centenària supervivent de l'Holocaust.
Maria Bigordà Montmany (1916-2009), militant del PSUC, presa de les Corts, lider veïnal i de CCOO.
Maria Antònia Vilaseseca i Viladot (1908-1943), rapsoda, actriu i conferenciant.
Maria Cengia Sambo (1888-1939), botànica/liquenòloga italiana.
Maria de la Concepció Martí (Ada Martí) (1915-1960), periodista, escriptora i feminista barcelonina d'ideologia anarquista. Exiliada a París.
María de la Encarnación Rigada y Ramón (1863-1930), matemàtica, pedagoga i escriptora.
María de la Purificación de la Aldea y Ruiz de Castañeda (1889-197?), pionera de les llevadores madrilenyes. Funcionària republicana i activista del PCE inhabilitada pel franquisme i empresonada a Las Ventas (Madrid), les Oblates (Tarragona) i Les Corts (Barcelona).
Maria del Carmen Cuesta Rodríguez (1922-2010), militant del JSU, formava part de l'expedient de les Tretze Roses (presa de les Corts)
María del Carmen García Lasgoity (1911-2002), actriu del grup de teatre universitari La Barraca de Federico García Lorca. Va patir l'exili.
Maria Griñó Diñé (1782-1836), mare del general Ramón Cabrera, afusellada en represalia contra el seu fill.
Maria Isabel Roig i Fransitorra (1932-2008), lluitadora antifranquista, activista i lider veïnal, sindicalista, militant de Cristians pel Socialisme i PSUC.
María Luisa Rendón Martell (1909-1981), activista PCE de Cadis, presa de les Corts i d'altres quatre presons.
Maria Martí Iglesias (1901-1939), militant de la CNT, fou la primera dona afusellada a Lleida, víctima de la repressió franquista.
Marie-Anne Libert (1782-1865, botànica i micòloga belga.
Maria Sabaté i Cebado (1902-1975), locutora pionera de Ràdio Barcelona.
Maria Teresa Salom i Romaguera (1922) pianista i pedagoga
Marisa Díez de la Fuente (1931-2015), marxant d'art, galerista i dinamitzadora de l'Art Contemporani.
Marta Ascoli (1925-2014), escriptora italiana, supervivent de l'Holocaust.
Marta Corcoy Rius, periodista catalana, presidenta de l'Associació de Dones Periodistes de Barcelona.
Marta Grandi (1915-2005), entomòloga italiana.
Maruja Tomás i Martí (1912-1977), vedet, cantant i artista de cinema, represaliada pel franquisme.
Mary Ann Booth (1843-1922), microscopista estatunidenca.
Mary Vaux Walcott (1860-1940), artista i naturalista estatunidenca.
Masih Alinejad (1976-), periodista, escriptora i activista pels drets de les dones iaraniano-estatunidenca.
Matilde Sabaté Grisó (1904-1940), anarcosindicalista, miliciana i mestra, segona dona afusellada a Girona.
Mavis Bacca Dowden (1908-2005), violinista anglesa, espia dels serveis secrets britànics, empresonada a la presó de dones de Les Corts i deportada.
Meri Mangakāhia (1868-1920), activista maori en favor del sufragi femení a Nova Zelanda.
Milagros Caturla (1920-2008), fotògrafa de la vida quotidiana de Barcelona dels anys 50-60.
Milagros Rendón Martell (1907-1936), activista del PCE, primera dona afusellada a Cadis, germana de María Luisa Rendón.
Montserrat Bertran Vallès (1891-1967), pedagoga i professora de català, defensora dels drets dels estudiants, la llengua i el poble català.
Montserrat Busquets i Surribas, infermera i antropòloga.
Montserrat Coll (1906-2000), pianista, esposa del mestre Lamotte de Grignon.
Montserrat Fernández Garrido (1954), advocadessa, lider feminista, escriptora i activista de la memòria històrica.
Montserrat Manent i Rodon (1940-), fotògrafa, documentalista gràfica, traductora i poeta.
Montserrat Ubach Tarrés (?), espeleòloga, periodista d'aventura i naturalista.
Nella Mortara (1893-1988), física italiana expulsada de la universitat per les lleis racials del feixisme.
Neus Bouza Gil (1916-1939), miliciana de la CNT, presa de les Corts, afusellada al Camp de la Bota.
Nielsine Nielsen (1850-1916), primera dona acadèmica i metge a Dinamarca.
Nieves Torres (1918-2013) Activista política JSUC (Presó de Ventas, Durango i Segòvia)
Núria Delclòs Teixidó (1926-2008), pianista, pedagoga i promotora cultural tarragonina.
Núria Pi-Sunyer i Cuberta (1923-2011), escriptora, professora i traductora catalana, testimoni de la segona generació d'exiliats republicans.
Otti Berger (1898-1944), artista tèxtil, professora de la Bauhaus i víctima de l'Holocaust.
Palmira San Juan Barbero (1919-2002) Activista política espanyola (presó de Segòvia)
Pepa Batalla i Rubio (1925-2013), lluitadora antifranquista i militant històrica d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Pierina Scaramella (1906-1992), botànica i professora universitària jueva italiana, afectada per les lleis racials del feixisme italià.
Pilar Bertran Vallès (1905-1998), primera directora de la biblioteca popular de Manresa quan es va crear el 1928. La ciutat li va dedicar un carrer.
Pilar Lubián Clemente (1909- 198?), alt càrrec del Govern de Negrín, tresorera del SERE, supervivent de Ravensbrück, empresonada a Espanya i exiliada a Mèxic.
