Vés al contingut

Wer Dank opfert, der preiset mich, BWV 17

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalWer Dank opfert, der preiset mich, BWV 17
Títol originalWer Dank opfert, der preiset mich (de) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts7 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 17 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena22 agost 1726 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 4934af1c-7e31-4bdd-957c-ef0e50b513eb IMSLP: Wer_Dank_opfert,_der_preiset_mich,_BWV_17_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002356096 Modifica el valor a Wikidata

Wer Dank opfert, der preiest mich, BWV 17 (Aquell que m’ofereix accions de gràcies em glorifica),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach estrenada a Leipzig el 22 de setembre de 1726, per al catorzè diumenge després de la Trinitat.

Origen i context

[modifica]

Aquesta cantata pertany a un grup d'obres dedicades al temps després de la Trinitat que ha costat fixar-ne la data de composició i que inicialment se situava cap a l'any 1732. També, durant molt de temps s'han suposat d'autor anònim, però actualment s'atribueix a Christoph Helm, que és el responsable d'un seguit de cantates compostes pel cosí de Bach, Johann Ludwig Bach (vegeu la cantata BWV 15), que el mateix Bach interpretà a Leipzig durant l'any 1726. El text fa referència a l'evangeli del dia (Lluc 17, 11-19), en què narra la curació de deu leprosos, dels quals només un, que era samarità, li donà les gràcies; el passatge assenyala el deure que tenen els fidels de reconèixer les bones obres de Déu. Està dividia en dues parts, en la primera es descriu la incommensurable bondat de Déu, i a la segona, el deure dels cristians a regraciar-li. Per a aquest diumenge es conserven a més, la cantata BWV 25 i la BWV 78.

Anàlisi

[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; dos oboès d'amor, corda i baix continu. Consta de set números agrupats en dues parts, la segona comença en el número 4, un recitatiu de tenor.

  1. Cor: Wer Dank opfert, der preiest mich (Aquell que m'ofereix accions de gràcies em glorifica)
  2. Recitatiu (contralt): Es muss die ganze Welt ein stummer Zeuge werden (Que el Món sencer esdevingui el testimoni mut)
  3. Ària (soprano): Herr, deine Güte reicht, so weit der Himmel ist (Senyor, la teva bondat, és tan extensa com el Cel)

Segona part

  2. Recitatiu (tenor): Einer aber unter ihnen, da er sahe, dass er gesund worden war (Un d'entre ells, veient que estava guarit)
  3. Ària (tenor): Welch Übermaß der Güte (Com n'és d'exuberant la bondat)
  4. Recitatiu (baix): Sieh meinen Willen an, ich kenne, was ich bin (Mira la meva voluntat, sé el que sóc)
  5. Coral: Wie sich ein Vatr erbarmet (Talment el Pare que s'apiada)

El cor inicial comença amb una simfonia instrumental que es confon amb el motet coral que canta el Salm 50. Un recitatiu de contralt, número 2, introdueix l'ària, també de contralt, dividida en tres seccions unides per un ritornello, que clou la primera part. La segona s'obre amb un recitatiu narratiu del tenor, que fa d'evangelista, i el mateix tenor, acompanyat de tota la corda, canta la segona ària que s'assembla molt a una dansa. Un altre recitatiu secco, ara de baix, porta al coral final en què es canta la melodia tradicional Nun lob, mein Seel, den Herren, que fou incorporada a la reforma luterana per Hans Kugelmann, l'any 1540.

Discografia seleccionada

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia

[modifica]
  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Wer_Dank_opfert,_der_preiset_mich,_BWV_17&oldid=32114356»