Vés al contingut

Viquiprojecte:Wikidones

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Viquiprojecte:Viquidones».

Benvinguts i benvingudes al Viquiprojecte:Wikidones

Wikidones és una proposta de treball col·lectiu per afavorir la participació de les dones en l'edició de continguts a la Viquipèdia. Està desenvolupat i coordinat per La Bonne, a partir d’una idea inicial de Susana Noguero, compta amb el suport de la Regidoria de Dones i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, i amb la col·laboració d’Amical Wikimedia i Eduxarxa.

Biaix de gènere

[modifica]

Segons la publicació de 2015 [1] El biaix pot ser considerat des de diverses aproximacions:

Biografies publicades 1-8 de gener de 2018
  • Biaix de contingut: Qui surt a la Viquipèdia?
  • Biaix estructural: Quins articles enllacen a quins? (vegeu Síndrome de la barrufeta)
  • Biaix lèxic: Quines tipus de paraules es fan servir als articles?
  • Biaix de visibilitat: Qui apareix en portada?

El projecte Wikidones de la Bonne està treballat des de 2014 per incidir i intervenir activament en aquesta situació per tal de revertir-la. Amb aquest projecte, juntament amb d'altres promoguts per Amical Wikimedia s'ha aconseguit modificar substancialment la presència biografies de dones que ara és del 15,20% (20.206 dones, 132.943 homes), i especialment, si tenim en compte les edicions de la primera setmana de 2018, moment en el s'està tancant el projecte Wikidones 2017, el percentatge s'ha disparat al 23,20% (29 dones, 125 homes). [2]

Nombre total de biografies de dones publicades a tota la wikipedia i per llengües.

El projecte vol corregir la subrepresentació de les dones a la Viquipèdia a nivell de continguts, de participació i de perspectiva.[3]

Pel que fa a la participació d'editores a la viquipèdia es pot dir que ha anat millorant en els darrers temps. Fa uns 10 anys, es parlava de xifres que estaven al voltant del 9%, i actualment arriben al 16,8% a tota la wikipedia i al 15,1% a Espanya (incloent wikipedia-es i viquipedia-ca)

Eines per començar

[modifica]

Si encara no heu editat mai a la viquipedia, o si ho heu fet alguna vegada però ja no us en recordeu us recomanem tenir en compte:

Wikidones 2014

[modifica]
Espai Francesca Bonemaisson

En una primera fase Wikidones promou la creació de 4 grups de treball temàtics: 1) història, 2) cinema, 3) arts i disseny, i 4) ciència i tecnologia. Cada grup està acompanyat per dones especialistes en el tema, que treballen amb un grup de dones interessades a generar al menys un article cadascuna amb perspectiva de gènere i feminista per a la Viquipèdia en català.

Si voleu formar part del projecte Wikidones com a productores de continguts, només heu de posar-vos en contacte amb la coordinadora del projecte al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, La Bonne, Marta Nieto (wikidones@gmail.com), indicant el vostre tema d’interès i us incorporarem al grup de treball corresponent.

Coordinació

[modifica]

Àrees i mentores

[modifica]

Redactores

[modifica]

Ciència i tecnologia

[modifica]

Història

[modifica]

Arts

[modifica]

Cinema

[modifica]

Altres

[modifica]

Wikidones 2015

[modifica]

El 2015 aquest projecte va dur a terme una segona fase amb un grup de dones de les Corts, a Barcelona, formant-se com editores al mateix temps que creen articles per incorporar la presència a la Viquipèdia de dones vinculades amb aquest districte. Vegeu: Les Corts, un barri de Wikidones[4]. Coordinació: Blanca Álvarez.

Editant a Les Corts





Wikidones 2016

[modifica]
Mas Guinardo on estava situat l'espai d'edició

A partir de 2016 l'impacte del projecte va anar més enllà de la cloenda del projecte en si i el grup d'editores s'ha seguit trobant des d'aleshores una vegada al mes, millorant els articles ja creats (Presó de dones de les Corts, Can Deu) i afegint-ne de nous als ja creats durant el projecte.

Actualment hi ha un grup d'unes 7-8 editores molt implicades, coordinades per Noelia Palacios, Dinamitzadora de Dones les Corts, i amb el suport puntual de Montse Novell (Mondona). La continuïtat d'aquest projecte va quedar recollit en un reportatge de BTV.[5]

Seguint amb el treball per districtes i després de l'experiència amb el districte de Les Corts, el 2016 Wikidones es va moure cap a un altre territori de la ciutat de Barcelona. El format s’ha mantingut: una desena de sessions d’hora i mitja dinamitzades novament per Marta Mariño i Montse Novell han resultat en un mentoratge col·lectiu per plasmar a Viquipèdia l’impacte de les dones en la història recent, sobretot a partir dels anys 70, de la zona d’Horta-Guinardó-El Carmel.

Tot i que inicialment el projecte va tenir una gran acollida al Casal d’Entitats Mas Guinardó, el grup de redactores ha sigut lleugerament menor que el de Les Corts, oscil·lant entre les sis i les vuit dones, afectant directament en la publicació d’articles. S’han creat els articles de Les bugaderes d’Horta, Xerrac, taller d’expressió, el Centre de Cultura Popular Montserrat, i les biografies de Rosa Galobardes ; també s’ha ampliat l’article del Banc del Temps, que va arribar a Catalunya l’any 1997 per primera vegada gràcies a les companyes del Centre de Cultura Popular Montserrat.

El 15 de març, dins de les activitats de celebració del Dia Internacional de les Dones, els resultats de Wikidones 2016 van ser presentats en una activitat organitzada pel Casal d’Entitats Mas Guinardó (El Casal de les Dones), seu a Horta-Guinardó d’aquesta iniciativa col·laborativa de visibilització de les dones a l’enciclopèdia digital


ARTICLES CREATS

Àmbit districte Les Corts

Wikidones 2017

[modifica]

La continuïtat del projecte ha seguit apostant pel treball al Districte, ara Ciutat Vella, i a més ha afegit una àrea temàtica: la visibilitat lèsbica. Així, els àmbits a treballar han estat:

1) Lesbianes (finalment el més desenvolupat)

2) Ciutat Vella

Cada àmbit conforma un grup acompanyat per una dona experta en la temàtica assignada i format per dones interessades a generar, almenys, un article de qualitat a Viquipèdia.

Aquest projecte de La Bonne, Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, compta amb el suport de la Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona i amb la col·laboració d’Amical Wikimedia i Eduxarxa.

Coordinació

[modifica]

Montse Novell Enrech

Àmbit temàtic. Lesbianes

[modifica]

Propostes de treball

[modifica]

Es poden triar articles a fer a partir les següents propostes:

  • Les biografies publicades a «Desconocidas y Fascinantes». Es proposa crear un article nou per a la Viquipèdia catalana a partir de la versió espanyola o anglesa, o be completar/millorar un article ja existent.