Pilar Moltó y Campo-Redondo (1871-1945), pedagoga, professora i escriptora.
Pilar Santiago (1914-1998), activista POUM, mestra, bibliotecària i professora exiliada a Mèxic.
Pinutxa Ginesu (1914-1961), mestra i poetessa algueresa.
Pepita Patiño Páez (1925-2015), militant del PCE, col·laboradora de la resistència antifranquista.
Petra Cuevas (1908-2014) Modista-brodadora, secretària del Sindicat de l'Agulla (UGT) activista política PCE- CCOO, víctima de la repressió franquista.
Polonia Mateos Pérez (1886-1938), llevadora republicana afusellada.
Porcia Maura (Secle II D.C.), matrona il·lustre de la ciutat romana de Murgi a la Bètica.
Quitèria Tarragó Casellas (1896-1980), llevadora, militant del PSUC, sindicalista i primera dona regidora de l'Ajuntament de Terrassa. Presa de les Corts.
Rachela Luftig (1908-198?), infermera belga, voluntària a la guerra d'Espanya, membre de la resistència antinazi, supervivent de Ravensbrück.
Ramona Soldevila Cirés (1896-?), militant d'ERC, feminista, activista i miliciana. Desapareguda, possiblement afusellada a Manacor.
Rina Monti (1871-1937), biòloga, fisiòloga, limnòloga i zoòloga italiana.
Rosa Argelaguet i Isanta (1958-2020), enginyera i política catalana.
Rosalia Rovira i Duart (1903-1982), actriu i locutora de ràdio pionera.
Rosegacebes, personatge mític del Pirineu, espècie d'ànima en pena, fantasma o espantall, recuperat per la tradició de la Cerdanya.
Rose Marie Compaoré (1958-2020), política de Burkina Faso, primera víctima subsahariana de la COVID-19.
Roser Fàbregas Vilà (àlies Roser Fluvià, 1900-1983), membre de la resistència francesa, supervivent del camp de Ravensbrück, condecorada amb la Legió d'Honor i altres.
Ruth Pactrick (1907-2013), botànica i limnòloga estatunidenca.
Rutka Laskier (1929-1943), noia jueva polonesa, víctima de l'holocaust, autora d'un diari que descriu la seva vida en el gueto abans de ser deportada a Auschwitz.
Sabina Bartolí Gardell (1918-2016), membre de la resistència francesa i supervivent del camp de Ravensbrück
Salvadora Catà Verdura (1902-1939), republicana del POUM, primera dona afusellada a Girona, víctima de la repressió franquista.
Sandra Pizzarello (1933-2021), bioquímica italiana experta en l'estudi dels compostos orgànics dels meteorits condrites carbonacis.
Sara Branham Matthews (1888-1962), microbiòloga mèdica, va fer recerca sobre el meningococ, que causa un tipus de meningitis, i el tractament d'aquesta malaltia.
Sara Mercedes Baluarte Cornejo (1915-1992), coneguda com Amparo Baluarte, escriptora, poetessa i lletrista peruana.
Sarah Voss (1999-), gimnasta artística alemanya.
Sofía Polo Giménez (1904-1936), mestra republicana, assassinada per un escamot falangista el 1936.
Sofia Borzecki (1893-?)Traductora i intèrpret jueva-polonesa, membre Brigades Internacionals, presa de les Corts
Suceso Portales (1904-1999), anarcosindicalista i feminista, membre de Mujeres Libres (Revisió i ampliació).
Suzanne Lambin (1902-2008), microbiòloga francesa.
Teresa Alonso Gutiérrez (1925), nena de la guerra civil, evacuada a Rússia. Heroïna i supervivent del setge de Leningrad. Tornà a Espanya el 1956.
Teresa Hernández Sagués (1910- ?), sindicalista i militant del PSUC, presa de les Corts.
Teresa Macarulla i Mercadé (1974-), metgessa oncòloga, investigadora de càncer gastrointestinal.
Trinitat Revoltó Cervelló (1915-2008), sindicalista, cofundadora i dirigent del PSUC i de la Unió de Dones Antifeixistes de Catalunya. Exiliada.
Teresa Rius i Colet (1912-1987), sindicalista de la CNT, presa de les Corts.
Unió de Joventuts Antifeixistes, un dels primers grups de resistència, creat a Santa Coloma de Gramenet pocs dies després de l'ocupació franquista.
Vicenta Camacho Abad (1921-2014) Sindicalista espanyola, militant del PCE i una de les fundadores de CCOO (germana de Marcelino Camacho)
Victòria Pujolar Amat (1921-2017), pintora i activista del PSUC, es va fugar de la presó de les Corts. Fou la primera veu femenina de Radio Pirenaica.
Viviana Salisi Casajuana (?), pianista i pedagoga, repertorista especialitzada en l'acompanyament de lied, òpera, conjunt coral i música antiga.
Wanda Morbitzer Tozer (1904-1990), consellera del Consolat Honorari de Polònia a Barcelona, membre de la Creu Roja Internacional i col·laboradora dels Serveis Secrets Britànics, va acollir prop de 200 infants jueus polonesos, procedents dels camps nazis.
Women in Red (Dones en vermell), viquiprojecte per corregir el biaix de gènere en els continguts de la Viquipèdia.
Yvonne Welbon (1962-), directora de cinema independent estatunidenca.
Yolanda Ortiz (1923?/1924?-2019), química argentina, primera secretària de Recursos Naturals i Ambient Humà d'Argentina, primera dona que va exercir un càrrec d'aquest tipus a l'Amèrica Llatina.
Zoe Lucas, naturalista canadenca que ha viscut solitària a l'Illa de Sable des de 1982-1983.

Espais de Memòria històrica

Barranco de la Bartolina (Calataiud) és una gran fossa de la guerra civil espanyola, paratge declarat bé d'interès cultural
Camp de concentració d'Urduña (Biscaia) fou un dels primers camps de presoners que va habilitar el govern de Franco.
Sima de Jinámar és un tub volcànic a les Palmas de Gran Canària, utilitzat com a fossa durant la Guerra Civil.
Pozos de Caudé (Terol) Pous utilitzats com a fossas durant la Guerra Civil.
Presó de dones de les Corts, (revisió i ampliació)
Presó Central de Saturrarán (Presó franquista de dones del païs Basc)
Presó de dones d'Amorebieta (Presó franquista de dones del país Basc)
Presó de Can Sales (Presó franquista de Palma de Mallorca)
Antiga presó de Segòvia Antiga presó
Antiga presó de dones de Màlaga (Espai d'interès cultural)
Presó de dones de Ventas (Antiga presó Republicana i Franquista) (revisió i ampliació i actualització)

Biografies masculines

Josep Maria Escribano i Casaldàliga (1948) músic català, concertista i pedagòg)
Jordi Lloret Prieto (1954-2017) Espeleòleg explorador català, fotògraf, catògraf i documentalista.
Ángel Gutiérrez Maestro (1921-1988) Pintor impressionista manresà.
Sebastià Puig Barceló (1868-1935) Pescador ampordanès, personatge real de la literatura de Josep Pla.
Juan Garrido Donaire ( 1902-1975) Guerriller republicà.
Trinitario Rubio Cuevas (1920-2017 ) Republicà supervivent, activista de la memòria i escriptor
Domènec Ibars Joaníes (1921-1997) Guerriller
Ramón González Sanmartí (1920-1948) Guerriller del màquis conegut com "el nano de Granollers".
Emílio Álvarez Canosa (1915-1997) (Guerriller Resistència francesa, condecorat amb la Legió d'Honor i Creu de guerra)
Lluís Flaquer Vilardebò (1946) Sociòleg, escriptor i traductor
Crescencio Muñoz Hernández(1918-1967) Tinent de la 3a brigada de guerrillers espanyols de la Resistència. Creu de Guerra.
Joan Grassot i Grivé (1909-1941) Polític català, exterminat a Mauthausen-Gusen)
Josep Mercadé Arall (1908-1941) Catalanista republicà exterminat a Mauthausen-Gusen
Lars Physant (1957) Pintor danès avanguardista
Victor Borge (1909-2000) pianista, concertista i actor danès (d'origen jueu) exiliat als USA

Plantilles

Una plantilla és una pàgina especial de Viquipèdia que conté un fragment de codi dissenyat per a ser inserit en altres pàgines, és una peça. Les plantilles permeten formatar articles seguint una estructura determinada, i si volem incloure una plantilla dins d'un article hem d'escriure: {{nom-de-la-plantilla}}

Hi ha moltes i les podem trobar aquí llistades: Categoria:Plantilles

Els dos tipus de plantilles més populars són:

les plantilles de manteniment, que serveixen per avisar que la pàgina necessita d'algun tipus de revisió.
les infotaules, que permeten visualitzar en una taula les dades sobre l'article que s'ha editat amb un aspecte similar a la resta d'articles del seu àmbit.

Com fer traduccions

Vídeo explicatiu:

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/e/ee/Content_Translation_Screencast_%28English%29.webm/Content_Translation_Screencast_%28English%29.webm.480p.vp9.webm

Explicació:

Beta > Activar plugin Content Translation > Contributions i indicar-li quin article anem a traduir. També és pot fer des de preferències.

Cal comprovar que els links van al lloc correcte dins la wiki en l’idioma al que estem traduint.

Referències

↑ Aquesta citació és de tipus manual > forma bàsica.