Articles creats:

[modifica]
  • Mary Isabel Catherine Bernadette O'Brien, OBE (Hampstead, Londres, 16 d'abril de 1939-Henley-on-Thames, Oxfordshire, Anglaterra, 2 de març de 1999) més coneguda com Dusty Springfield, va ser una cantant britànica de pop soul. Va gaudir d'una gran popularitat durant els anys 60
  • Mireille Havet (1898-1932), escriptora francesa nascuda a Médan el 4 d'octubre de 1898 i morta a Montana (Suïssa), el 21 de març de 1932.
  • Margarita Ammann Martínez, coneguda com a Gretel Ammann (Donostia, 17 de gener de 1947 – Barcelona, 2 maig de 2000), va ser una filòsofa, assagista, activista, feminista radical i lesbiana separatista. Pionera del feminisme a Barcelona.
  • Sally Kristen Ride (26 de maig de 1951 - 23 de juliol de 2012) fou una física estatunidenca i astronauta. Fou la primera dona nordamericana en viatjar a l'espai i és encara la persona més jove que ho ha fet, amb 32 anys.
  • Jane Ellen Harrison (9 de setembre de 1850-15 d'abril de 1928) va ser una acadèmica britànica, lingüista i feminista. Va fundar, juntament amb Karl Kerenyi i Walter Burkert els estudis moderns de la religió de l'antiga Grècia i la mitologia.
  • Neena Betty Schwartz (10 de desembre de 1926) és una endocrinòloga americana i Professora Emèrita William Deering d'Endocrinologia al Departament de Neurobiologia de la Universitat Northwestern. És coneguda sobre tot pel seu treball en la biologia reproductiva de les dones.
  • Louise Pearce (5 març 1885 - 10 agost 1959) fou una patòloga nord-americana de l'Institut Rockefeller que va ajudar a desenvolupar un tractament per a la malaltia de la son africana (tripanosomosi).
  • Edith Windsor ‎ (1929-2017) va ser activista pel reconeixement dels drets de la comunitat LGBT i gerent de IBM
  • Sara Josephine Baker (15 de novembre de 1873 – 22 de febrer de 1945) era una metgessa nordamericana notable per fer contribucions a la salut pública, especialment en les comunitats immigrants de la ciutat de Nova York.
  • Heterodoxy (grup) nom adoptat per un grup de debat feminista al Greenwich Village a principis del segle XX. Va ser notable per proporcionar un fòrum per al desenvolupament de concepcions més radicals del feminisme que el sufragi i els moviments del clubs femenins de l'època.
  • Margaret Jessie Chung (en xinès: 張 瑪 珠, 2 d'octubre de 1889 - 5 de gener de 1959), nascuda a Santa Barbara, Califòrnia, va ser la primera dona metge americana d'origen xinès que es conegui. Després de graduar-se a la Facultat de Medicina de la Universitat del Sud de Califòrnia el 1916 i completar la seva residència a Illinois, va establir una de les primeres clíniques de medicina occidental al barri xinès de San Francisco a la dècada de 1920.
  • Charlotte Perkins Gilman (1860 - 1935), va ser una intel·lectual nord-americana multidisciplinària, molt activa en la defensa dels drets civils de les dones entre finals de 1890 i mitjans de 1920.
  • Dora Carrington (1883 – 1932). Pintora i decoradora britànica, dona bisexual que serà recordada per la seva vida bohèmia amb els companys i companyes del Grup de Bloomsbury.
  • Hena Rodríguez Parra (1915 – 1997) va ser una de les primeres escultores colombianes. Va ser l'única dona que va participar en la fundació del Moviment Bachué, una organització d'art d'avantguarda que va incorporar elements indígenes al seus treballs artístics.
  • Kasha Jacqueline Nabagesera (també coneguda com Jacqueline Kasha) (nascuda el 1980) és una activista pels drets LGBT a Uganda. Va ser la fundadora el 2003 de la Freedom and Roam Uganda (FARUG.
  • Matrimoni de Boston, conegut també per la seva denominació en anglès "Boston marriage", és un terme que es va fer servir a Nova Anglaterra durant les darreres dècades del segle xix i principis del XX per descriure dues dones que viuen juntes, independentment del suport econòmic d'un home.
  • Elisabeth Antoinette Irwin (1880–1942) va ser psicòloga i educadora, fundadora de la Little Red School House o Institut Elisabeth Irwin, exemple de l'anomenada educació progressista.
  • Jennifer Quiles (1968-2005) fou periodista, escriptora i activista lesbiana. Autora del considerat com a primer manual d'autoajuda per a dones lesbianes i bisexuals editat a Catalunya i a l'Estat Espanyol. S'ha fet també la seva versió en espanyol.
  • Marie Diana Equi (1872–1952) metgessa americana pionera a l'Oest dels Estats Units, activista, defensora del control de natalitat i l'avortament que es va dedicar a l'atenció de pacients pobres i de classe treballadora.
  • Audre Geraldine Lorde (1934 - 1992) va ser una escriptora afroamericana, feminista, lesbiana i activista pels drets civils. Els seus poemes i prosa van tractar en gran mesura temes relacionats amb els drets civils, el feminisme i l'exploració de la identitat femenina negra.
  • William Lee Tipton (1914 - 1989) (Billy Tipton) va ser un músic de jazz nord-americà i director d'orquestra. També conegut per ser transgènere i ho va amagar tota la vida. Després de mort es va descobrir que el néixer se li havia assignat el sexe femení.
  • Llibre de la ciutat de les dames, obra escrita per Christine de Pisan entre el desembre de 1404 i l’abril de 1405. La Ciutat de les Dames sorgeix com a resposta al tractat misogin de l’època Les lamentacions de Matheole. La seva aportació en els cercles humanistes del moment inicia la Querelle de les dones, debat que continua fins a la Revolució Francesa.
  • Terra d’elles (Herland) és un llibre de Charlotte Perkins Gilman, un text fundacional dels estudis feministes, és considerada l'obra precursora de la ciència-ficció feminista moderna, desprès del Livre de la cité des dames de Christine de Pisan al segle XV.
  • Jane Heap (1883 - 1964) va ser una editora estatunidenca i una figura important en el desenvolupament i la promoció del modernisme literari. Juntament amb Margaret Anderson, la seva amiga i sòcia comercial (que durant alguns anys també va ser la seva amant), va editar la cèlebre revista literària The Little Review.
  • Anna Hope Hudson coneguda com Nan Hudson, (1869-1957) va ser una artista estatunidenca que va viure i va treballar a França i Anglaterra. Va ser la companya de vida d'Ethel Sands.
  • Ruth Ellis (activista) (1899 - 2000) va ser una activista LGBT d'Estats Units. La seva vida està recollida en el documental Living With Pride: Ruth C. Ellis @ 100 dirigida per Yvonne Welbon.
  • Bet van Beeren (1902-1967) va ser una extravagant i llegendària propietària d'un bar a Amsterdam.
  • Benedetta Carlini (1591–1661) va ser una monja mística lesbiana que va viure a la Itàlia de la Contrareforma durant els segles xvi i XVII.
  • Solita Solano, pseudònim de Sarah Wilkinson (1888-1975), va ser una escriptora, poeta i periodista nord-americana.
  • Janet Flanner (1892-1978) va ser una periodista nord-americana, corresponsal de The New Yorker a Paris de 1925 fins a 1975, quan es va retirar. Signava amb el pseudònim Genêt.
  • Victorina Durán (1899-1993) fou una escenògrafa i figurinista espanyola, catedràtica d'Indumentària i Escenografia del Conservatorio Nacional, pintora avantguardista associada al surrealisme dels anys vint i trenta.
  • Anne Lister (1791-1840) fou una terratinent benestant de Yorkshire (Anglaterra), escriptora, alpinista i viatgera. Al llarg dels anys escrigué uns diaris que explicaren tant la seva vida com les seves relacions lèsbiques, els seus problemes econòmics, les seves activitats industrials o les obres de millora de Shibden Hall, casa seva.
  • Dorothy Ierne Wilde, més coneguda com a Dolly Wilde, (1895-1941) fou una integrant de l'alta societat anglesa, cèlebre per les seves relacions familiars i amb la reputació de ser una conversadora brillant.
  • Monique Wittig (1935-2003) fou una novel·lista i teòrica feminista francesa que, amb la seva obra, marcà profundament tant el moviment feminista com les teories de gènere.
  • Jeanne-Paule Marie Deckers o Jeannine Deckers, en religió Germana Luc-Gabriel, de nom artístic Sœur Sourire (Germana Somriure en francès) o The Singing Nun (La Monja Cantant, en anglès) i posteriorment Luc Dominique (17 d'octubre de 1933 Brussel·les, Bèlgica-29 de març de 1985, Bèlgica).
  • Hilda Matheson, OBE (1888-1940) va ser una productora de ràdio pionera a la BBC i va ser la primera directora de programes.
  • Lesbia Venner Keogh (1891-1927) va ser una poetessa, novel·lista i activista política australiana.
  • Milagros Caturla (1920-2008), fotògrafa de la vida quotidiana de Barcelona dels anys 50-60.

Articles actualitzats:

[modifica]
  • Tamara de Lempicka o Tamara Lempicka (pronunciat Lempitsca), nascuda amb el nom de Maria Górska (Varsòvia, 16 de maig del 1898 - Cuernavaca, 18 de març del 1980), va ser una pintora polonesa que destacà per la bellesa dels seus retrats femenins i dels nus, d'estil art déco.
  • Margaret Mead (1901-1978) fou una antropòloga pionera estatunidenca que va escriure de manera planera per a arribar al públic en general.
  • Ruth Benedict (1887-1948) va ser una antropòloga nord-americana.
  • Christine Delphy (1941) és una sociòloga francesa, investigadora del CNRS des del 1966 en el camp dels estudis feministes o estudis de gènere.
  • Les Senyoretes de Llangollen, Lady Eleanor Butler (1739-1829) i Sarah Ponsonby (1755-1831) van ser una parella de dames de l'aristocràcia anglo-irlandesa, la relacióde les quals va escandalitzar i va fascinar als seus contemporanis.

Àmbit Districte Ciutat Vella

[modifica]

Articles creats:

[modifica]
  • Sociedad Progresiva Femenina (1898-1920) fundada per Ángeles López de Ayala, activista feminista, tenia com a objectiu el propugnar els valors feministes i va dedicar la major part de la seva vida a defendre el laïcisme, el republicanisme, el lliurepensament i els drets laborables defensats pel moviment obrer.
  • Museu Pedagògic Experimental va ser una institució que va obrir les seves portes a Barcelona el maig de 1905. Sota la direcció de Francesca Rovira de Forn el centre pretenia contribuir a la modernització educativa mitjançant l'activitat investigadora i divulgativa, d'acord amb els corrents europeus de pedagogia progressista.ç
  • Llum Ventura Gil (Barcelona, 1941) és una activista i política. Col·labora amb la Fundació Pare Manel, és membre de Barcelona En Comù i de Dones Llibertàries de CGT Catalunya.

Altres

Wikidones Les Corts

[modifica]

Les dones de Les Corts han seguit fent biografies de dones de diversos àmbits i èpoques:

  • La Fadulla (?- 1688), primera activista rebel de Manresa, va morir a la forca pels fets de "l'Avalot de les Faves".
  • Ruth Pactrick (1907-2013), botànica i limnòloga estatunidenca.
  • Evangelina Bottero (1859-1950), ensenyant i divulgadora científica italiana.
  • Pinutxa Ginesu Maffei (1914-1961), mestra i poetessa algueresa.

Wikidones 2018

[modifica]

Al llarg de la seva trajectòria les editores vinculades a Wikidones han recercat i publicat sobre diferents sabers des d’una perspectiva de gènere: les biografies de dones lligades a les arts i les ciències, les històries de militants polítiques i el vincle d’algunes d’aquestes dones amb els barris de la ciutat de Barcelona.

Actualment la xarxa de grups d’editores de la ciutat de Barcelona que impulsat, per l'equip de gestadores de La Bonne està formada per Wikidones Les Corts, Wikidones Horta-Guinardó i Wikilesbis Ciutat Vella.

El 2018 Wikidones ha posat l’accent en reprendre el contacte amb aquests tres grups d’editores i posar en relació la seva feina i recercar sobre la història d’aquests tres districtes de la ciutat de Barcelona alhora que destacar-ne el seu activisme veïnal i feminista.

Durant el darrer trimestre els col·lectius es proposen treballar en diverses entrades a l’enciclopèdia i trobar-se als diferents barris per fer-ho. Les seves aportacions també s’inclouen al laboratori ciutadà Wiki-Data-Thon Ciutat Oberta 2018 organitzat per altres col·lectius wikipedistes i grups de recerca de Barcelona com a part de la biennal de pensament Ciutat Oberta, i a finals d’any els tres grups s'ajunten en una jornada de valoració per intercanviar experiències al Centre de Cultura de Dones La Bonne.

Cada grup s’ha proposat fer una entrada sobre el seu grup de treball, un sobre la vocalia de dones del seu districte, un tercer article sobre alguna activista o col·lectiu feminista amb un vincle especial amb aquest territori, un o més articles sobre les dones que donen nom als carrers del mateix, així com d’altres entrades sobre biografies i grups de dones que siguin referents internacionals en l’àmbit de la ciència, les arts o en la lluita pels drets i les llibertats.

El grup d'editores d'enguany de Wikidones Les Corts s'encarregarà de la creació, entre d'altres, dels articles sobre la Taula de Dones de Les Corts, Victòria Pujolar Amat, Salvadora Catà Verdura, Elisa Cardona Ollé , María Escudero Escribano,Pepita Patiño Páez, Mavis Bacca Dowden, Dolors Prat Coll, Ana María Pérez del Campo, Nuria Salan Ballesteros i Francesca Dulcet Albareda.

A més, ampliaran els articles ja existents sobre Montserrat Abelló, Maria Victòria García Gaitero, Maria del Carmen Cuesta Rodríguez, Adelaida Abarca Izquierdo, Isabel Güell i López, Montserrat Ubach Tarrés, Maruja Tomás i Martí, Maria Bigordà Montmany, i Carmen Agredano González. Des de Wikidones Les Corts també s'han fet dues traduccions al català d'un parell d'entrades amb nom de dona: l'entrada sobre Kristine Munch, que va ser una de les primeres metgesses de Noruega, i l'entrada sobre Nielsine Nielsen, també una de les primeres metgesses i acadèmiques de Dinamarca.

El grup d'editores de Wikilesbis Ciutat Vella enguany s'encarregarà de la creació dels articles sobre Conxa Llinàs Carmona, el Primer Congrés Nacional de la dona, el Patronat d'Obreres de l'Agulla, el llibre Més que amigues de Jennifer Quiles i la Lliga de Dames Patriòtiques. Una de les participants traduirà l'article sobre Carme Karr del català a l'anglès.

A Horta-Guinardó, les primeres idees de treball proposades des de la Vocalia de dones de l'Associació de Veins de Sant Genís són la recerca sobre les activistes veïnals Custodia Moreno Rivero i Sacramento Burgos . També s'ha propostat indagar sobre les biografies la poetessa israeliana Fadwa Tuqan i sobre Madrona Prat i Palme, dues dones que donen nom a dos carrers del barri. La darrera entrada que s'ha fet és la de l'activista pels drets de les persones immigrants, la barcelonina d'origen equatorià Norma Falconi Fabara. Per altra banda, el col·lectiu Perfiferikas proposa connectar un projecte de difusió de biografies de dones a través de les xarxes socials que té entre mans amb el treball que realitza Wikidones.

Wikidones Les Corts

[modifica]
  • Antònia Guitart Orriols (188?- 1960), anarcosindicalista, col·laboradora de la guerrilla antifranquista.
  • Esther Lederberg (1922- 2006) va ser una microbiòloga estatunidenca i pionera en genètica bacteriana.

Wikidones 2019

[modifica]
Editadona 2019 "Memòria dels cossos i de les cases"

Durant el 2019 el projecte Wikidones [6] s'ha enllaçat amb el programa BornLab (Laboratori Ciutadà de Memòries) del Born CCM per organitzar l'Editadona «Memòria dels cossos i de les cases»[7]. En aquesta trobada es van pujar fotografies i completar articles de l’enciclopèdia lliure sobre la trajectòria del col·lectiu Sindillar, el primer sindicat independent de dones treballadores de la llar així com d'altres iniciatives feministes de Casc Antic i pròximes al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, que acollia el taller. Es van completar les entrades de la tancada migrant de 2001 incloent imatges dels col·lectius de dones implicats i apuntant les seves reivindicacions i d'altres relacionades amb els reclams i lluites de les dones treballadores de la llar com la dels Rebomboris del pa a Casc Antic i les Jornades Catalanes de 1976 en el manifest del qual s'incloien diversos punts entorn el drets d'aquest col·lectiu de treballadores.

En el procés s'han implicat també Dones Tech i els nodes WikiLesbis Ciutat Vella

A més, el col·lectiu Wikidones Les Corts ha afegit noves biografies de dones activistes polítiques, científiques i creadores entre les quals es troben:

  • Adelaida Abarca Izquierdo (1923 - ?), republicana, activista JSU de l'expedient de las 13 Roses, es va fugar de la presó de les Corts.
  • Carmen Agredano González (1956), filòloga, poetessa i cantant.
  • Clara Arnheim (1865-1942) va ser una pintora alemanya, víctima de l'Holocaust.
  • Janina Altman (1931), química i escriptora israeliana nascuda a Polònia, supervivent del nazisme.
  • Karolina Babecka Pons (1922-2009), catalana-polonesa. Delegada de la Creu Roja internacional, agent dels Serveis Secrets Britànics, traductora, locutora i filàntropa.
  • Mavis Bacca Dowden (1908-2005), violinista britànica i col·laboradora dels aliats a la Segona Guerra Mundial. Reclosa a la Presó de les Corts i deportada.
  • Ida Baccini (1850-1911), pedagoga, escriptora i periodista italiana.
  • Emma Becker (1988), escriptora francesa.
  • Montserrat Bertran Vallès (1891-1967), fou una pedagoga i professora de llengua catalana, represaliada pel Franquisme, defensora dels drets estudiantils.
  • Maria Bigordà Montmany(1916-2009), militant del PSUC, presa de les Corts, lider veïnal i CCOO.
  • Mary Ann Booth (1843-1922), microscopista estatunitenca.
  • Evangelina Bottero (1859-1950), ensenyant i divulgadora científica italiana.
  • Neus Bouza Gil (1916-1939), obrera i sindicalista republicana, militant CNT Reclosa a la Presó de les Corts i executada al Camp de la Bota, víctima de la repressió Franquista.
  • Sara Branham Matthews (1888-1962), destacada microbiòloga mèdica, va fer recerca sobre el meningococ, que causa un tipus de meningitis, i el tractament d'aquesta malaltia.
  • Montserrat Busquets Surribas, (infermera, llicenciada en Antropologia Social i Cultural i màster en Bioètica i Dret.
  • Lilián Celiberti (1949), mestra i feminista uruguaiana. Presa política de la dictadura militar al seu i va viure l'exili a Itàlia.
  • Elisa Cardona Ollé (1918-1939), primera dona afusellada a Tarragona, víctima de la repressió franquista.
  • Salvadora Catà Verdura (1902-1939), republicana POUM, primera dona afusellada a Girona,víctima de la repressió franquista.
  • Maria Cengia Sambo (1888-1939), botànica i liquenòloga italiana.
  • Anita Conti (1899-1997), oceanògrafa i fotògrafa francesa.
  • Maria del Carmen Cuesta Rodríguez (1922-2010), militant del JSU, formava part de l'expedient de les 13 Roses (Presa de les Corts).
  • María de la Purificación de la Aldea y Ruiz de Castañeda (1889- 197?), infermera i comadrona republicana represaliada, militant del PCE, (presa de les Corts)
  • Joaquina Dorado Pita (1917-2017), anarcosindicalista, col·laboradora guerrilla antifranquista, presa de les Corts.
  • Francesca Dulcet Albareda (1791-1862), àvia d'Eusebi Güell i Bacigalupi.
  • Isabel Esteban Nieto (1893-1936) fou una mestra republicana d'ideari socialista, assassinada el 1936 per un escamot feixista
  • Cristina Fernandez Pereda (1900-1939), portera, republicana i militant de la UGT. Reclosa a la Presó de les Corts i executada al Camp de la Bota, víctima de la repressió Franquista.
  • Anna Foà (1876-1941?,1944?), entomòloga italiana, professora universitària expulsada de la seva càtedra per les lleis racials del feixisme italià.
  • Elena García Armada (1972-), enginyera industrial que ha generat el primer exoesquelet biònic.
  • Dolors Giorla Laribal (1912-1939), militant d'Esquerra Republicana, empresonada a les Corts i executada al Camp de la Bota, víctima de la repressió Franquista.
  • Jessie Gray (1910-1978), cirurgiana de càncer canadenca d'origen estatunitenc, educadora i investigadora.
  • Concepció Guillén Martínez (1907-1943), miliciana durant la Guerra Civil, fou la última dona afusellada a Catalunya víctima de la repressió franquista.
  • Ellen Hutchins (1785-1815), pionera de la botànica a Irlanda.
  • Inés Jiménez Lumbreras (1916-1940), estudiant madrilenya, adscrita al SIM (Servei d'intel·ligència de la República). Fou l'ultima dona de la presó de les Corts afusellada al Camp de la Bota.
  • Suzanne Lambin (1902-2008), microbiòloga francesa.
  • Iekaterina Lérmontova (1889-1942), paleontòloga russa.
  • Marie-Anne Libert (1888-1939), botànica i micòloga belga.
  • Dolors Lleonart i Casanovas (1866-1936), una de les primeres metgesses catalanes.
  • Encarnació Llorens Pèrez (1894-1939) catalana, militant de la UGT, empresonada a les Corts i afusellada al Camp de la Bota, víctima de la repressió franquista.
  • Dora Lush (1910-1934), microbiòloga australiana que va morir mot jove, en infectar-se quan investigava un bacteri en el laboratori.
  • Elionor Malich Salvador (188?-1939), catalana, portera de professió, reclosa a la Presó de les Corts i afusellada al Camp de la Bota, víctima de la repressió franquista.
  • Eva Mameli Calvino (1886-1978), botànica, i naturalista italiana. Mare d'Italo Calvino.
  • Julia Manzanal Pérez (1915-2012), activista i miliciana madrilenya, membre del PCE i primera dona comissari polític del Cinquè Regiment. Represaliada pel franquisme.
  • Maria Martí Iglesias (1901-1939) fou la primera dona afusellada a Lleida i una de les disset dones executades a Catalunya, víctimes de la repressió franquista.
  • Concepción Mendizábal Mendoza (1893-1985) va ser la primera enginyera civil mexicana.
  • Rina Monti (1871-1937), biòloga, fisiòloga, limnòloga i zoologa italiana.
  • Wanda Morbitzer Tozer (1904-2990), consellera del Consolat honoràri de Polònia, agent dels serveis secrets britànics, Va acollir a BCN un contingent de 200 infants jueus polonesos.
  • Nella Mortara (1893-1988), física italiana jueva, víctima de les lleis racials del feixisme italià.
  • Magdalena Nolla Montseny (1909-1939), activista i militant d'Esquerra Republicana, empresonada a les Corts i afusellada al camp de la Bota, víctima de la repressió Franquista.
  • Ida Ørskov (1922-2007), metgessa i bacteriòloga danesa que va fer el primer estudi científic sobre el risc d'infeccions creuades en els hospitals.
  • Ramona Peralba Sala (1904-1939) obrera i sindicalista republicana, activista llibertària. Reclosa a la Presó de les Corts i executada al Camp de la Bota, víctima de la repressió franquista.
  • Ana María Pérez del Campo Noriega (1936), activista feminista espanyola diplomada en dret matrimonial. Pionera en la lluita pels drets de les dones durant la dictadura franquista i la transició espanyola.
  • Clara Pueyo Jornet (1914- desapareguda) catalana, membre de la directiva del PSUC. Represaliada pel Franquisme, protagonitza la fuga de la Presó de les Corts coneguda com El Gran Vuelo.
  • Assumpció Puigdelloses Vila (1906-1940) Activista republicana. Reclosa a la Presó de les Corts i executada al Camp de la Bota.
  • Matilde Sabaté Grisó (1904 - 1940) militant anarcosindicalista, miliciana i mestra de pàrvuls, fou la segona dona afusellada a Girona, víctima de la Repressió Franquista.
  • Carmen Schrader Angerstein (1913-2012), reconeguda Justa entre les Nacions per haver salvat tres dones jueves de morir a l'Holocaust.
  • Elisabeth Selbert (1896-1986), una de les quatre 'mares' de la Constitució de la República Federal Alemanya.
  • Margaret Todd (1859-1918), metgessa i escriptora escocesa.
  • Henriette Vincent (1786-1834), artista pintora botànica.
  • Mary Vaux Walcott (1860-1940), artista i naturalista estatunitenca.
  • Yvonne Welbon (Chicago, 1962), directora de cinema independent americana.

Entrades realitzades a altres barris:

Wikidones 2020

[modifica]
Hackaton Festival Visibles 2020

L'any 2020 es van fer dues editadones de Wikidones: «Memòries recents del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison», al gener i «Genealogies lesbianes de la ciutat» al novembre, amb la coordinació d'Andrea Corachán de Transductores, la mentoria de continguts i l'acompanyament de Sindillar i Layla Dwowkin de La Laberinta, la mentoria tècnica d’Ester Bonet de Viquidones UPF, Art i Feminisme i Amical Wikipèdia. En el marc BornLab, programa de proximitat del Born CCM i el Festival VisibLes.

En la primera  trobada es van testimoniar diferents experiències col·lectives i de programació cultural que s’han donat des de l’obertura del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison l’any 2003. A la trobada es va millorar l’entrada de la Viquièdia del propi centre de cultura i l’entrada sobre el col·lectiu Sindillar. Es van modificar i completar les entrades de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona i de les Tancades migrants en el 2001 i es van incloure imatges per reequilibrar els biaixos racials i de gènere d’aquestes entrades alhora que s’hi van incloure les categories: dona, migració i cultura.

En segona trobada online en què es va fer una posada en comú per hackejar l'enciclopèdia lliure per fer trontollar el biaix heteronormatiu i de gènere, s'aprèn a introduir entrades, cites i imatges.  El taller va connectar la tasca de WikiLesbis Ciutat Vella i altres nodes d’editores que publiquen a la Viquipèdia des d'una perspectiva feminista amb les recerques sobre referents lèsbics i espais queers de la ciutat de Barcelona que s'han fet per idear rutes, programes de ràdio i festivals com el VisibLes. En aquest hackaton es va afegir bibliografia i es va vincular la categoria «lesbianisme» a les entrades: bar Daniel’s,  el bar La Sal, Mari Chordà, Olga Viñuales, Jenifer Quiles, Irene Polo, Anna Maria Martínez Sagi, Elisabeth Mulder, La Bonne, les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, Silvia Bel i Frans,  Carmen Tórtola Valencia,  Lucía Sánchez Saornil, Maria Giralt i Castells, María Pilar León Cebrián, Gretel Ammann. També es van encetar aquestes entrades noves: La amiga de mi amiga, La SAL Feminista, La Xarxa d’Amazones, Dolors Majoral i Puig, Bárbaro Ramajo, Festival Visibles, Més que amigues, Mate Lila, L’Eix Violeta, el Col·lectiu de Lesbianes Feministes de Barcelona, el GLAL (Grup en Lluita per l’Alliberament de la Lesbiana), La Nostra Illa, Lesbofòbia - un documental deu respostes, Les nostres dones, La Raposa, Lésbós, La Casa de la Pradera, La Rosa, Llibreria Complices, Connie Dagas i Maria del Carmen Tovar.

A més, de les dues trobades wikipedistes, al llarg de l’any les editores de Wikidones de la ciutat van anar incorporant altres biografies de dones, fetes a partir d'una recerca rigorosa de fonts, que va permètre pujar i completar més d’una cinquantena d’històries d’activistes, creadores i científiques.

Wikidones Les Corts segueix introduint biografies de dones:

  • Teresa Alonso Gutiérrez (1925), nena de la Guerra Civil evacuada a l'URSS va resistir i sobreviure al setge de Leningrad. Va viure vint anys a Rússia i va tornar a Espanya el 1956.
  • Rosa Argelaguet i Santa (1958-2020), enginyera i política catalana, va dirigir l'EScola Superior d'Enginyeria de Manresa.
  • Marta Ascoli (1926-2014), escriptora italiana, supervivent de l'Holocaust.
  • Otti Berger (1898-1944), artista tèxtil i teixidora, membre de la Bauhaus, víctima de l'Holocaust.
  • Pilar Bertran Vallès (1905-1998), fou la primera directora de la Biblioteca Popular de Manresa quan va obrir portes el 1928. La ciutat li ha dedicat un carrer.
  • Lini Bunjes (1918-2016), activista neerlandesa, miliciana i participant de les Brigades Internacionals, i fotògrafa.
  • Rose Marie Compaoré (19158-2020), política de Burkina Faso, morta de covid-19.
  • Ilaria Capua (1966-), viròloga i expolítica italiana.
  • Isabel Compter i de Sagarriga (1632-1653), poetessa rossellonenca.
  • Catharina Helena Dörrien (1717-1795), botànica i educadora alemanya.
  • Albina Francitorra Aleñà (1912-2013), periodista i escriptora. Administradora, secretària i arxivera de la seva filla, l'escriptora Montserrat Roig.
  • Cinta Font Margalef (1905-1986), llevadora, infermera i docent, militant d'ERC, lluitadora antifranquista i exiliada
  • Cirila Ubaldina García Díaz (1893-1936), mestra republicana assassinada pels feixistes el 1936.
  • Desideria Giménez Moner(1919-1936), republicana militant de la JSU, abanderada de la lluita obrera, assasinada als disset anys.
  • Kate Gleason (1865-1933), enginyera i empresària estatunidenca.
  • Marta Grandi (1915-2005), entomòloga italiana, experta en el grup dels efemeròpters.
  • Maria Griñó Diñé (1782-1836), mare del general carlí Ramón Cabrera, afusellada per represàlia,
  • Carme Juanós Sampé (1912-1944), activista catalana exiliada, enllaç de la resistència, cremada viva per les tropes nazis en la massacre d'Oradour sur Glane.
  • Maria de la Concepció Martí Fuster (Ada Martí) (1915-1960), escriptora i periodista, militant de «mujeres libres» que es va exiliar i va morir a París.
  • Dolors Martí Domènech (1901-1970), política catalana. Delegada de la Conselleria d'economia de la Generalitat a Tarragona (1937-1939)
  • Maria Enriqueta Montoro Bravo (1892 - ? ), activista i militant del PSUC, represaliada pel franquisme, presa de les Corts.
  • Pilar Narvión Royo (1922-2013), periodista i comentarista espanyola. És la iniciadora del periodisme polític a Espanya.
  • Ana París García (1900-1938), líder sindicalista de la UGT, executada a garrot vil a Sevilla, víctima de la repressió franquista.
  • Dolors Peñalver Valenzuela (1915-1986), coneguda com «La Lola», va ser una dona republicana i lider anarcosindicalista, represaliada pel Franquisme (presa de les Corts)
  • Sofía Polo Giménez (1904-1936), mestra republicana, assassinada per un escamot falangista.
  • Rosegacebes és el nom d'un ésser mitològic, espècie d'ànima en pena, fantasma o espantall que forma part de les llegendes del Pirineu, especialment de les contrades de la Cerdanya.
  • Unió de Joventuts Antifeixistes (1939-1949), un dels primers grups de resistència antifranquista a Catalunya. (Creat a Santa Coloma de Gramanet)
  • Francesca Vergés i Escofet (1898-1976), activista política, republicana i catalanista. Represaliada pel Franquisme, presa de les Corts.
  • Anna Weber-van Bosse (1852-1942), botànica neerlandesa, especialitzada en l'estudi d'algues marines.

Wikidones 2021

[modifica]

Wikidones Les Corts durant el 2021 introdueix les següents biografies de dones:

  • Elvira Altés Rufias, periodista feminista, professora de periodisme i investigadora espcialitzada en comunicació i gènere.
  • Clara Arnheim (1865-1942), pintora alemanya. cofundadora de l'associació de dones pintores Hiddenseer Künstlerinnenbund i víctima de l'Holocaust.
  • Pepa Batalla i Rubio (1925-2013), lluitadora antifranquista, activista i militant històrica d'Esquerra Republicana de Catalunya.
  • Else Berg (1877-1942), pintora, dibuixant i artista gràfica jueva neerlandesa d'origen alemany, víctima de l'Holocaust.
  • Cholitas escaladores de Bolivia, grup de dones aimares bolivianes que escalen muntanyes amb els seus vestits tradicionals.
  • Paula Cons Varela (1976), periodista, guionista, documentalista, directora de cinema i productora espanyola.
  • Marta Corcoy i Rius, periodista catalana, investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona, experta en comunicació local i de gènere.
  • Generosa Cortina Roig (1910-1987), membre de la resistència antinazi, agent de la Línia Sol i les xarxes d'informació i evasió.Supervivent del camp de Ravensbrück i condecorada pels governs dels EUA i de França.
  • Manuela Díaz Cabezas "La Parrillera" (1920-2006) Dona republicana, resistent antifranquista, guerrillera del maquis a la Serra de Còrdova.
  • Ellekappa (pseudònim de Laura Pellegrini), ninotaira italiana que publica habitualment les seves vinyetes satíriques al diari La Repubblica.
  • Adi Enberg (1901-1988), periodista barcelonina d'origen escandinau, aventurera i espia.
  • Judith Esser-Mittag (1921-2020), ginecòloga alemanya, va dissenyar un nou tampó menstrual.
  • Antonieta Feliu Miró (1896-1968) Política catalana d'Esquerra Republicana de Catalunya.
  • Mercedes Gallizo (1952), política espanyola i diputada del Partido Socialista Obrero Español.
  • María del Carmen García Lasgoity (1911-2002) fou una actriu espanyola, membre del grup de teatre universitari La Barraca creat per Federico García Lorca.
  • Fanny Hesse (1850-1934), investigadora nord-americana introductora de l'agar per al cultiu de microorganismes.
  • Anna Klein (1883-1941), pintora i artista gràfica alemanya d'origen jueu, víctima de l'Holocaust.
  • Rutka Laskier (1929-1943), noia jueva polones, víctima de l'Holocaust, coneguda pel seu diari personal.
  • Amalia Lobato Rosique (1914-1936), primera dona de les Milícies Antifeixistes Femenines caiguda en combat al front de Mallorca en defensa de la Segona República Espanyola.
  • Feigla Vera Luftig (1909-1959), infermera jueva de les Brigades internacionals Belgues a la guerra d'Espanya i agent secreta anti-nazi durant la segona guerra mundial.
  • Golda Luftig (1903-1942), infermera jueva de les Brigades internacionals, vícima de l'Holocaust.
  • Rachela Luftig (1908-198?), infermera voluntària a la Guerra de Espanya,resistent antinazi, deportada a Ravensbrüch
  • Dolors Majoral i Puig (1951), actriu i directora teatral catalana, representant històrica del feminisme radical.
  • Montserrat Manent i Rodon (1940), fotògrafa, documentalista i poeta catalana.
  • Constanza Martínez Prieto (1917-1997) va ser una activista política republicana. Durant la Guerra Civil va treballar al Comitè Central del PSUC a Barcelona. Es va exiliar a França al final de la Guerra Civil, i va col·laborar amb la resistència contra l'ocupació dels nazis.
  • Meri Mangakāhia (1868-1920), activista en favor del sufragi femení a Nova Zelanda.
  • Alice Nutter (?-1612), dona anglesa acusada o penjada durant la cacera de bruixes de Pendle.
  • Yolanda Ortiz (1923-2019), química i ambientalista argentina.
  • Elena Paunero Ruiz (1906-2009), botànica espanyola, investigadora i conservadora del Jardi Botànic de Madrid.
  • Guillermina Peiró i Olives (1924-2019), republicana exiliada, lluitadora antifranquista, sindicalista i refundadora històrica de l'Esquerra Republicana de Mataró. Condecorada diverses vegades.
  • Concepció Piniella i Blanqué (1877-1953), professora de cant i solfeig, impulsora sardanista i pintora. Mare del deportat Joaquim Amat Piniella.
  • Núria Pi-Sunyer i Cuberta (1923-2011), escriptora, professora i traductora catalana, testimoni de la seguna generació d'exiliats republicans.
  • Franca Pieroni Bortolotti (1925-1985), historiadora italiana, «pionera de la història cultural i política del moviment d'emancipació de les dones a Itàlia».
  • Trinitat Revoltó Cervelló (1915-2008), sindicalista, co-fundadora i dirigent del PSUC i la Unió de dones antifeixistes de Catalunya i exiliada.
  • Maria Isabel Roig i Fransitorra (1932-2008), lluitadora antifranquista, activista militant del PSUC i lider veïnal i sindical
  • Ana Ruiz Hernández (1854-1939), mare del poeta Antonio Machado, morta a l'exili tres dies després del seu fill. (Comparteixen tomba a Cotlliure).
  • Humira Saqib (1980-), periodista afganesa, activista dels drets de les dones.
  • Ramona Soldevila Cirés (1896-?), membre d'Esquerra Republicana, feminista i miliciana, desapareguda.(Possiblement afusellada a Manacor).
  • Emma Strada (1884-1970), enginyera italiana, la priemra que va obtenir aquest títol en el seu país.
  • Quitèria Tarragó Casellas (1896-1980), llevadora republicana, primera dona regidora de l'Ajuntament de Terrassa i presa de les Corts.
  • Dorothy Thomas (19122-2015), investigadora en hematologia estatunidenca, destacada per la seva recerca sobre el trasplantament de medul·la òssia.
  • Gavina Viana Viana (1891 - ? ), lider republicana, militant del PSUC, organitzadora i dirigent de les Milícies Antifeixistes Femenines i el Socors Roig Internacional.
  • Feigla Vera Luftig (1909-1959) coneguda com a Vera Akkerman, fou una dona jueva, polonesa de naixement i belga d'adopció. Infermera Brigades internacionals.Agent secret anti-nazi.
  • Sarah Voss (1999-), gimnasta rítmica alemanya.
  • Women in Red, viquiprojecte nascut a la Wikipedia en anglès centrat en la creació de biografies de dones i articles sobre obres de dones i temes relacionats amb les dones. El nom del projecte ve dels enllaços en articles de la Viquipèdia que es mostren en vermell per indicar que l'article enllaçat encara no existeix.
  • Alki Zei (1923-2020), novel·lista grega, autora de literatura infantil i jovenil.

Wikidones 2022

[modifica]

Wikidones Les Corts continua la seva tasca durant el 2022 amb la incorporació de noves biografies:

  • María Isabel Álvaro Zamora (1948), professora i investigadora espanyola de la Universitat de Saragossa. Especialista en ceràmica, especialment la ceràmica mudèjar i en terrisseria tradicional d'Aragó.
  • Sara Mercedes Baluarte Cornejo (1915-1992), escriptora, poetesa i lletrista peruana.
  • Isabel Cadenas Cañón (1982), periodista, escriptora i documentalista sonora espanyola, especialitzada en la memòria històrica amb un enfocament en drets humans i perspectiva de gènere.
  • Barbara Cassin (1947), filòloga, hel·lenista i filòsofa francesa, especialista en els filòsofs grecs i en la retòrica de la modernitat.
  • Teresa Gancedo (1937), pintora amb un estil molt singular, amb diversitat de mitjans expressius entre els quals la incorporació d'elements quotidians a les seves obres.
  • Lisa-Maria Kellermayr (1985-2022), metgessa austríaca que va suïcidar-se en no poder suportar l'assetjament a què la van sotmetre els grups antivacunes pel seu activisme en favor de la vacunació contra la covid-19.
  • Ana López Gallego (1928-1939), va ser una de Les Tretze Roses, afusellada per la dictadura de Francisco Franco quatre mesos després de finalitzar la Guerra civil espanyola.
  • Pilar Lubián Clemente (1909-?), alt càrrec del Ministeri d'Hisenda del govern de Negrín. Tresorera del SERE, col·laboradora de la resistència francesa, supervivent de Ravensbrück.
  • Teresa Macarulla i Mercadé (1974), metgessa oncòloga catalana especialitzada en el tractament i la recerca del càncer gastrointestinal.

Wikidones 2023

[modifica]

Aquest any, a part de les biografies de dones, també hem incorporat un apartat que recull espais de memòria històrica, declarats bé d'interès cultural.

Noves biografies de dones de Wikidones les Corts:

  • Sabina Bartolí Gardell (1918 - 2016), membre de la resistència francesa, supervivent de Ravensbrück.
  • Alfonsina Bueno Vela (1915-1979), militant antifeixista exiliada a França, supervivent de l'Holocaust nazi.
  • Cándida Antonia Bueno Iso (1912-1936), mestra progressista afusellada el 1936.
  • Caterina Casas Maymó (1888-1974), primera regidora de l'Ajuntament de Molins de Rei. Presa de les Corts
  • Amicie de Digoine (1887-1923), d'origen francès membre, per casament, de la noblesa de l'Hospitalet de Llobregat, filantropa.
  • Carmen Delgado Vicente (1899-1936), mestra republicana, assassinada per un escamot falangista.
  • Maria Doménech Perich (1913-1997), regidora de l'Ajuntament Banyoles, presa de les Corts
  • Roser Fàbregas Vilà (1900-1983), membre de la Resistència francesa, supervivent de Ravensbruk , diverses condecoracions.
  • Fidela Fernández de Velasco Pérez (1920-?) miliciana espanyola.
  • Maria del Carme Gardell García (1891-1945) membre de la resistència antinazi, deportada i morta al camp de Ravensbrück.
  • Alice Mary Havers (nom de naixement que va mantenir professionalment després del seu casament) o Alice Mary Morgan (nom oficial després del seu casament) (19 de maig de 1850 - 26 d'agost de 1890) va ser una pintora, aquarel·lista i il·lustradora anglesa
  • Anselma Manuela Hernández Flores (1894-1936), llevadora republicana (socialista) afusellada.
  • Jenny Kher Lazarus (1895-1942), jueva alemanya, víctima de la persecució nazi i franquista. Es va suïcidar a la presó de les Corts abans de ser entregada a la Gestapo.
  • Eva Laufer (1912-1991), infermera jueva de les brigades internacionals, presa de les Corts, periodista de la BBC, professora i traductora.
  • Zoe Lucas (1950), naturalista canadenca que estudia els cavalls salvatges de l'illa de Sable (Nova Escòcia) i la contaminació pels plàstics arrossegats pels corrents marins.
  • Charlotte Margolin (1896-1941, metgessa jueva-alemanya, membre brigades internacionals, presa de les Corts, es suicidà a Irun el 1941.
  • Joana Matia Borau (1908-1998), mestra i primera alcaldessa republicana d'Alpens, presa de les Corts.
  • Catalina Mayoral Arroyo (1901- 1993), llevadora i infermera republicana (militant del PCE i la UGT), empresonada.
  • Libreria delle Donne di Milano, llibreria de dones, referent del feminisme italià i internacional.
  • Polonia Mateos Pérez (1886-1938), llevadora republicana (PSOE) afusellada.
  • Asunción Molinos Gordo (1979), artista conceptual i investigadora cultural espanyola.
  • Sandra Pizzarello (1933-2021) va ser una bioquímica italiana, que va desenvolupar la major part de la seva carrera professional als Estats Units, on va ser catedràtica de la Universitat Estatal d'Arizona i col·laboradora de l'Institut d'Astrobiologia de la NASA.
  • Pierina Scaramella (1906-1992), botànica jueva italiana, apartada de la docència per les lleis racials del feixisme italià
  • Coloma Seró Costa (1912-1996), mestra i regidora republicana, exiliada, membre de la resistència i supervivent de Ravensbrück.
  • María Luisa Rendón Martell (1909-1981), activista del PCE i lider obrerista, presa a les Corts i a altres quatre presons espanyoles.
  • Milagros Rendón Martell (1907-1936), activista PCE i lider obrerista, primera dona afusellada a Cadis el 1936.

Espais de memòria històrica

[modifica]

Wikidones 2024

[modifica]

Aquest any continuem amb dones militants, activistes, llevadores, artistes, sindicalistes, científiques, del món de la cultura, de la comunicació i del pensament.

Noves biografies de dones de Wikidones les Corts:

  • L'Acabadora, personatge femení llegendari de Sardenya.
  • Sofia Borzecki (1893-?) traductora i intèrpret Brigades internacionals (jueva, orígen polonès i nacionalitat austríaca, presa de les Corts)
  • Concepción Cáceres Jurado (1886-1936) Llevadora republicana assassinada.
  • Vicenta Camacho Abad (1921-2014) Sindicalista espanyola, PCE i Comissions Obreres, (Presó de Ventas i Presó de Segòvia)
  • Felisa de Castro (1898-1981), membre fundadora, a Barcelona, del Grupo Cultural Femenino fusionat amb Mujeres Libres.
  • Petra Cuevas (1908-2014) Secretària del Sindicat de l'Agulla(UGT) activista PCE, represaliada per la dictadura Franquista.
  • Esperança da Costa (Luanda, 1961) Biòloga, investigadora, professora universitària i política angolesa.
  • Lluïsa Duran Cama (1899-1989) Llibretera i activista política i cultural, presa de les Corts i altres.
  • Alpidia García Moral (1915-1949) guerrillera del maquis del Bierzo, assassinada per la Guardia Civil.
  • Mercedes Gómez Otero (1915-?) Modista, infermera i activista política, reclosa a les presons Ventas i Segòvia
  • Gattara (la dona dels gats) paraula italiana, sense traducció, que defineix la dona que alimenta els gats del carrer.
  • Lola González Ruiz (1946-2015) advocadessa laboralista, vícima-supervivent dels atemptats de la matança d'Atocha
  • Teresa Hernández Sagués (1910 - ?) Activista PSUC i sindicalista. Presa de les Corts.
  • Blasa Jiménez Chaparro (1889-1940) Política republicana, militant del PCE. Primera alcaldesa de la prov. de Ciudad Real, Morta a la presó d'Amorebieta.
  • Katja Landau (1905-?) política austríaca, militant del POUM, presa de les Corts. Exiliada a Mèxic.
  • Carmen Martín Belinchón (1912-1996)Sindicalista UGT, militant PCE, exiliada i membre destacada de la Resistència francesa i el Maquis.
  • Carmen Martínez-Illescas Naveiras (1889-1973) Actriu teatral i locutora pionera Ràdio Barcelona.
  • Lolita Pluma (1904-1987) Personatge peculiar, venedora ambulant, artista, "gattara" i amant dels animals.
  • Suceso Portales (1904-1999) militant Anarcofeminista, membre i editora de la revista "Mujeres Libres"
  • Hermínia Puigsech Puig (1926-2013) Membre de la Resistència francesa,condecorada Legió d'honor.
  • Rosalia Rovira i Duart (1903-1982) Actriu i locutora pionera.
  • Maria Sabaté i Cebado (1902-1975) Locutora pionera de Ràdio Barcelona.
  • Maria Teresa Salom i Romaguera(1922) Pianista, pedagoga i promotora teatral en el camp de la lírica.
  • Palmira San Juan Barbero (1919-2002) Activista política espanyola (presó de Segòvia)
  • Pilar Santiago Bilbao (1914-1998) Mestra, militant del POUM exiliada a Mèxic, membre de "Dones del 36"
  • Irene Tarimo (1964) professora, investigadora i Cap del Departament d'estudis ambientals a la Universitat Oberta de Tanzània.
  • Nieves Torres (1918-2013) Activista política JSUC, (presó de las Ventas, Durango i Segòvia)
  • Enriqueta Teixidó Ferrándiz(1917-2002) Locutora i actriu de Ràdio Barcelona.
  • Josefina Amalia Villa (1918-2006) Infermera republicana, membre PCE, Presa de las Ventas i Segòvia.

Espais de memòria històrica

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Research:Newsletter/2015/May - Meta» (en anglès). [Consulta: 11 gener 2018].
  2. ↑ Team, WHGI Dev. «Gender by Wikipedia Language | WHGI» (en anglès). [Consulta: 11 gener 2018].
  3. ↑ Wagner, Claudia; Graells-Garrido, Eduardo; Garcia, David; Menczer, Filippo «Women Through the Glass Ceiling: Gender Asymmetries in Wikipedia». EPJ Data Science, 5, 1, 12-2016. DOI: 10.1140/epjds/s13688-016-0066-4. ISSN: 2193-1127.
  4. ↑ «Les Corts, un barri de Wikidones», 02-02-2016. [Consulta: 11 gener 2022].
  5. ↑ «Wikidones Les Corts a Betevé». La Bonne, 28-02-2017. [Consulta: 23 març 2022].
  6. ↑ «onne-6462805 Marta Vergonyós: "Solo el 9% de la Wikipedia está escrita por mujeres"» (en català). El Periodico. [Consulta: 20 gener 2022].
  7. ↑ «Editadona 2019: Memòries dels cossos i de les cases» (en català). El Born Centre Cultura i Memòria. [Consulta: 22 gener 2020].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Viquiprojecte:Wikidones&oldid=34364283»